diumenge, d’abril 30, 2006

Fires del llibre

Durant la Fira del llibre els gremis de llibreters i les editorials s'inventen les 1001 activitats per activar la maquinària de vendre llibres (recordeu: "La publicitat és l'art de parlar-te d'allò que no et volen vendre, per a vendre't allò del que no t'han parlat"), però jo tinc en ment les paraules del contador cubà Aldo Méndez quan ens explicava que a Cuba sí que saben de fer animació lectora. Proveu de fer Animació Lectora, ens comentava, sense llibres.

Com tots sabem la necessitat aguditza l'enginy (atenció profes que es lamenten sempre!) i la superació d'aquestes dificultats ens ajuda a valorar el que realment és important, és a dir, ens porta a la reflexió que la finalitat última de l'Animació Lectora no ha de ser la vendre llibres, sinó la llegir-los.
En aquest sentit us volem referir algunes accions que per tot arreu del nostre territori s'estan portant a cap per fer més vives les fires del llibre com la Fira del llibre de Pego que ens passa el poeta virtual Josep Orihuel, o les que s'estan fent a Torrent amb el Festival de Contes "Un Torrent de contes", entre moltes d'altres (i el tamany, de segur que no és el més important).

dimarts, d’abril 25, 2006

I Jornada sobre Ensenyament de la Literatura

L'ensenyament de la literatura d'una forma creativa sempre ha estat una tasca difícil i ha fet que alguns professors no es vegen en cor de tirar endavant (dificultats d'estimulars els joves, temps de dedicació, manca d'eines, etc). Les raons que podem escoltar en profes de secundària van també per aquesta direcció: els alumnes viuen en un món del plaer, de l'emoció, de la rapidesa i de la percepció i és molt difícil il·lusionar-los per un àmbit del coneixement "la literatura" que requereix esforç, abstracció, procés lent i comprensió de conceptes. Com fer doncs? En aquest sentit, sempre hem pensat que estaria bé que el professorat de literatura ens reunírem i a partir d'anàlisis reals comentaren possibles eixides.
Estem d'enhorabona, Isidre Crespo dins d'ACPV ha impulsat aquestes Jornades de literatura a l'ensenyament.
Un dels sectors més importants en la promoció de la llengua i cultura pròpies dels valencians és, sens dubte, el del professorat. És per això que ACPV, que tradicionalment ha impulsat campanyes en els centres, com ara la Campanya de Lectura Escolar “Tirant lo Blanc”, la Campanya anual “El país a l’escola”, o les edicions del Tirant de Rock cada 25 d’Abril, consolida aquesta línia de treball amb la Secció d’Ensenyament. La Secció d’Ensenyament d’ACPV –que engloba el Centre Carles Salvador, de cursos de llengua per a adults- no sols ha de continuar fent les campanyes tradicionals adés esmentades, sinó també incorporar-ne de noves i donar suport al professorat, atenent les seues necessitats. Per això s'ha organitzat la Primera Jornada sobre Ensenyament de la Literatura amb una conferència de Jaume Cabré, i taules rodones.

Italiano per principianti

La situazione è assai interessante: un raggio di luce si è finalmente aperto per l'Italia! Dopo le ultime notizie, ce n'è ancora un'altra da darvi: il corso che il Cefire di Sagunt ha organizzato "Italiano per principianti" inizierà il prossimo martedì, 2 maggio, all'aula multimedia del liceo CAMP DE MORVEDRE, avd. Fausto Caruana, s/n.
Vi aspettiamo numerosi! Parleremo un po' di tutto, di lingua, di cultura, dell'Unione, del cinema, della cucina, e chi ne ha piú ne metta!

Gianpiero Pelegi (Professore d'italiano alla EOI di Sagunt)

Abbiamo avuto un sacco d'iscrizioni (58 persone) e per motivi organizzativi abbiamo dovuto sceglierne solo 30 (vi consigliamo di prestare attenzione al sito del Cefire, in cui vi potrete trovare l'elenco degli ammessi al corso e la lista d'attesa relativa OFERTA DE CURSOS-Llistes d'ademesos). Ci dispiace!!!
Comunque, a vostra disposizione avrete:
a) Le Giornate di didattica della drammatizzazione che si terranno il sabato 20 maggio all'Eliana.
b) Seguire settimanalmente i risultati del corso in questo post o in quello di Gianpiero.
d) Non dormite il prossimo anno e iscrivetevi in tempo! O pure, ci sono sempre tante EOI!!!

dijous, d’abril 20, 2006

Educació en valors amb contes il.lustrats


Le chat dans le chien

Aquest vídeo titulat "Le chat dans le chien" o en la traducció lliure del títol en anglés "El gos que era un gat per dins", és una faula i com a tal acaba amb una moralitat, que no anem a desvetllar ací, però que és un recurs ideal per treballar l'educació en valors. Si presentem el vídeo als alumnes hauríem de fer servir les tècniques d'inferència de siginificats, és a dir, de tant en tant (en els moments àlgids del conte) l'aturem i els preguntem què pensen que passarà a continuació. Especialment, en l'escena final quan estan eixint de l'aigua.

dimecres, d’abril 19, 2006

Ajudes a la investigació i innovació educativa

El termini és molt escàs, sobretot tenint en compte que molts de vosaltres haureu desconectat per les vacances. Però, per si de cas, ens volem fer ressò de la convocatòria d'ajudes de la Conselleria.
ORDE d’1 de març de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la realització de projectes d’investigació i innovació educativa sobre el desenrotllament del currículum durant el curs acadèmic 2006-2007, així com Premis 2006 de la Comunitat Valenciana a la Innovació
Educativa. [2006/3458]
Entreu ACÍ per llegir el PDF del DOGV.

dijous, d’abril 13, 2006

Entorns virtuals...

...d'ensenyament-aprenentatge
per a la didàctica de la lengua i literatura

Amb aquest curs pretenem donar resposta a les demandes dels sectors més inquiets i innovadors de l'ensenyament. A hores d'ara, pensem que no podem continuar amb el debat caduc de les possibles bondats o no de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Ja són prou les eines que especialistes generosos han simplificat i posat a l'abast dels usuaris estàndards. Els professors del curs, Amadeu Sanz i Begonya Mezquita, Antoni Navarro, i Felipe Zayas tenen una llarga experiència en l´ús de les TIC a l'ensenyament. Visiteu els continguts de les seues weblogs i els seus enllaços per anar coneguent totes les possibilitats de les webs col·laboratives.
OBJECTIUS
- Afavorir l´ús de les TIC entre el professorat de llengua i literatura.
- Confluència d´internet com a ferramenta per a la programació d´aula.
- Desenvolupar estratègies d´aprenentatge col.laboratiu en xarxa.
- Comprendre la mediació tecnològica en els processos d´ensenyament-aprenentatge.
CONTINGUTS
- Anàlisi d´ensenyament a distància en línia: WebCT, Moodle, webs interactives
(hot potatoes i clic), webs col·laboratives, etc.
- Recerca de fórmules per a la incorporació de les TIC a l'aula
(bitàcoles personals per al diari d'aula, MSN, etc.)
- Anàlisi de les possibilitats de l´art de l´e-Learning,
tant en la seua
dimensió pedagògica com en el desenvolupament de les eines tecnològiques.
De la mateixa manera que en la societat es valora cada vegada més les capacitats de treball en equip de les persones, a l'àmbit de l'ensenyament les webs educatives 3.0 anomenades també webs col·laboratives extrauen la seua força de l'ajuda mútua entre persones que es troben moltes vegades a milers de kilometres.
Compte!!! la globlalització no ha de ser una una rèmora que ens obligue a renunciar a les nostres pròpies llengües, sinó acabaríem parlant tots en anglés. Teniu a la mà traductors com google o com el Salt en valencià. A més a més, trobareu en la blogosfera milers de persones disposades a ajudar-vos amb els famosos tutorials. Persones que com vosaltres estan desitjoses d'ajudar als demés i que no dubten a compartir fotos (tutorial de Flikr, o Zoto), idees (Wiki), músiques (Castpost), vídeos (boltofolio), tècniques d'escriptura en col·lectiu (Writely), projectes i activitats educatives (Clic, tutorial per fer Webquest), etc.
És aprofitant aquestes noves eines que volem ajudar al professorat a obrir les seues pròpies pàgines i donar-los la benvinguda al ciberespai per una societat i una escola sense fronteres. Entreu a l'apartat de l'Àmbit Lingüístic del CEFIRE de Sagunt per saber-ne més.

dimecres, d’abril 12, 2006

Music and songs in the classroom

For our last English Alive session at the CEFIRE of Sagunt we looked at ways of using music and songs in the classroom. The activities fell into four different categories.

First we looked at ways of working on the text of the song. We listened to Abba’s “The Winner Takes it All” and filled in the gaps. Then we moved on to “I Will Survive”, and this time we had to spot which words in the lyrics had been changed and provide the correct word. One or two of us mentioned what associations the song had for us: for one it was a song played at her wedding reception, for another it recalled a group of women having a great time in a disco, dancing around a pile of handbags on the floor. It was also pointed out that this was another song about resentment (female) over a relationship that has ended. Finally we looked at “You’re So Vain” also with gaps but with clues about the missing word (e.g. a kind of animal, a weather phenomenon etc). Using these clues and predicting the rhymes we saw that students could work on their inferencing skills with this activity. Unfortunately it was yet another song about female indignation and male insensitivity. Where are all the songs about caring, intelligent men?

The next two activities involved moving around to song. First we used “Everybody Needs Somebody” for an activity with large cards. As you heard the word on your card you had to raise it above your head (the person with the word “you” was particularly busy). A fun activity that works well with a fast song with a lot of repetition in the lyrics. And great fun if the teacher forgets to bring the actual music and agrees, despite the risk to the windows, to sing it instead. The second activity was a kind of musical chairs: words from the song were spread all over the floor and tables and you had to rush to put your hand or foot on the right word when the music stopped. Not good for people with claustrophobia.

The third kind of activity was about responding to music, regardless of the lyrics. Everyone paired up to mime cooking pancakes together. Each pair had to cook in a way that reflected the mood of their particular musical excerpt. Hilarious performances from one pair miming to a march from Puccini’s La Boheme and another pair that turned cooking pancakes into a sensual, samba experience… I haven’t laughed so much for ages.

But of course the best thing to do with songs is actually sing them, and if possible with others. It has been said that group singing combines three benefits in one: physical (controlled breathing), artistic (musical self-expression) and social (group cooperation). So we ended the session, and the course, with a song. Adapted from a Zulu freedom song called Akanamandle, we sang: “He’s got no power over us no more,
He’s Got no power, Hallelujah.” Although a political song, it seemed also to fit the unplanned sub-theme of the day:– women breaking away from men.

And as we said our goodbyes, we all promised to see each other again for dinner in Valencia.

NOTA: Tim Herdon donarà un taller en les XI Jornades de Didàctica de la Dramatització (entreu a l'àrea d'Àmbit Lingüístic del CEFIRE de Sagunt i ja podeu fer la inscripció).

dissabte, d’abril 08, 2006

Teatre en l'Educació II

L'Orestíada de Paco Tejedo
Des de fa anys Paco Tejedo presenta les seues obres de teatre escolar a la Setmana de Teatre Grecollatí de Sagunt. I vull fer-vos un comentari-crítica del muntatge per tal de ressenya alguns aspectes que per a mi són essencials en els muntatges de teatre escolar, a saber:
  • Al teatre escolar no serveixen els castings, ni els premis als guanyadors. L'important és usar el teatre com a un vehicle de coneixement on es prioritza el procés i no el producte o resultat final.
  • El teatre com l'escola és un microcosmos social. Tots els alumnes tenen dret a participar (atenció a la diversitat) i es tasca del professor buscar sistemes perquè com en el món real cadascú trobe la seua funció.
  • El teatre és l'art del col·lectiu. El plaer d'aconseguir objectius en grup responsabilitza i fa que els alumnes aprenguen de l'única manera possible amb l'experiència i la posada en pràctica dels conceptes teòrics.
  • El professor de teatre com a artista-pedagog. El que realment aprenen els alumnes és l'actitud de recerca constant del professorat i aquesta els professors l'aprenem dels creadors, per això la figura de l'artista-pedagog ens serveix per exemplificar un determinat estil didàctic.
  • Bé, i ací va la crítica perquè descobriu com treballa aquest especialista en teatre en l'educació (si voleu saber més sobre la tasca didàctica de Paco Tejedo entreu al seu bloc Katharsis):
Posar en escena L’ORESTÍADA amb alumnes de l’ESO, Batxiller i Primer Cicle de Mòduls, cinquanta actors i cinquanta músics, és una bogeria impossible: un text dur amb una posada en escena d’enorme dificultat tècnica, a la que cal afegir la sincronització amb la música en directe, escrita específicament per a la trilogia. No s’ho podien imaginar els vora a 1200 espectadors escolars que assistiren al teatre a veure una tragèdia. Les tragèdies no són un plat fàcil i encara menys per als adolescents, però l’espectacle va entrar per les oïdes i pels ulls.
Per les oïdes, gràcies a l’excel·lent música composta i dirigida per Manolo Carrascosa que va motivar els aplaudiments ja d’entrada, només acabar l’obertura, que va rematar escenes com el sacrifici d’Ifigènia o la mort d’Agamèmnon, que actuava de contrapunt amb nombrosos parlaments dels actors, o que li donava to a les escenes inicials de les Coèfores i de Les Eumènides, per a culminar en la vibrant cançó de la processó final. Per la vista perquè Paco Tejedo va aprofitar amb mestria les idees de Meyerhold, per a construir una espectacular posada en escena d’Agamèmnon, es mire per on es mire; per a planificar unes Coèfores que anaven de menys a més (del repòs de la cerimònia fúnebre fins a l’assassinat de Clitemnestra i la sobtada bogeria d’Orestes perseguit pels remordiments personalitzades en les Erinies; i fer un canvi radical en Les Euménides (la més difícil de resoldre perquè, excepte al principi, manca totalment d’acció)
Els components del GRUP TEAMUS del Complex Educatiu de Cheste es van posar les piles i contra el vent, contra els calorosos rajos del sol i contra alguna fallada de l’equip de so, van fer gaudir al públic. El públic, el meravellós públic jove (recordeu “El públic no s’equivoca mai”), va connectar des del principi, va aplaudir amb força en nombroses ocasions (això és prou excepcional en una tragèdia), i li va perdonar les fallades al grup i als de so, i va gaudir amb una tragèdia. I açò últim és un altre impossible convertit en realitat. Per veure imatges del muntatge entreu ací.

NOTA: ací teniu el text amb hipervincles de L'Orestíada de Paco Tejedo i Manolo Carrascosa, adaptació que els autors volen compartir amb tots nosaltres i contribuir així a crear les webs educatives col·laboratives.

Teatre en l'educació I

Fa uns dies vaig ser entrevistat per a un periòdic local sobre la didàctica de la dramatització a partir del Postgrau de Teatre en l'educació que sota la direcció de Tomás Motos fa uns anys que hem posat en marxa a la Universitat de València. Alguns coneguts que varen llegir l'article posaven en dubte la conveniència de l'ús de la dramització per a determinades àrees de coneixement.
Ara que la Setmana de Teatre grecollatí ha acabat vull fer algunes reflexions que han posat de manifest les potencialitats educatives de les tècniques dramàtiques:
  • Els assistents a les obres de teatre han aplicat en el més pur estil clàssic el "Docere et delectare" i s'han introduit en el món de les tràgedies i comèdies clàssiques amb tota naturalitat. A més, si l'obra era una adaptació en lloc de mantenir-se tossudament fidel al text original la resposta del públic encara ha estat millor.
  • Els participants dels tallers no acababen de donar crèdit als seus ulls en descobrir que es divertien, que ells eren els protagonistes de l'acció, que s'estaven posant a prova contínuament, que han descobert la seua capacitat de sorpresa front al coneixement (ciència romana, mitologia, jocs, menjars, matemàtiques i mosàics romans eren alguns dels tallers), i per últim que han perdut la vergonya a expressar i comunicar amb els companys i amb desconeguts.
  • Per últim, per mitjà de l'experiència directa als Ludi Saguntini se'ls ha despertat el més important el desig de coneixement com comentaven alguns alumnes als seus professors "I per què no fem les nostres classes sempre així?"

dimarts, d’abril 04, 2006

El paper del "mitjancer" en A.L.

* Gràcies a Gemma Lluch i al Diploma que coordina en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves vaig assistir a una conferència magnífica de Pedro C. Cerrillo sobre el paper del "mediador" (és a dir un mitjancer).

Ara, i gràcies a la Fundació Bromera d'Animació a la lectura tenim l'oportunitat d'escoltar a Santiago Yubero, director de la revista Leer x leer i subdirector del CEPLI (Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil), qui amb Cerrillo ha escrit llibres com, La formación de mediadores para la promoción de la lectura o Libros, lectores y mediadores.

Jornades per a fomentar la lectura a l’escola i a les biblioteques estan dirigides a bibliotecaris, encarregats de biblioteques escolars, psicopedagogs de gabinets municipals, membres dels SPE, assessors del Servici de Formació del Professorat, assessors del Servici d’Ensenyaments en Valencià, inspectors, etc. Les sessions tindran lloc al Saló d’Actes de l’Ajuntament d’Alzira.

Si voleu més informació entreu ací > > >

Eward Hopper (Si vols conéixer més sobre "la lectora" com a tema pictòric)