diumenge, de maig 17, 2009

Les invariants pedagògiques

“No podem preparar els alumnes perquè construïsquen demà el món dels seus somnis si nosaltres ja no creguem en aqueixos somnis; no podem preparar-los per a la vida, si no creguem en ella; no podem mostrar el camí si ens hem assentat, cansats i descoratjats en l'encreuament dels camins” Freinet

La setmana passada vaig tenir tres experiències pedagògiques especials que m'han fet reflexionar en profunditat sobre la nostra professió de docents. En primer lloc, vull agrair l'empeta i il·lusió de les tres professores Analisa Ramírez (mestra durant 20 anys a diferents escoles tipus cooperativa i, actualment, tallerista de per lliure que ofereix els seus serveis a qui els sol·licitat), Becky Bound (mestra d'anglés per a estrangers als EEUU i actualment mestra d'espanyol en una empresa pròpia) i Marisa de Dios (professora d'anglés a una EOI) que m'han mostrat el seu "saber fer didàctic" que és el que m'ha donat les claus per a aquesta reflexió.

En segon lloc, agrair també als centres, alumnes i col·lectius de professorat amb els que he compartit l'experiència que us passe a contar sense més preàmbuls. De la mà d'Analisa hem tancat un seminari d'animació lectora on després de gaudir amb la imaginació i saber fer de diferents contacontes ha arribat l'hora que el claustre decidisca de quina manera enfocar l'animació lectora com un instrument estructural del centre. Exemples no falten i si entreu a les pàgines web Carles Cano, Aldo Méndez, Jordina Biosca, Susu Benítez, Anna Ballester... o directament al portal d'animació lectora que hem creat exprofesso.

Amb Becky hem vist com enfocar l'aprenentatge de llengües estrangeres aplicant la metodologia del "Total Physical Response" que lluny de l'aprenentatge memorístic defensa la interiorització del llenguatge per mitjà de l'acció física que suposa l'adquisició d'altres codis que permet l'aprenentatge. No de bades fa catorze anys que convoquem les Jornades de Didàctica de la Dramatització amb molt bona acollida per part del professorat on es desenvolupen tècniques similars. Com podeu imaginar la resposta del alumnat va ser excepcional i sempre demana més d'aquest tipus de pedagogia activa on ells són el centre del seu aprenentatge.

En el cas de Marisa hem vist com una professora d'idiomes que domina les TIC pot posar en marxa tota mena d'activitats de motivació dels seus alumnes servint-se especialment del que es coneix com web col·laborativa. Ha estat tot un plaer descobrir els usos didàctics de cadascun dels instruments dels instruments de la web 2.0 i així hem vist com un blog d'aula és un instrument inmillorable per a desenvolupar l'aprenentatge semipresencial, la motivació dels alumnes per veure publicats els seus escrits o per a tractar els diferents ritmes d'aprenentatge. Posem només aquest exemple però podeu seguir el treball de Marisa al blog de TICTRUCOS.

En tercer i últim lloc agrair les converses amb aquestes professores que m'han portat a reflexionar sobre la importància d'un codi deontològic del professorat inspirat en el llibre Les invariants pedagògiques de Celestí Freinet. Aquestes "invariants pedagògiques" ens vindrien a recordar que sovint els docents hem d'utilitzar el sentit comú i preguntar-nos sempre per què i per a què fem allò que fem, saber fer cas a allò que es considera com natural i que el vertader destinatari del nostre treball ha de ser sempre l'alumnat. Freinet era un gran pedagog que va posar tota el seu desig d'utopia al servei d'una metodologia, nosaltres no podem desaprofitar-la. Ací teniu resumides algunes de les 32 invariants pedagògiques:
  1. Ser major no significa necessàriament estar per damunt dels altres.
  2. A ningú –ni xiquet, ni adult– Li agrada que li manen autoritàriament.
  3. Tot individu vol tindre èxit. El fracàs és inhibidor, destructor de l'impuls i de l'entusiasme.
  4. ningú, ni xiquet, ni adult, no li agrada el control ni la sanció, que són sempre considerats com un atemptat a la pròpia dignitat sobretot quan s'exerceixen en públic.
  5. L'orde i la disciplina són necessaris en la classe.
  6. Al xiquet no li agrada escoltar una lliçó excatedra sense participar.
  7. Els càstigs són sempre un error. Són humiliants per a tots, no aconsegueixen mai l'objectiu buscat. En qualsevol cas són una mala solució.
  8. La vida nova de l'escola suposa la cooperació, és a dir la gestió per part dels usuaris, incloent el professorat.
  9. La democràcia del demà es prepara amb la democràcia en l'escola. Un règim autoritari no pot formar ciutadans demòcrates.
  10. Només és possible educar en la dignitat. Respectar als xiquets i que aquests respecten als mestres és una de les condicions primeres de la renovació de l'escola.

Cap comentari: