dimarts, de febrer 08, 2011

Teatre en l'educació: "Maleïda poma" d'Anna Ballester

Fa temps que Anna Ballester em va demanar que li preparés un pròleg per a la seua obra de teatre "Maleïda poma" i no m'ho vaig pensar dues vegades per l'amistat que ens uneix, perquè crec en la necessitats d'obres de teatre per a joves i adolescents i perquè m'apassiona el tema com recordareu els que llegíreu l'entrad "Corazón de Ulises".

Abans d'entrar en farina he de confesar una cosa: "A Anna i a mi ens agrada molt viatjar! Veges tu, quin descobriment!". Hem coincidit en múltiples viatges que tenien una finalitat pedagògica (assistir a un congrés sobre didàctica de les arts, veure una obra de teatre, descobrir un nou museu, etc.). Ara li vull agrair que m'haja invitat a aquest viatge per la mitologia clàssica perquè darrerament m'hi he afeccionat a les illes gregues i a tots els vestigis literaris dels grecs.

N'hi ha molta gent que quan viatja a Grècia o Turquia (el que coneguem com Magna Grècia) no veu més que "pedres" i no entén com n'hi ha altra gent que aquesta contemplació li puga agradar tant. Per entendre aquestes pedres no fa falta anar carregat de llibres, basten dos o tres escrits pels grans pensadors que al llarg de la història han fet el mateix camí que nosaltres, tornar a les fonts de la nostra civilització. En aquest sentit "Corazón de Ulises" de Javier Reverte és un d'aquells llibres que et permet pensar amb el cervell d'un altre i descobrir que... si savem escoltar-les "les pedres parlen". Em seguiu per on vaig? Quan vas al teatre d'Epidaure amb 21.000 persones -vint-i-una mil ànimetes es diu prompte- peregrinant a un lloc sagrat, en mig de les muntanyes, i passes tres hores escoltant, per exemple, Les Troianes d'Eurípides (sense cap artifici espectacular) entés per què, per a molt de nosaltres, la cultura és com una reeligió làica que, com moltes altres coses, també ens l'ensenyaren els grecs.

Doncs bé, això és el que ha fet Anna Ballester inspirant-se en el mite de la poma de Paris per a fer la seua recreació en "Maleïda poma". En primer lloc, Anna ha tractat els alumnes no com a pedres buides de les que no es pot traure res, sinó com a pedres precioses que només calia netejar per treure el que n'hi havia a dintre d'elles, desig de cultura i coneixement. Ara bé, l'important sempre és el com. Per a portar a cap aquesta tasca pedagògica, Anna fa temps que s'inventa tota mena d'instruments didàctics com són les "maletes viatgeres", la "didàctica de la dramatització", la força de les tècniques de la "narració oral", o la "plasticitat de la poesia".

El llibre que teniu entre les mans, és el seu darrer "instrument didàctic" (encara que no l'úlitm) concebut per a gaudi dels seus alumnes que el representen a les seues classes del Cicle de Grau Superior d'Educació Infantil. Com els grans clàssics i com els humanistes que els imitaven, Anna ha creat un text perquè el seu alumnat aprenga pedagògicament com divulgar el desig de cultura entre el públic més menut que sol assistir a la "Setmana de Teatre Clàssic Grecollatí" de Sagunt. Des de fa uns anys participa amb aquesta obra en els tallers pràctics o "Ludi Saguntini" per a la difusió de la cultura clàssica entre els xiquets i xiquetes que hi assisteixen.

Si voleu acompanyar-nos a l'Aula Magna de l'edifici de La Nau de la Universitat de València el proper dijous 10 de febrer a les 19:30 hores compartirem aquesta passió helenística i donarem les gràcies a Anna Ballester per a descobrir nous horitzons amb la cultura clàssica!!!

Cap comentari: