dimecres, d’agost 03, 2011

Teatre i educació al Festival Sagunt a Escena

Perquè una ferida en el cor
És també una ferida en la ment.

Louise Glück

Ens arriben comentaris que seria interessant que donàrem una mirada a la proposta de la programació de Teatres de la Generalitat per al Festival d'Estiu-Sagunt a Escena d'aquest any, i concretament per a la proposta de la companyia La Tristura. Com que realment ens creguem la importància de l'educació emocional (i de totes les competències bàsiques de forma transversal) per mitjà del teatre ens posem a la recerca de la proposta d'aquest grup de joves dels 90.

El que llegim, veiem i escoltem... i quasi sentim (les veus i la manera de contar el que proposen ens arriba de manera tan real que quasi, quasi podríem dir que ho "sentim" com si ho estiguèrem vivint nosaltres) ens agrada i ens sembla d'allò més pertinent perquè arreplega una idea que fa temps que defensem i que resumiríem dient "quan més s'acosta el teatre a la investigació del fet relacional, de la innovació en els llenguatges i, sobretot, a  l'essència del fet comunicatiu, més s'identificarà i més s'interrelacionarà amb el món de l'educació. O dit d'una altra manera, el teatre -que no ho obldiem, està, va estar i estarà sempre en crisi- és el millor instrument que tenim els humans per entendre que li passa a cada generació, entre altres coses perquè el teatre com l'art, en general, no pretén donar respostes i només busca una altra cosa que ensenyar-nos a interreogar-nos i a aprendre a fer-nos les preguntes pertinents en cada moment de la nostra vida personal, social, política, professional, espiritual..."

Per això quan llegim la mena de manifestos generacionals que són els textos, els vídeos i les sinòpsis de les obres de  La Tristura no podem més que felicitar-nos i dir-vos que si realment voleu veure alguna cosa de "teatre viu" com diria el poeta Maragall no podeu perdre-vos aquest espectacle. A continuació us posem resumides algunes idees generals de l'estètica d'aquests visionaris perquè feu una comparació amb les vostres idees sobre el que deuria ser l'educació.
  1. Les escoles haurien de ser espais intervinguts, espais on es trecaren els murs i s'obriren a tot el que ens està passant, com proposaren als seus orígens els membres de La Tristura a "Gran Convocatoria Mundial".
  2. Prendre consciència de la necessitat d'un projecte de vida veritable, que no es deixe enganyar i que no enganye a ningú amb falses promeses que no es cumpliran mai és una de les claus de la proposta "Actos de juventud". En mirar-nos en les imatges compartides que ens proposen els actors i actrius de La Tristura aprenem a entendre que el vertader missatge és la relació entre tots nosaltres en eixe precís instant (què us sembla açò com a proposta educacativa?).
  3. Com La Tristura reinvindica el teatre com a espai sagrat i com el lloc de l'assemblea on cadascun dels membres de la companyia s'implica en tots els aspectes del fet teatral, de la presa de decissions, tot adquirint un compromís actiu amb aquesta forma de viure. Si canvieu "teatre" per "educació" tindrem algunes de les claus per a una transformació real de l'educació i per tant de la societat. Però que ningú es cride a engany -com estan intentant fer amb el bo i millor del moviment 15M-  aquests processos són a llarg termini, no són definitoris i s'han d'estar continuament renovant perquè continuament entraran en crisi... com el teatre mateix.
Per tot això no us perdau MATERIA PRIMA de La Tristura al Festival Sagunt a Escena el proper 11 d'agost al Teatre Romà de Sagunt a les 22:30 h.

Cap comentari: