El PLE és la gent

Amb aquesta activitat de reflexió arribe al final del curs MOOC "Entornos Personales de Aprendizaje (PLE) para el desarrollo profesional docente", i us afegisc una xicoteta història de recorregut amb una eina que m'ha semblat d'allò més interessant i que crec que té moltes possibiitats didàctiques com descobrireu en iniciació a storify del Ministeri. En aquesta entrada us conte la importància de tenir a gent en la qual confiem per anar constituint el nostre PLE docent.

Com ja he comentat a la majoria dels meus amics aquest curs m'ha semblat un autèntic estimulador concentrat per a aquelles persones que desitgen iniciar-se, aprofundir i continuar amb el seu PLE docent. Amb tot tal i com comente  a la xicoteta història del recorregut pel curs que he fet en Storify algunes de les eines ja les coneixia i el que he aprés realment ha estat a utilitzar-les de manera didàctica o a descobrir com proposar-les per a què els meus alumnes entenguen la seua importància a l'hora de realitzar-les ells mateixos.

De tots els instruments que hem aprés m'ha agradat que quedara molt clar quines eren les eines didàctiques i quins els instruments TIC o les aplicacions concretes per a portar-les a cap. És com el cas d'aquesta darrera eina del STORIFY que respon a la idea de narrar un recorregut d'aprenentatge o vital però que el fet de comptar amb una eina intuitiva i realment social la fa molt atractiva per a proposar una activitat didàtica.

Respecte a les coses que caldria millorar, a banda de la dificultat per a contactar amb assessor on line que ens ajudaren en l'intinerari formatiu, hauria de dir que és un curs molt ambiciós i que intentar donar tot aquest contingut en tant poc de temps no és recomanable per a persones no iniciades. 

Pense que cadascun dels instruments didàctics que s'han plantejar necessiten un temps de maduració per a poder entendre el seu vertader significat. Amb tot, i tal com recomane a qui hem demana per on començar en el tema de les tecnologies en l'educació l'important és fluir i tindre la certesa que donat la velocitat d'implantació de les tecnologies no tenim altre remei que assumir que tots som TECNOFAVES i que si volem transformar l'educació ens hem d'ajudar uns als altres i fer autoformació entre nosalres, és a dir "apadrineu un tecnofava".

Pràctiques informals d'aprenentatge al #MOOCafe

En la formació contínua del professorat és molt important la creació de comunitats virtuals d'aprenentatge que ens permetran intercanviar "bones pràctiques" a partir de les xarxes socials.  De fet, fa anys que hi participe en diverses plataformes educatives relacionades amb els temes que m'interessen en tant que docent de llengües, literatura i dramatització-teatre:

• En un principi sóc professor de "Valencià: llengua i literatura" i per això participe en l'associació UN ENTRE TANTS.
• En segon lloc, he participat amb una certa freqüència en l'associació NOVADORS que estan particularment interessats en l'aplicació de les tecnologies a l'educació i comptem amb un equip infatigable de voluntaris animats pel carisma de Jordi Adell i altres experts en tecnologies.
• A més, he creat, participe i dinamitze l'ESCOLA D'ESPECTADORS  que és un espai de trobada entre creadors de l'escena (actors, músics, ballarins, etc.) i docents des d'on difondre la importància de la incorporació de l'art a l'ensenyament.

En aquest curs #eduPLEmooc a més estic descobrint noves formes per a desenvolupar estratègies d'aprenentatge informal com són els  #MOOCafe i el Hangout. Em sembla molt interessant la idea del #MOOCAFE encara que no he pogut assistir a la trobada que s'ha fet en la meua ciutat València. Però pense que posar cara i relació personal a les interaccions virtuals pot ser un estímul a la col·laboració entre docents. A més serveix per a conéixer-nos aquells docents que apostem per les tecnologies i l’ús de les xarxes socials per  estimular noves formes d'aprenentage. 

En aquesta ocasió he optat per la segona opció que era una trobada virtual que, encara que ha segut un poc dificultosa pels problemes de connexió amb les maquines (obrir el canal de YOUTUBE, comprovar que realment funciona en els micròfons i tota les molèsties que suposa d’inversió de tiems), ha valgut la pena. Amb tot m'interessa aportar la meua opinió respecte als avantatges pedagògics d'aquesta comunicació en xarxa que em semblen optimes. De fet jo les he utilitzat en classe més modestament, amb l’eina SKYPE per a comunicar en una escola de LATINOAMÉRICA que pertany a una ONG amb la que el meu centre hi col·labora.

L'activitat consistia en presentar-se per mitjà d'un PÓSTER explicant com organitzem el nostre temps lliure, com ens relacionem amb la família i amb els amics. Per torn, el portantveu de cada grup anava explicant les seues idees i al final ralitzàrem un debat. Aporte aquest exemple per a recordar que allò  important és la comunicació i que de vegades els instruments tecnològics no acaben d'ajudar perquè no tot el món té la paciència i les habilitats de posar en marxa les tecnologies per a aconseguir allò que ens proposem,  que no és una altra cosa que conéixer l’opinió dels altres sobre determinat tema i compartir-la en les xarxes.