dissabte, d’abril 08, 2006

Teatre en l'educació I

Fa uns dies vaig ser entrevistat per a un periòdic local sobre la didàctica de la dramatització a partir del Postgrau de Teatre en l'educació que sota la direcció de Tomás Motos fa uns anys que hem posat en marxa a la Universitat de València. Alguns coneguts que varen llegir l'article posaven en dubte la conveniència de l'ús de la dramització per a determinades àrees de coneixement.
Ara que la Setmana de Teatre grecollatí ha acabat vull fer algunes reflexions que han posat de manifest les potencialitats educatives de les tècniques dramàtiques:
  • Els assistents a les obres de teatre han aplicat en el més pur estil clàssic el "Docere et delectare" i s'han introduit en el món de les tràgedies i comèdies clàssiques amb tota naturalitat. A més, si l'obra era una adaptació en lloc de mantenir-se tossudament fidel al text original la resposta del públic encara ha estat millor.
  • Els participants dels tallers no acababen de donar crèdit als seus ulls en descobrir que es divertien, que ells eren els protagonistes de l'acció, que s'estaven posant a prova contínuament, que han descobert la seua capacitat de sorpresa front al coneixement (ciència romana, mitologia, jocs, menjars, matemàtiques i mosàics romans eren alguns dels tallers), i per últim que han perdut la vergonya a expressar i comunicar amb els companys i amb desconeguts.
  • Per últim, per mitjà de l'experiència directa als Ludi Saguntini se'ls ha despertat el més important el desig de coneixement com comentaven alguns alumnes als seus professors "I per què no fem les nostres classes sempre així?"

Cap comentari: