Invitació a l'optimisme en educació

NOTA: tot el món té dret a tenir èxit en l'educació i s'ha d'aconseguir que tothom
compte amb les mateixes condicions de partida.

Ahir vaig anar a la conferència de Miguel Ángel Santos que tancava les V Jornades d'Intercanvi d'Experiències de Centres de Compensació Educativa a l'IES de La Coma i una altra vegada vaig ser seduït per la força narrativa de Miguel Ángel que podeu seguir al seu blog El adarve.

Després d'una introducció molt amena plena de metàfores, històries i anècdotes humorístiques es va guanyar l'acceptació del públic amb un llenguatge intel·ligible i amb uns exemples propers a la pràctica docent. En resum, venia a dir que malgrat el prestigi intel·lectual dels pesimistes, el món avança gràcies a l'empenta dels optimistes i tancava amb lloances als lluitadors de l'educació amb metàfores com "Només als peixos morts arrossega la corrent" o "La vida és una obra de teatre que no admt assajos generals".

A continuació i per tal de sistematitzar les tesis per a la necessitat d'optimisme en educació ("En educació podem ser pesimistes teòrics, però no podem ser una altra cosa que optimistes en la pràctica") va utilitzar tota mena de narracions i metàfores visuals que resumien la idea de que els educadors formem els educands com els oceans formen els continents... retirant-nos. Després d' aquesta anàlisi de les dificultats i de la importància de l'educació va passar a analitzar les trampes del llenguatge en els debats educatius ("Cal millorar la convivència... molt bé d'acord, però què volem dir exactament amb això?") i els danys colaterals dels pressupòsits neoliberals (individualisme, competitivitat, excel·lència, etc.) en una institució tan "contrahegemònica" com és l'escola.

Per tancar ens va implicar en un dels seus somnis que s'acompleixen cada vegada que es troba amb un col·lectiu de docents que malgrat tota mena d'entrebancs continua creient en el poder de l'educació amb tot l'optimisme pràctic possible perquè els alumnes aprenen dels professors als qui estimen i dels que creuen ferventment que l'ésser humà sempre pot aprendre.