dilluns, de març 23, 2009
Tota pedra fa...
El proper diumenge 29 de març tornen els Trencaclosques al Café "El Duende" a les 20:00 h. i fa poc feren una conferència-espectacle (a continuació teniu algunes imatges) organitzada per l'institut de la creativitat de la Universitat de València, en la que reflexionaren sobre la importància de l'art en la societat i sobre la creativitat amb objectes de la vida quotidiana (com fer escenografies amb cartrons i caixes reciclades, com crear instruments RRR del tipus dels quotidiàfons, etc.). La conferència va ser tot un esdeveniment... imagineu la propera actuació!!!
dissabte, de març 21, 2009
Motivar o no motivar, aquesta és la qüestió
Acabem de fer unes sessions a Eivissa sobre les competències bàsiques: la didàctica de la dramatització ens ha servit per a desenvolupar les c. cultural i artística, la narració oral per a la c. comunicativa i la c. literària, els jocs de llengua per iniciar-nos en el text poètic i la web 2.0 per a la c. digital. Però al remat tot és una qüestió de saber motivar.
Introducció a El Quijote en rap.
Introducció a El Quijote en rap.
divendres, de març 06, 2009
Llatí viu als ludi sanguntini 09
Ana des del hit musical de l'any passat que va ser el FA CANI, FA CANI crec que no ha eixit res millor que aquesta cançó perquè tot el món s'entere d'una vegada que els "clàssics sense fronteres" -com us anomenem carinyosament- no parareu fins aconseguir que la gent sàpiga que vosaltres ensenyeu llatí i cultura clàssica des del cor. Hermes també ha posat el seu granet per divulgar el desig de llengües i plurilingüisme. Promet aprendre'm la cançó i ens veiem el dia 3 d'abril al Teatre Romà de Sagunt.
dilluns, de març 02, 2009
Instruments didàctics per a la recerca pedagògica
La narració oral com a instrument didàctic per a l'animació lectora
per Antoni Navarro
A nivell d'educació, fa temps que m'interessen tant o més que les competències el que seria la sensibilització o l'educació per mitjà de l'art. Confie en la motivació com a impuls i esperó de l'aprenentatge ("Quan m'emocione capte idees" comentava Einstein). Ara bé, encara que considere les CCBB o competències bàsiques -enteses com estratègies cognitives per desenvolupar el que es coneix com "learning by doing"- continuen sempre vigents, voldria recordar la importància de la sensibilització artística en els processos d'ensenyament-aprenentatge.
Per recolzar aquests plantejaments podrien triar arguments que vindrien de la mà dels psicòlegs dels desenvolupament com Lev Vygotski, de pedagogs com Paulo Freire, d'experts en teatre social com Augusto Boal, o de professors-artistes experts en didàctica de la dramatització i de l'expressió teatral com Tomás Motos o Georges Laférriere. Tots aquests autors són validíssim i cal sempre tornar a rellegir-los amb deteniment, però a l'UQAM vaig aprendre que la vertadera recerca en didàctica es fa inventant autèntics instruments didàctics. Alguns INSTRUMENTS DIDÀCTICS que hem creat o recolzat els últims anys han estat, per exemple, les "maletes d'animació lectora", els "calendaris poètics per temes", el "bagul del teatre", les "lectures dramatitzades de temes jovenívols", etc.
Des de començament de curs hem posat en marxa un instrument didàctic que, si bé és intagible, el considerem tant o més important que tots els anteriors. Es tracta de posar en contacte els narradors orals amb els professors perquè compartisquen idees sobre el valor dels contes en la docència i perquè, a manera d'ensenyament vicari, vegen com els narradors conten als xiquests, com eduquen la seua sensibilitat envers la narració oral i, en definitiva, com els estimulen cap al coneixement per mitjà de la literatura. De moment, han passat pel CEIP de Canet d'En Berenguer 10 narradors orals valencians i ara estem portant mensualment un o una contadora de tot arreu per tal d'anar aprofundint en aquesta educació de la sensibilitat.
Els fruits, encara que sabem que en educació sempre són a llarg termini, ja comencen a aparéixer d'una manera o altra: els xiquets coneixen els noms dels contadors, la procedència i el tipus de contes que prefereixen; donat el caràcter participatiu de les contades també comencen a saber les preferències en matèria de lectures dels companys i els seus familiars; el professorat descobreix noves possibilitats de didàctica de la literatura en confrontar dialògicament els seus alumnes amb un creador de la paraula com són els contacontes; etc.
El projecte està recolzat per una xarxa social d'animació lectora des d'on anem plantejant temes que són d'interés tant dels contadors com dels professors però sempre tenint en compte que l'objectiu últim d'aquest instrument didàctic són els alumnes.
per Antoni Navarro
A nivell d'educació, fa temps que m'interessen tant o més que les competències el que seria la sensibilització o l'educació per mitjà de l'art. Confie en la motivació com a impuls i esperó de l'aprenentatge ("Quan m'emocione capte idees" comentava Einstein). Ara bé, encara que considere les CCBB o competències bàsiques -enteses com estratègies cognitives per desenvolupar el que es coneix com "learning by doing"- continuen sempre vigents, voldria recordar la importància de la sensibilització artística en els processos d'ensenyament-aprenentatge.
Per recolzar aquests plantejaments podrien triar arguments que vindrien de la mà dels psicòlegs dels desenvolupament com Lev Vygotski, de pedagogs com Paulo Freire, d'experts en teatre social com Augusto Boal, o de professors-artistes experts en didàctica de la dramatització i de l'expressió teatral com Tomás Motos o Georges Laférriere. Tots aquests autors són validíssim i cal sempre tornar a rellegir-los amb deteniment, però a l'UQAM vaig aprendre que la vertadera recerca en didàctica es fa inventant autèntics instruments didàctics. Alguns INSTRUMENTS DIDÀCTICS que hem creat o recolzat els últims anys han estat, per exemple, les "maletes d'animació lectora", els "calendaris poètics per temes", el "bagul del teatre", les "lectures dramatitzades de temes jovenívols", etc.
Des de començament de curs hem posat en marxa un instrument didàctic que, si bé és intagible, el considerem tant o més important que tots els anteriors. Es tracta de posar en contacte els narradors orals amb els professors perquè compartisquen idees sobre el valor dels contes en la docència i perquè, a manera d'ensenyament vicari, vegen com els narradors conten als xiquests, com eduquen la seua sensibilitat envers la narració oral i, en definitiva, com els estimulen cap al coneixement per mitjà de la literatura. De moment, han passat pel CEIP de Canet d'En Berenguer 10 narradors orals valencians i ara estem portant mensualment un o una contadora de tot arreu per tal d'anar aprofundint en aquesta educació de la sensibilitat.
Els fruits, encara que sabem que en educació sempre són a llarg termini, ja comencen a aparéixer d'una manera o altra: els xiquets coneixen els noms dels contadors, la procedència i el tipus de contes que prefereixen; donat el caràcter participatiu de les contades també comencen a saber les preferències en matèria de lectures dels companys i els seus familiars; el professorat descobreix noves possibilitats de didàctica de la literatura en confrontar dialògicament els seus alumnes amb un creador de la paraula com són els contacontes; etc.
El projecte està recolzat per una xarxa social d'animació lectora des d'on anem plantejant temes que són d'interés tant dels contadors com dels professors però sempre tenint en compte que l'objectiu últim d'aquest instrument didàctic són els alumnes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)