DE BOCA A ORELLA: Contra la sobrecàrrega informativa, aprendre a veure i col·laborar

"Data is the new soil"

McCandless

Per a David McCandless la informació més que el nou petroli, com diu la coneguda cita Clive Humby "Data is the new oil", és la nova terra fèrtil i creativa on creixen de manera natural tota mena de missatges multimèdia, visualitzacions, infografies, animacions interactives, etc. que ens permetran comprendre millor la ingent quantitat d'informació que hem de gestionar els ciutadans del s. XXI i a més aprendre a combatre la sobrecàrrega informativa. Totes aquestes idees McCandless les explica parlant del seu llibre "La información es bella" en una conferència TEDx, ja sabeu el projecte de les idees que valen la pena ser compartides i que ho fan per mitjà de la narració oral escènica i amb el suport multimèdia com comprovareu en aquest vídeo:

Per començar hauria de confesar-vos que m'agrada molt la publicitat des de sempre, que em considere una persona visual i que actualment m'agrada aprofitar la rapidesa i intuïció que ens proporcionen les representacions visuals i els multimèdia per a guiar-me per les onades d'informació que ens invadeixen. A més a més, comprove que el nostre alumnat no se sent particularment angoixat per l'excés d'informació que solen filtrar sense més preocupació i amb un relatiu sentit comú.

Un altre tema consistiria en com fer per tal que el nostre alumnat adquirisca la competència digital necessària per a emetre missatges multimèdia en Internet, que desenvolupe l'esperit crític per a filtrar aquestes informacions i que, a més, adquirisca criteri propi per a compartir i socialitzar aquestes informacions respectant una certa ètitca cibernàutica.

Aquestes destreses, com tots sabem, difícilment es poden ensenyar si nosaltres com a docents no les posem en pràctica de manera clarificadora. I a més, són tantes i tant diverses que molts docents renuncien a iniciar el camí de començar a dissenyar el propi PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge) o a fer-lo visible per tal que servisca de referent per al seu alumnat. Però no hem de tenir por i hem de buscar el recolzament dels col·legues en un procés d'aprenentatge entre iguals. De la mateixa manera que fa anys llançàrem, en el marc de l'assocació de Novadors, la idea de "Blogfessors en tàndem" amb la llegenda "Tots som tecnofaves, apadrina un tecnofava" ara ens atreviríem a plantejar que als centres educatius hauríem de fer setmanes culturals dedicades a l'actualització col·lectiva dels eduPLE dels docents. Sí, una mena de campus party educativa on desenvolupar la cometència en la gestió de la informació i on compartir recursos i idees per a lluitar contra la infoxicació. Començaríem amb bons blogs en els que s'analitzen les causes i les conseqüències d'aquesta, introduiriem portals que ens ajuden a enriquir-nos poc a poc i, sobretot, una vegada entés el concepte de PLE DOCENT començaríem per eines concretes que s'adapten als tipus d'intel·ligències del nostre alumnat. I tot açò l'aplicaríem per a cadascuna de les fases de la gestió de la informació per a l'e-learning:

BUSCAR: saber que cada tipus de text es busca en plataformes diferents (els PPT en Slideshare, les fotos en Flickr, els vídeos ademés de en YouTube en Vímeo i altres, els dossier en Scribd o Boxnet, els podcasts en Ivoox o Goear, les músiques en Spotify, etc.) i que aquestes estan en continua transformació i que demà poden ser altres les que es guanyen l'acceptació dels usuaris.
FILTRAR: aprendre a utilitzar les etiquetes o tags per a organitzar la informació en els nostres marcadors socials (delicious, diigo, etc.).
ANALITZAR: utilitzar el microblogging (twitter) o els blogs com a vehicle d'anàlisi de les webs pertinents en la nostra recerca.
CREAR: iniciar-nos en l'edició multimèdia de continguts a partir de xarxes que els difonen (pinterest; scoop; etc.) o en la participació de portals temàtics (ning; edmodo; etc).
COMPARTIR: aprendre a mostrar els contiguts on siga viable la socialització de continguts com wikispaces, scoopit, etc. o en les xarxes socials.

Malgrat tot, i encara que aquestes eines són molt útils però com diu Alfons Cornella en "Cómo sobrevivir a la infoxicación" no esperem eines definitives per a la gestió del coneixement ni portals que ens facen la tasca tipus "Infonomia", hem de desenvolupar l'esperit crític que ens permeta relativitzar els avantatges que les eines proclamen, aprendre a desconectar quan siga necessari, i planificar per a previndre l'estrés.

I ara, la pregunta del mil·lió és com fer perquè el nostre alumnat adquiririsca la competència de gestió de la informació, quins recursos utilitzar i com els aplicarem a l'aula? La resposta, a més d'introduir-los en conceptes com "folcsonomia" (entendre que la recerca en els buscadors ha de ser a partir dels camps semàntics); "tareonomia" (redistribuir les tasques per a l'elaboració de les recerques i edició on line a partir de projectes WebQuest); etc., aniria en la línia de "caminante no hay camino, se hace camino al andar" però ara bé en aquest camí podem posar en pràctica algunes de les virtuts dels coneguts com KNOWMADS que no fan altra cosa que posar en pràctica algunes de les eines de la Web 2.0 com són:

Col·laborar per mitjà de blogs en comunitats de blogfessors, biblioblogs, edublogs, teatreblogs, etc. i microblogs (per mitjà de hashtags o grups).
Webs creades pels usuaris, tot fent servir plataformes d'auto-edició.
Aprendre a compartir i a emmagatzemar online: Dropbox, Google Drive, SkyDrive
Compartir les recerques amb PPT en portarls amb etiquetes i classificació temàtica d'aquests.
Pujar en obert els documents per mitjà de plataformes educatives
Utilitzar l'streaming i les aules virtuals (síncrones) per a compartir coneixements.
Aprendre a elaborar i divulgar enquestes en línia per mitjà de formularis de google o altres.
Adoptar la filosofia del beta perpetu: la Web 2.0 s'inventa permanentement.
Analitzar les possibilitats de les aplicaciones web dinàmiques perquè la informació ens arribe on i quan volem.