divendres, de maig 12, 2006

Un sasso nello stagno

Amb aquestes paraules, “un sasso nello stagnoGianni Rodari en la seua obra “Gramàtica de la fantasia” exemplifica l’efecte d’una paraula en la ment d’un ésser humà: segons aquest autor, una paraula pot provocar reaccions en cadena, despertar somnis, imatges, analogies, records, en un moviment que afecta la memòria, la fantasia i l’inconscient. Rodari ha estat el nexe d’unió entre la sessió passada i la vinent, i així entre tots anem construint una història en la qual, cada setmana hi ha nous “còdols” que amb ones suaus ens condueixen a aprendre una mica més. Ningú com les persones que ens dediquem a l’ensenyament sabem el valor de les paraules. Ací no només aprenem noves paraules, sinó també a saber com utilitzar-les dins la classe d’una manera més efectiva.

El nostre curs d’ "Italià per a principiants” continua el seu viatge per la llengua i la cultura italianes, com no, de la mà de Gianpiero Pelegi, que aquesta setmana ens ha dut en Vespa a visitar la meravellosa Roma en blanc i negre de “La dolce vita” i ”Vacanze Romane”. Encara que també hem acompanyat en les seues passejades Nani Moretti, amb qui hem vagarejat sense rumb fix, seguint el ritme tranquil de la seua Vespa. I hem escoltat música lligada amb aquest mitjà de transport: el grup Luna Pop va cantar el seu homenatge a la Vespa: “Ma quanto è bello andare in giro con le ali sotto al piedi se hai una Vespa Special che ti toglie i problemi...”.
Des del primer moment hem parlat en italià (dins les nostres possibilitats): en la segona sessió hem conegut algunes ciutats i regions italianes, i també com presentar-nos i preguntar sobre la procedència del nostre interlocutor. El nom d’algunes professions, la forma de l’article, l’ús d’algunes preposicions, les desinències d’alguns adjectius, com donar la nostra opinió sobre un tema... Moltes coses.

A la vegada estem veient una bona manera d’ensenyar llengua: ens comuniquem des del primer moment, ens coneixem a través de les activitats, mai ens avorrim perquè a continuació sempre hi ha alguna sorpresa, algun interrogant. I a més quan preguntem al mestre sempre hi ha un somriure. Molta feina darrere aquesta espontaneïtat, però aprenem. És una altra manera d’aprendre la nostra professió feta de recerca, intuició i molta imprvisació (en el sentit d'adequació a l'ací i l'ara de la classe), mentre aprenem coses noves que ens interessen. Sempre hi ha un objectiu que ens porta a la sessió següent i ens fa esperar-la amb interés. Aquesta setmana llegirem un conte de Rodari: “La passeggiata d’un distratto”. És la història d’un xiquet que es distreia amb qualsevol cosa, i clar, ho perdia tot.

Durant la setmana ens mantenim en contacte a través d’un grup, ens consultem dubtes, ens comuniquem troballes interessants: així no s’oblida el que s’ha fet ni deixa d’estar present el que es farà la setmana vinent.

Sobretot, ho estem passant molt bé. Que més es pot demanar?

Cap comentari: