dimarts, març 11, 2014

El PLE és la gent

Amb aquesta activitat de reflexió arribe al final del curs MOOC "Entornos Personales de Aprendizaje (PLE) para el desarrollo profesional docente", i us afegisc una xicoteta història de recorregut amb una eina que m'ha semblat d'allò més interessant i que crec que té moltes possibiitats didàctiques com descobrireu en iniciació a storify del Ministeri. En aquesta entrada us conte la importància de tenir a gent en la qual confiem per anar constituint el nostre PLE docent.

Com ja he comentat a la majoria dels meus amics aquest curs m'ha semblat un autèntic estimulador concentrat per a aquelles persones que desitgen iniciar-se, aprofundir i continuar amb el seu PLE docent. Amb tot tal i com comente  a la xicoteta història del recorregut pel curs que he fet en Storify algunes de les eines ja les coneixia i el que he aprés realment ha estat a utilitzar-les de manera didàctica o a descobrir com proposar-les per a què els meus alumnes entenguen la seua importància a l'hora de realitzar-les ells mateixos.

De tots els instruments que hem aprés m'ha agradat que quedara molt clar quines eren les eines didàctiques i quins els instruments TIC o les aplicacions concretes per a portar-les a cap. És com el cas d'aquesta darrera eina del STORIFY que respon a la idea de narrar un recorregut d'aprenentatge o vital però que el fet de comptar amb una eina intuitiva i realment social la fa molt atractiva per a proposar una activitat didàtica.

Respecte a les coses que caldria millorar, a banda de la dificultat per a contactar amb assessor on line que ens ajudaren en l'intinerari formatiu, hauria de dir que és un curs molt ambiciós i que intentar donar tot aquest contingut en tant poc de temps no és recomanable per a persones no iniciades. 

Pense que cadascun dels instruments didàctics que s'han plantejar necessiten un temps de maduració per a poder entendre el seu vertader significat. Amb tot, i tal com recomane a qui hem demana per on començar en el tema de les tecnologies en l'educació l'important és fluir i tindre la certesa que donat la velocitat d'implantació de les tecnologies no tenim altre remei que assumir que tots som TECNOFAVES i que si volem transformar l'educació ens hem d'ajudar uns als altres i fer autoformació entre nosalres, és a dir "apadrineu un tecnofava".

dijous, març 06, 2014

Un entre tants

Com sabeu sóc membre de l'associació de professorat en valencià "Un entre tants". La tasca i el voluntariat d'aquest col·lectiu pense que hauria de ser més coneguda per tots els que ens dediquem a l'ensenyament.


dimecres, març 05, 2014

eTwinning

A tots els meus amics us he parlat en diverses ocasions sobre les virtuds del projecte eTwinning. Ara teniu una oportunitat d'or amb aquest curs gratuït on line. Encara que hauríem de fer-li algunes crítiques per la navegació dificultosa de la seua plataforma on line (no sé a què o a qui l'he d'atribuir), els problemes per a obrir els fórums i els xats des de l'institut o l'absència de la nostra llengua de manera oficial, la resta tot són avantatges:

  • Ens entrena als docents a la col·laboració entre persones que desitgen obrir el seu centre a Europa i al món.
  • Ens facilita una sèrie d'eines informàtiques que poden ser la manera de començar el que els diu PLE docent o Entorn Personal d'Aprenentatge dels docents.
  • Ens ajuda a definir projectes de treball temàtics amb altres docents.
  • Ens proporciona cursos on line gratuïts com per exemple un que acabe de fer sobre les tabletes a l'aula.
  • Ens connecta amb el món educatiu europeu i internacional i ens ajuda a posar-nos en xarxa.
  • Ens inicia en el concepte dels docents com a "curadors de continguts" de la nostra matèria.
  • ...

Curso de formación en red eTwinning 2.0, 17ª edición, Marzo-Mayo 2014

NOTA: afortunadament he trobat docents europeus que entenen que les nostres llengües de comunicació poden ser altres que el castellà o a més de i trobem al·liances molt productives.

dilluns, març 03, 2014

Pràctiques informals d'aprenentatge al #MOOCafe

En la formació contínua del professorat és molt important la creació de comunitats virtuals d'aprenentatge que ens permetran intercanviar "bones pràctiques" a partir de les xarxes socials.  De fet, fa anys que hi participe en diverses plataformes educatives relacionades amb els temes que m'interessen en tant que docent de llengües, literatura i dramatització-teatre:
  • En un principi sóc professor de "Valencià: llengua i literatura" i per això participe en l'associació UN ENTRE TANTS.
  • En segon lloc, he participat amb una certa freqüència en l'associació NOVADORS que estan particularment interessats en l'aplicació de les tecnologies a l'educació i comptem amb un equip infatigable de voluntaris animats pel carisma de Jordi Adell i altres experts en tecnologies.
  • A més, he creat, participe i dinamitze l'ESCOLA D'ESPECTADORS  que és un espai de trobada entre creadors de l'escena (actors, músics, ballarins, etc.) i docents des d'on difondre la importància de la incorporació de l'art a l'ensenyament.


En aquest curs #eduPLEmooc a més estic descobrint noves formes per a desenvolupar estratègies d'aprenentatge informal com són els  #MOOCafe i el Hangout. Em sembla molt interessant la idea del #MOOCAFE encara que no he pogut assistir a la trobada que s'ha fet en la meua ciutat València. Però pense que posar cara i relació personal a les interaccions virtuals pot ser un estímul a la col·laboració entre docents. A més serveix per a conéixer-nos aquells docents que apostem per les tecnologies i l’ús de les xarxes socials per  estimular noves formes d'aprenentage. 

En aquesta ocasió he optat per la segona opció que era una trobada virtual que, encara que ha segut un poc dificultosa pels problemes de connexió amb les maquines (obrir el canal de YOUTUBE, comprovar que realment funciona en els micròfons i tota les molèsties que suposa d’inversió de tiems), ha valgut la pena. Amb tot m'interessa aportar la meua opinió respecte als avantatges pedagògics d'aquesta comunicació en xarxa que em semblen optimes. De fet jo les he utilitzat en classe més modestament, amb l’eina SKYPE per a comunicar en una escola de LATINOAMÉRICA que pertany a una ONG amb la que el meu centre hi col·labora.

L'activitat consistia en presentar-se per mitjà d'un PÓSTER explicant com organitzem el nostre temps lliure, com ens relacionem amb la família i amb els amics. Per torn, el portantveu de cada grup anava explicant les seues idees i al final ralitzàrem un debat. Aporte aquest exemple per a recordar que allò  important és la comunicació i que de vegades els instruments tecnològics no acaben d'ajudar perquè no tot el món té la paciència i les habilitats de posar en marxa les tecnologies per a aconseguir allò que ens proposem,  que no és una altra cosa que conéixer l’opinió dels altres sobre determinat tema i compartir-la en les xarxes.



divendres, febrer 28, 2014

Les infografies com a eina d'aprenentatge

Com veureu pels emblemes que he afegit a la barra lateral del blog estic fent el curs del Ministeri d'Educació #eduPLEmooc i la veritat és que estic gaudint molt perquè em permet definir conceptes que abans només intuïa. Amb tot, primer que res voldria demanar disculpes als que no esteu familiaritzats amb aquest argot cibernàutic dels "convençuts de les TIC en l'educació". He de confesar que jo en sóc un malgrat les dificultats tècniques que trobem cada dia als nostres instituts. Ara bé, que estiga convençut no vol dir que no entenga que habituar-se a tot el contingut pedagògic que cal assimilar de les anomenades "pedagogies emergents" requereix d'un procés de maduració.

Si em permeteu començaré per introduir la idea del docent en tant que "curador de continguts" de la matèria que imparteix ja que s'encarrega de buscar, filtrar, seleccionar, recrear, divulgar i comunicar els materials de la xarxa a mesura que els va processant.  Per a portar aquesta tasca endavant el docent comptarà amb el que anomenem PLE (Entorn Personal Docent) que són el conjunt d'eines digitals cada vegada más àgils i atractives que ens pemeten divulgar el coneixement. Una d'aquestes eines són les infografies que els diaris i altres mitjans de comunicació han popularitzat i serveixen per entendre gràficament qualsevol informació complicada que requereix el processament visual de moltes dades. Aquest article us donarà idees als que vulgau iniciar-vos en l'ús de les infografies "Claves para graficar la información".



Les infografies són doncs una eina valiossíssima per a la "curació de continguts" que és un dels objectius dels docents que utilitzen les eines de la Web 2.0 per a dinamitzar l'aprenentatge. A més dels valors afegits del caràcter visual de la comunicació, de la comprensió dels continguts pel lletrisme o la interrelació gestàltica entre forma i contingut, les infografies, com diem, ens serveixen per a difondre de manera més efectiva els
continguts que com a docents volem fer arribar al nostre alumnat. Ací us pose la meua infografia sobre la importància d'aquestes en la curació de continguts:

dijous, febrer 20, 2014

Contra la sobrecàrrega informativa, aprendre a veure i col·laborar

"Data is the new soil
McCandless

Per a David McCandless la informació més que el nou petroli, com diu la coneguda cita Clive Humby "Data is the new oil", és la nova terra fèrtil i creativa on creixen de manera natural tota mena de missatges multimèdia, visualitzacions, infografies, animacions interactives, etc. que ens permetran comprendre millor la ingent quantitat d'informació que hem de gestionar els ciutadans del s. XXI i a més aprendre a combatre la sobrecàrrega informativa. Totes aquestes idees McCandless les explica parlant del seu llibre "La información es bella" en una conferència TEDx,  ja sabeu el projecte de les idees que valen la pena ser compartides i que ho fan per mitjà de la narració oral escènica i amb el suport multimèdia com comprovareu en aquest vídeo:



Per començar hauria de confesar-vos que m'agrada molt la publicitat des de sempre, que em considere una persona visual i que actualment m'agrada aprofitar la rapidesa i intuïció que ens proporcionen les representacions visuals i els multimèdia per a guiar-me per les onades d'informació que ens invadeixen. A més a més, comprove que el nostre alumnat no se sent particularment angoixat per l'excés d'informació que solen filtrar sense més preocupació i amb un relatiu sentit comú. 

Un altre tema consistiria en com fer per tal que el nostre alumnat adquirisca la competència digital necessària per a emetre missatges multimèdia en Internet, que desenvolupe l'esperit crític per a filtrar aquestes informacions i que, a més, adquirisca criteri propi per a compartir  i socialitzar aquestes informacions respectant una certa ètitca cibernàutica.

Aquestes destreses, com tots sabem, difícilment es poden ensenyar si nosaltres com a docents no les posem en pràctica de manera clarificadora. I a més, són tantes i tant diverses que molts docents renuncien a iniciar el camí de començar a dissenyar el propi PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge) o a fer-lo visible per tal que servisca de referent per al seu alumnat. Però no hem de tenir por i hem de buscar el recolzament dels col·legues en un procés d'aprenentatge entre iguals. De la mateixa manera que fa anys llançàrem, en el marc de l'assocació de Novadors, la idea de "Blogfessors en tàndem" amb la llegenda "Tots som tecnofaves, apadrina un tecnofava" ara ens atreviríem a plantejar que als centres educatius hauríem de fer setmanes culturals dedicades a l'actualització col·lectiva dels eduPLE dels docents. Sí, una mena de campus party educativa on desenvolupar la cometència en la gestió de la informació i on compartir recursos i idees per a lluitar contra la infoxicació. Començaríem amb bons blogs en els que s'analitzen les causes i les conseqüències d'aquesta, introduiriem portals que ens ajuden a enriquir-nos poc a poc i, sobretot, una vegada entés el concepte de PLE DOCENT començaríem per eines concretes que s'adapten als tipus d'intel·ligències del nostre alumnat. I tot açò l'aplicaríem per a cadascuna de les fases de la gestió de la informació per a l'e-learning:
  • BUSCAR: saber que cada tipus de text es busca en plataformes diferents (els PPT en Slideshare, les fotos en Flickr, els vídeos ademés de en YouTube en Vímeo i altres, els dossier en Scribd o Boxnet, els podcasts en Ivoox o Goear, les músiques en Spotify, etc.) i que aquestes estan en continua transformació i que demà poden ser altres les que es guanyen l'acceptació dels usuaris.
  • FILTRAR: aprendre a utilitzar les etiquetes o tags per a organitzar la informació en els nostres  marcadors socials (delicious, diigo, etc.).
  • ANALITZAR: utilitzar el microblogging (twitter) o els blogs com a vehicle d'anàlisi de les webs pertinents en la nostra recerca.
  • CREAR: iniciar-nos en l'edició multimèdia de continguts a partir de xarxes que els difonen (pinterest; scoop; etc.) o en la participació de portals temàtics (ning; edmodo; etc).
  • COMPARTIR: aprendre a mostrar els contiguts on siga viable la socialització de continguts com wikispaces, scoopit, etc. o en les xarxes socials. 

Malgrat tot, i encara que aquestes eines són molt útils però com diu Alfons Cornella en "Cómo sobrevivir a la infoxicación" no esperem eines definitives per a la gestió del coneixement ni portals que ens facen la tasca tipus "Infonomia", hem de desenvolupar l'esperit crític que ens permeta relativitzar els avantatges que les eines proclamen, aprendre a desconectar quan siga necessari, i planificar per a previndre l'estrés. 

I ara, la pregunta del mil·lió és com fer perquè el nostre alumnat adquiririsca la competència de gestió de la informació, quins recursos utilitzar i com els aplicarem a l'aula? La resposta, a més d'introduir-los en conceptes com "folcsonomia" (entendre que la recerca en els buscadors ha de ser a partir dels camps semàntics); "tareonomia" (redistribuir les tasques per a l'elaboració de les recerques i edició on line a partir de projectes WebQuest); etc., aniria en la línia de "caminante no hay camino, se hace camino al andar" però ara bé en aquest camí podem posar en pràctica algunes de les virtuts dels coneguts com KNOWMADS que no fan altra cosa que posar en pràctica algunes de les eines de la Web 2.0 com són: 
  • Col·laborar per mitjà de blogs en comunitats de blogfessors, biblioblogs, edublogs, teatreblogs, etc. i microblogs (per mitjà de hashtags o grups).
  • Webs creades pels usuaris, tot fent servir plataformes d'auto-edició.
  • Aprendre a compartir i a emmagatzemar online: Dropbox, Google Drive, SkyDrive
  • Compartir les recerques amb PPT en portarls amb etiquetes i classificació temàtica d'aquests.
  • Pujar en obert els documents per mitjà de plataformes educatives
  • Utilitzar l'streaming i les aules virtuals (síncrones) per a compartir coneixements.
  • Aprendre a elaborar i divulgar enquestes en línia per mitjà de formularis de google o altres.
  • Adoptar la filosofia del beta perpetu: la Web 2.0 s'inventa permanentement.
  • Analitzar les possibilitats de les aplicaciones web dinàmiques perquè la informació ens arribe on i quan volem.
NOTA: Aquesta entrada forma part del curs sobre eduPLE del Misteri d'Educació.

dissabte, febrer 01, 2014

PLE per al desenvolupament docent

Tots els que seguiu algunes de les xarxes en les que intente divulgar les eines TIC per a docents sabreu que des de fa unes setmanes hem començat un curs del Ministeri anomenat "Entornos Personales de Aprendizaje (PLE) para el desarrollo profesional docente" com podreu imaginar en aquesta mena de cursos és tant important el que aprens a les activitats plantejades com la reflexió entre col·legues. Saber com han sol·lucionat els problemes del dia dia dels docents els teus companys és molt gratificant perquè t'orienta i et permet col·laborar en una autèntica comunitat virtual d'aprenenatge.

Hem d'agrair als tècnics del Ministeri aquest proposta que ens permet donar una esbranzida al nostre PLE que fa anys intentent definir i matissar amb les noves eines que van apareguent. Esperem que en aquest curs trobem idees en els continguts i en la forma de portar-les a cap dels companys.

Els meus interessos com podreu comprobar per les entrades, etiquetes i hipervincles són els següents:
- La didàctica de les llengües en contextos multilingües. El professorat de valencià/català sovint utilitzem les tècniques de L2 en contextos castellanoparlants o quan tenim un grup-classe amb majoria d'immigrants.
- La dramatització com a metodologia didàctica ja que ens permet despertar l'interés de l'alumnat en la mesura que el teatre com la vida la seua matèria són les interrelacions humanes.
- El taller de creació literària amb eines multimèdia que responen als desitjos dels joves d'utilitzar les noves eines de "narració digital" per a contar-se.

Ací us pose el meu PLE que imagine a final del curs que estic fent on line hauré de modificar:


divendres, novembre 01, 2013

Teatre per al canvi: teatre en l'educació


“L’Art es troba en la cosa; l’Estètica, en el subjecte i en la seua mirada.” 
Augusto Boal, Estètica de l’Oprimit
II JORNADES DE TEATRE EN L'EDUCACIÓ "Teatre aplicat: teatre als Museus"
Per a mi serà un plaer presentar en el marc d'aquestes jornades el projecte "Otros escenarios para el teatro" coordinat per Tomás Motos que consisteix en un llibre de paper i quatre llibres digitals. Jo m'he encarregat de "Teatro para el cambio: Teatro en la educación". Pense que és un bon moment per retrobar-nos i continuar lluitant perquè una altra educació és possible.

OrganitzaCEFIRE de ValènciaPostgrau de Teatre en l’Educació de la Universitat de València.
INSCRIPCIÓ: CEFIRE DE VALÈNCIA:
RESUM El Teatre Museu és una modalitat del Teatre Aplicat. Implica als visitants dels museus en activitats dramàtiques per millorar la seua experiència durant l’estada al museu. Recorre als jocs i simulacions teatrals amb fins educatius, informatius i d'entreteniment. En general, aquesta tasca és realitzada per actors professionals, que representen un personatge -o personatges- tot utilitzant la narrativa dramàtica. El TM es refereix tant a la representació teatral d'una obra als museus com a la utilització de qualsevol de les múltiples tècniques dramàtiques. Dins d'aquesta varietat s'inclouen contacontes, representacions de 'història vivent', presentacions musicals, dramatitzacions, titelles i activitats d'expressió corporal. 
Partint de la idea central que es pot fer teatre, fins i tot al teatre i que tothom pot fer teatre, fins i tot els actors -com ens va ensenyar Boal- i tot acceptant la premissa de que el teatre pot ser un instrument per al canvi, el que s'entén per Teatre Aplicat s'organitza en quatre grans àmbits: teatre en l'educació formal; teatre social per a la participació i l'empoderament tant dels individus com de les comunitats; teatre entès com curació, dramateràpia, teatre en la formació dins de l'empresa, per a l'aprenentatge i per a la millora professional. El que anomenem Teatre Museu entraria dins del segon àmbit.
Sabem que el coneixement no es transmet sinó que es crea col·lectivament, per això volem compartir els nostres coneixements amb tots els assistents posant el focus en la trobada i la interacció entre el professionals dels museus, el teatre i l’educació. No és màgia, és intel·ligència dramàtica. Els dies 8 i 9 són una bona oportunitat per descobrir-ho. Us esperem en les Jornades de Teatre als museus.

Divendres 8 de novembre de 2013

Lloc: saló d’actes del MuVIM
17:30 h. Recepció i inscripció a les Jornades de Teatre en l’Educació: “Teatre aplicat: Teatre als Museus”.
ACCIÓ:  porteu un objecte que per a vosaltres  tinga un valor evocador i que desitjaríeu compartir. Activitats de networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega en col·laboració amb els alumnes del “Postgrau de Teatre en l’Educació”.
18:00 h. Conferència per Helena Minuesa (Responsable del Servei Educatiu del Museu de Sant Cugat). “El teatre als museus. Noves aportacions en Didàctica del Patrimoni.”
19:30 h. Intercanvi d'experiències didàctiques sobre art en l'educació formal i no formal, sobre la figura del mediador cultural com a instrument per a l’educació de la mirada i sobre la interacció entre institucions per a la formació estètica dels usuaris de la cultura. Per a les comunicacions utilitzarem el format de Petxakutxa. Coordinació: Antoni Navarro (seguiu el debat a les xarxes socials).

Dissabte 9 de novembre 2013

Horari: De 09:30 a 17:30 hores
De 9:30 a 10:00 recepció i activitats de networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega del “Postgrau de Teatre en l’Educació”.
De 10:00 a 11:30 hores. Conferència: “Teatre aplicat: teatre als museus” Per Tomás Motos.

De 12:00 a 14:30 hores. TALLERS:

1. Dramatúrgia amb els objectes museístics, per Clara Pérez i Paula Jardón.
2. Projectes de dramatització als museus, per Koldobika Vio, Domingo Ferrandis i Martha Katsaridou.
3. Devising Art als museus. Tècniques d’Art de Creació per a activitats als museus, perFernando Bercebal.
4. Com motivar els joves amb projectes artístics multimèdia, per “Pez en el agua” (Mariola Ponce i Christian Feijoo).
5. Teatre social per a dinamitzar un barri, per Anna Gascón i Lucía Arce.
6. Teatre, educació i museus: fonts d’inspiració per a formar ciutadans creatius, per Jose Miguel Lázaro i Iñaki Garate.
7. La maleta viatgera de teatre: un recurs per a les aules en secundària, per Maria Josep Guisado i Rafa Palomares (Teatro de lo Inestable).
De 14:30 a 16:30 hores. Dinar al bar "La terrassa del MuVIM" i als bars de la zona.
De 16:30 a 18:00 hores al MuVIM
Conferència-espectacle a càrrec del col·lectiu de la Sala Espacio Inestable: El acontecimiento. espacios de resistencia”. Creació de Rafa Palomares et altri.

 OBJECTIUS

 - Reflexionar sobre les noves possibilitats que ofereix a la societat el teatre aplicat des de la perspectiva del museu com a centre generador de cultura.
- Descobrir les modalitats concretes del teatre aplicat en l’àmbit del teatre als museus per a l’educació estètica dels espectadors i dels usuaris de la cultura.
- Establir formes de col·laboració entre entitats que utilitzen el teatre com servei educatiu: museus, companyies teatrals, centres de formació permanent, formació del professorat,  etc.
- Debatre sobre la importància de l’educació de la mirada en el currículum escolar.

CONTINGUTS

- Anàlisi de la modalitat del teatre aplicat “teatre als museus” i la seua utilització en la innovació educativa.
- Estratègies, metodologies i eines del teatre aplicat per a la dinamització dels museus.
- Principis del teatre aplicat per a la “formació al llarg de tota la vida” per mitjà de l’art i la creativitat.
- Fórmules de gestió transversal i de dinamització de projectes artístics en àmbits de l’educació formal i no formal.

dijous, juliol 18, 2013

Taller de dramatzació-teatre

Amb aquesta imatge dels alumnes de Taller de Dramatitzacio-Teatre que participaren al projecte "La Pell del meu barri" que hem fet a l'IES Isabel de Villena tanquem el curs no sense recordar algunes de les activitats que hem posat en pràctica com són:
- lectures dramatitzades.
- tècniques d'improvisació teatral.
- tecniques dramatiques per a la resolució de conflictes.
- els 6 barrets per pensar de De Bono per a la creativitat.
- ...

A més us volem recordar tota l'oferta de talleres de Teatre per a l'any que ve.
a. Optativa de Dramatització-Teatre.
b. Taller extraescolar de Teatre.

dimecres, juny 26, 2013

La pell del meu barri

“Pinta el teu barri i pintaràs el món”
Tolstoi

Ací us presentem el treball que hem fet amb l’alumnat de l’IES Isabel de Villena (València) titolat “LA PELL DEL MEU BARRI”. El projecte forma part i és només una de les pràctiques, en breu us presentarem les altres, del curs que alguns professors de l’IES Isabel de Villena hem realitzat enguany al voltant de la didàctica del les TIC i els multimèdia.  Es tractava de reflexionar sobre les possibilitats didàctiques dels documentals a l’aula com a suport pedagògic i/o com a creació audiovisual. Per a realitzar aquest minidocumental les consignes donades a l’alumnat eren molt senzilles:
  1. Recuperem la memòria col·lectiva a partir d’anècdotes, històries curioses o personatges singulars del nostre barri.
  2. Entrenem-nos a narrar-les des de l’emoció (hemisferi dret) i posem de relleu les possibilitats evocadores que tenen les anècdotes i les “històries de vida” a l'hora de captivar l'atenció dels oients.
  3. Rastregem físicament els carrers, racons i places del barri per tal d’ubicar les nostres històries o trobar-ne de noves. Es tracta de "trobar la bellesa en cada bri de cosa" com deia el poeta.
  4. Reflexionem sobre el concepte de societat plural que desitgem a partir de les metàfores socials següents: el “mosàic" romà o millor trencadís on cada part individualitzada constitueix un tot gestàltic que el millora, el “mandala” com treball en col·laboració per a la millora col·lectiva per a prendre consciència de la nostra missió en aquesta vida i per fi  el “pachwork“ que arreplega els valors de les metàfores socials anteriors i afegeix les idees de sostenibilitat, creació i reciclatge.
  5. Analitzem com des de la comprensió d’allò local arribarem a allò global. Idea que es pot aplicar a tots els aspectes de la nostra vida des de l'àmbit sociolingüístic (voler aprendre anglés i altres llengües estrangeres no és incompatible amb l'estima i el domini de les nostres llengües vernacles); sociocultural (valorar els espectacles internacionals de qualsevol art no es pot fer en detriment de les creacions dels artistes locals); etc.
NOTA: aquest minidocumental és una idea d’Antoni Navarro (professor de Valencià i Dramatització-teatre) i de J. Miquel Lillo (professor de Valencià i Audiovisuals) que pretén ser un primer pas per tal desenvolupar un projecte de visibilització cultural dels nostres barris més enllà dels tòpics mariners o de les postals costumistes. Per a fer un seguiment de les activitats culturals de l'IES Isabel de Villena (València) entreu a VILLENA SOLIDARIO.