Amb l'assignatura optativa de "Valencià: llengua i imatge" tinc la possibilitat de posar en pràctica activitats d'alafabetització visual pròpies de la didàctica DIM (Didàctica, Innovació i Multimèdia). De moment, ací teniu la versió actualitzada del meu perfil com si fos un PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge), i a més el blog de l'assignatura que hem titulat:
FONT VIQUIPÈDIA: La intertextualitat és l'ús de textos previs, propis o d'altre, per compondre'n un de nou, siga en la forma o en els referents. Es diferencia de la còpia o plagi perquè la utilització és parcial, barrejada amb innovacions i sovint com a homenatge. El terme prové de Julia Kristeva i en l'actualitat es diferencia entre intertextualitat directa i indirecta o inconscient, quan l'ús d'una altra obra no ve de la lectura directa d'aquesta sinó per referències indirectes o comunes a la cultura popular.
Les recreacions modernes, les adaptacions infantils, el pas d'un gènere a un altre, la paròdia, les continuacions o seqüel·les i les aparicions de personatges d'altres llibres són exemples d'intertextualitat. Tot i que aquests usos pertanyen a la literatura, s'han expandit a altres arts, com els "cameos" cinematogràfics o les al·lusions en sèries a mites clàssics o històries conegudes del gran públic.
A nivell didàctic el concepte d'intertextualitat ens serveix per despertar el desig d'escriure ja que en l'escriptura com en la pintura o en qualsevol altra manifestació artística la millor manera de començar és imitant les grans obres d'art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada