Teatre en l'Educació II

L'Orestíada de Paco Tejedo

Des de fa anys Paco Tejedo presenta les seues obres de teatre escolar a la Setmana de Teatre Grecollatí de Sagunt. I vull fer-vos un comentari-crítica del muntatge per tal de ressenya alguns aspectes que per a mi són essencials en els muntatges de teatre escolar, a saber:

• Al teatre escolar no serveixen els castings, ni els premis als guanyadors. L'important és usar el teatre com a un vehicle de coneixement on es prioritza el procés i no el producte o resultat final.
• El teatre com l'escola és un microcosmos social. Tots els alumnes tenen dret a participar (atenció a la diversitat) i es tasca del professor buscar sistemes perquè com en el món real cadascú trobe la seua funció.
• El teatre és l'art del col·lectiu. El plaer d'aconseguir objectius en grup responsabilitza i fa que els alumnes aprenguen de l'única manera possible amb l'experiència i la posada en pràctica dels conceptes teòrics.
• El professor de teatre com a artista-pedagog. El que realment aprenen els alumnes és l'actitud de recerca constant del professorat i aquesta els professors l'aprenem dels creadors, per això la figura de l'artista-pedagog ens serveix per exemplificar un determinat estil didàctic.
• Bé, i ací va la crítica perquè descobriu com treballa aquest especialista en teatre en l'educació (si voleu saber més sobre la tasca didàctica de Paco Tejedo entreu al seu bloc Katharsis):

Posar en escena L’ORESTÍADA amb alumnes de l’ESO, Batxiller i Primer Cicle de Mòduls, cinquanta actors i cinquanta músics, és una bogeria impossible: un text dur amb una posada en escena d’enorme dificultat tècnica, a la que cal afegir la sincronització amb la música en directe, escrita específicament per a la trilogia. No s’ho podien imaginar els vora a 1200 espectadors escolars que assistiren al teatre a veure una tragèdia. Les tragèdies no són un plat fàcil i encara menys per als adolescents, però l’espectacle va entrar per les oïdes i pels ulls.
Per les oïdes, gràcies a l’excel·lent música composta i dirigida per Manolo Carrascosa que va motivar els aplaudiments ja d’entrada, només acabar l’obertura, que va rematar escenes com el sacrifici d’Ifigènia o la mort d’Agamèmnon, que actuava de contrapunt amb nombrosos parlaments dels actors, o que li donava to a les escenes inicials de les Coèfores i de Les Eumènides, per a culminar en la vibrant cançó de la processó final. Per la vista perquè Paco Tejedo va aprofitar amb mestria les idees de Meyerhold, per a construir una espectacular posada en escena d’Agamèmnon, es mire per on es mire; per a planificar unes Coèfores que anaven de menys a més (del repòs de la cerimònia fúnebre fins a l’assassinat de Clitemnestra i la sobtada bogeria d’Orestes perseguit pels remordiments personalitzades en les Erinies; i fer un canvi radical en Les Euménides (la més difícil de resoldre perquè, excepte al principi, manca totalment d’acció)
Els components del GRUP TEAMUS del Complex Educatiu de Cheste es van posar les piles i contra el vent, contra els calorosos rajos del sol i contra alguna fallada de l’equip de so, van fer gaudir al públic. El públic, el meravellós públic jove (recordeu “El públic no s’equivoca mai”), va connectar des del principi, va aplaudir amb força en nombroses ocasions (això és prou excepcional en una tragèdia), i li va perdonar les fallades al grup i als de so, i va gaudir amb una tragèdia. I açò últim és un altre impossible convertit en realitat. Per veure imatges del muntatge entreu ací.

NOTA: ací teniu el text amb hipervincles de L'Orestíada de Paco Tejedo i Manolo Carrascosa, adaptació que els autors volen compartir amb tots nosaltres i contribuir així a crear les webs educatives col·laboratives.