Pere Calders, Invasió subtil i altres contes QÜESTIONS DE TRÀMIT Van dir al reu que tenia el dret d'una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s'entendrien pas.
BALANÇ Tot just quan estava a punt d'abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d'un cop d'ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s'empassà l'aigua d'ofegar-se amb una exemplar resignació.
OBCECACIÓ Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i moltes variades privacions.
L'EXPRÉS Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.
CONFESSIÓ La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l'altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l'únic que quedava disponible.
DISCRECIÓ Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
Els contes de Pere Calders s'emarquen en un cert realisme màgic que sempre conté un rerafons de reflexió. A continuació us invitem a llegir "El desert" de Cròniques de la veritat oculta i, després inspirant-vos en els resum proposareu als alumnes reescriure el conte o inventar-lo oralment.
BALANÇ Tot just quan estava a punt d'abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d'un cop d'ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s'empassà l'aigua d'ofegar-se amb una exemplar resignació.
OBCECACIÓ Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i moltes variades privacions.
L'EXPRÉS Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.
CONFESSIÓ La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l'altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l'únic que quedava disponible.
DISCRECIÓ Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
Els contes de Pere Calders s'emarquen en un cert realisme màgic que sempre conté un rerafons de reflexió. A continuació us invitem a llegir "El desert" de Cròniques de la veritat oculta i, després inspirant-vos en els resum proposareu als alumnes reescriure el conte o inventar-lo oralment.
El DesertReflexió sobre la poca consciència de les persones de la fugacitat de la vida, fins al punt que sense adonar-nos se'ns pot escapar en un moment. Al remat, nosaltres no som qui decidim quan morir o continuar vivint. També parla de com les persones ens agafem a la vida quan ens estem morint.
(Altra sinòpsi)
Un home que veu com la vida se li envà i l'agafa ben fort amb la mà i se la va envolicar amb una vena. Un dia una adivina li treu la vena per saber si era cert, se li escapa la vida i es mor.
WEBGRAFIA:
- A manera de biografia de P. Calders.
- Pere Calders a la UOC.
- Olors de barri.
- Imatges de Calders i Tisner.
- Antaviana, Dagoll Dagom. Cervantes virtual.
- Resums dels contes (per a l'examen oral).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada