El poeta que volia ser poema

No heu vist encara l'exposició de Gil de Biedma? Està prorrogada i no es poden deixar passar aquestes oportunitats. El muntatge de l'exposició no és gran cosa (a Barcelona estava dins de la Pedrera i hi guanyava molt) però et recrea la grandesa i la misèria d'un gran poeta. I si porteu als alumnes és una manera d'introduir-los a la tècnica de muntatge d'exposicions. Ells sempre la milloraran.

L'exposció està a la Seu Social de Caixa Catalunya enfront del Teatre Principal de València.

ARTE POÉTICA

La nostalgia del sol en los terrados,
en el muro color paloma de cemento
—sin embargo tan vívido— y el frío
repentino que casi sobrecoge.

La dulzura, el calor de los labios a solas
en medio de la calle familiar
igual que un gran salón, donde acudieran
multitudes lejanas como seres queridos.

Y sobre todo el vértigo del tiempo,
el gran boquete abriéndose hacia dentro del alma
mientras arriba sobrenadan promesas
que desmayan, lo mismo que si espumas.

Es sin duda el momento de pensar
que el hecho de estar vivo exige algo,
acaso heroicidades —o basta, simplemente,
alguna humilde cosa común

cuya corteza de materia terrestre
tratar entre los dedos, con un poco de fe?
Palabras, por ejemplo.
Palabras de familia gastadas tibiamente.