"Mar i cel” en versió de Dagoll Dagom (l'entranyable grup de teatre català), narra la història d’un amor apassionat i tràgic que sorgeix entre dues persones que pertanyen a comunitats secularment enfrontades i que, actualment, per desgràcia, continuen en la seva sanguinària cursa de violència i mort. El tractament del conflicte entre cultures com tema social per mitjà de personatges plens de matissos és la força i la vigència del teatre d’un gran autor clàssic com Àngel Guimerà que va saber parlar-nos de tolerància amb dos mites com Blanca (animada actualment per la barcelonina Elena Gadel) i Saïd (interpretat des de fa anys pel valencià Carles Gramaje).Els amants del teatre, els coneixedors de la literatura i tota mena de lletraferits no podeu perdre-vos aquesta joia literària. Sobretot, si tenim en compte que Àngel Guimerà es pot considerar el nostre Shakespeare per la riquesa de personatges inventats ("l'Àgata" de La filla del mar, el "Manelic" de Terra baixa, o Maria Rosa) per la varietat de temes tractats i per la repercusió social que van tenir les estrenes de les seues obres (qui no coneix el carrer Àngel Guimerà a València).
Si ja teniu clar que no us la podeu perdre endavant!
Si no, i voleu un descompte entreu ací... ja.
NOTA per a LLETRAFERITS: Àngel Guimerà va saber transcendir els sainets de l'època i crear els drames romàntics de profunditat com ens diu l'investigador Xavier Fàbregas a l'assaig Àngel Guimerà, les dimensions d'un mite. En "Mar i cel" trobareu una versió romàntica del XIX de l'anomenat síndrome d'Estocolm i una recreació de personatges desarrelats que busquen un lloc, molt en consonància amb el món actual tan globalitzat i desajustat. Ah, va ser el tema amb que vaig aprovar les oposicions a profe d'institut.
2 comentaris:
No podem donar-los el gust, Toni, de veure "Mar i cielo", representació en merdanyol (vilòbit dixit) que res té a veure amb l'original. Només dues actuacions en català, dues! Quin govern, quin país!!!
Heu de saber que Mar i cel es va estrenar el 1988 a Barcelona, que va durar molt de temps en cartell i que pels problemes de sempre no va poder ser representada a València. També heu de saber que són les companyies catalanes (Dagoll Dagom, Joglars, Comediants, Tricicle, La fura dels Baus, Vol Ras, La cubana, El lliure, Cia. Flotats, etc.)les que durant dècades han estat les més productives i originals del mercat teatral a l'Estat Espanyol. Però també heu de saber que els actors viuen del seu treball i no poden estar a mercé dels capricis dels polítics de torn.
Per últim: què és preferible que la mítica companyia Dagoll Dagom que havia presentat tots els seus espectacles a València, excepte aquest, reba el reconeixement del públic valencià (com de fet està passant) o que se'ls castigue per no representar l'obra en versió original?
Vosaltres direu...
Antoni
Publica un comentari a l'entrada