La primera sessió la vaig realitzar jo mateixa i en ella vaig exemplificar per mitjà de propostes didàctiques participatives l'estructura d'un taller de dramatització-teatre per dinamitzar una classe de llengua i literatura. Si m'hagués de presentar a mi mateixa diria que sóc un bon deixeble de Georges Laferrière qui va desenvolupar la figura de l'artista-pedagog per tal de referir-se als docents que converteixen la seua docència en un art i que investiguen sobre les tècniques dramàtiques com a dinamitzadores de l'aula.
La segona sessió la va realitzar Paco Tejedo de qui no podem més que dir coses bones per la seua entrega i dedicació a l'ensenyament i a la formació de nous docents o talleristes de dramatització en l'ensenyament. Per tal de presentar-lo vaig utilitzar una tècnica de descobriment que consistia en que els assistents havien d'interpretar els signes que teniu a continuació:
- Un grup de cercles entrellaçats que representaven l'esperit col·laboratiu de Paco.
- Un escenari obert que venia a representar la idea de Paco en el grup de teatre de Cheste on tothom era admés pel simple fet d'inscriure's a l'assignatura.
- AMOR _ _ _ _ _ /_ _ _ _ /_ _ _ _/_ _ _ _/ ODIO Que representa la passió por la seua professió i que genera amors/odis indistitament propi del que està ferventment en actiu.
- La imatge de diferents llibres que representarien les adaptacions teatrals, contes i novel·les que Paco posa a servei de tots els docents.
La seua sessió va ser una exemplificació magnífica del que serien les tècniques dramàtiques aplicades a la comprensió i animació lectora per mitjà de les "lectures dramatitzades" que parteixen de despertar el desig de comunicar per mitjà de textos potents (diàlegs ben estructurats, brevetat de les històries, estructura clara i captivadora) que interessen als adolescents.
La tercera sessió va córrer a càrrec de la màgia de Vicent Ortolà amb la "gramàtica de la llum" que és tot un compendi de com desenvolupar la creativitat a partir de la tècnica d les ombres i la llum. A Vicent el vaig presentar amb un "Si fos...?" Que consistia en:
- Si fos un cuc. Seria... una lluerna. Segons Passolini, les lluernes necessiten un ambient propici per existir, com en el cas d'aquest artista amb vocació de docent que eclosiona en projectes educatius com el d' "Educarte Baladre".
- Si fos un una figura... seria una imatge de la gestalt on fons i forma s'uneixen per tal de donar sentit als projectes que porta endavant.
- Si fos un peix... seria una ratlla que com en el cas de la ratlla-mestre del film "Tot buscant a Nemo" porta els seus alumnes a aprendre a l'acantilat, al perill, on assajant i arriscant es pot innovar.
La quarta sessió, la de demà, la farà Anna Gascón i porta el títol d'aquest post "En contacte íntim: recursos per la prevenció de conflictes" i amb aquesta idea volem apostar per una idea tot corprenedora que és la treballar les tècniques de creixement personal i l'educació emocional com a element cabdal per tal satisfer les expectatives de l'alumnat del s. XXI.
Per presentar a Anna plantejarem una activitat molt senzilla. Mira-nos les mans i explicar tot allò que podríem fer amb elles a les aules i que no fem. Què passarà? Com respondran els alumnes? Demà ho sabrem. Seguiu el blog si voleu saber-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada