Fotologs i cultura de la imatge

"Foto del dia" (El manolito, Sagunt)

Estic preparant un projecte multimèdia que ens servirà com a vehicle de presentació d'experiències educatives per mitjà d'imatges. I ací em teniu sempre amb la digital a la mà. Aquesta l'he pressa en una de les entrades diàries a Sagunt des del cotxe.

Encara que de moment no tinc cap fotolog, totes les xarxes socials t'ofereixen la possibilitat de crear àlbums fotogràfics per compartir. Els fotologs, són un complement dels blogs basats en la publicació de fotos amb comentaris. Buenafuente arreplega el millor d'aquesta pràctica d'internet tot fent fotos amb el seu pertinent comentari de coses que ell va veient. Savia que, més tard o més d'hora, Andreu Buenafuente eixiria a aquest blog perquè el considere un comunicador nat i que no para d'arriscar per tal de fer auntèntics cadascun dels moments televisius que ens regala. A més dels raonament clàssics on analitzen el personatge de l'Andres com "un entre tants", un home de carrer que no té por a equivocar-se o a mostrar els seus defectes i, fins i tot, a riure's d'ell mateix (quants anys fa que estudia anglés i va als USA a practicar i encara parla com parla), a més d'aquests raonaments jo voldria afegir ací alguns dels elements de la comunicació actual de la "cultura de la imatge" que ha sabut fer seus i treure-li partit:

• Com sabeu per ell també passen els anys i per això va inventar el personatge del seu nebot que li dóna la contrarèplica amb opinions dels que són més joves que ell i ja pertanyen, plenament, al món de la imatge. Sabeu que la secció de Berto consisteix principalment en comentar les imatges, perquè ell a diferència del seu "tito" que és major i culte, no llegeix sinó que mira les imatges dels diaris. Doncs, bé si entreu a la seu a la seua web o al diari "El periódico" on té una secció de comentari de fotos del carrer.


• De quan en quan encara li pren aquell vent o la passió del periodisme de veritat i es llança al carrer a parlar del que veu i del que se sent d'estar amb la gent. I si no pot... envia al "follonero" que com sabeu seria un alter ego seu.


• Després d'aquests anys ha aconseguit una credibilitat (l'astuta Rosa Maria Sarda va saber comentar-li per què el programa es deia "buena fuente") aconseguida també per la voluntat de voler entendre aquest món en canvi permanent. Recordeu com va intentar civilitzar al Neng, o educar a la niña de Sreck i com ara intenta establir un diàleg amb la nova "generació 00" o "generació Einstein" representada per Berto, el seu nebot de ficció.

Resumint, que pense que es pot aprendre molt dels comunicadors multimèdia (i clar del seu equip El Terrat) sobre cap a on va i anirà la comunicació amb els nostres alumnes. Buenafuente ens dóna moltes claus... però cal saber interpretar-les.