Lasciamo la vespa, prendiamo il treno

De tothom és sabut que l'ús didàctic de les cançons és un dels recursos més potents per a l’aprenentatge de llengües. La cançó arreplega la força mnemotècnica de la poesia i incorpora els elements del ritme. De fet, al cap de molts de nosaltres encara resona la “tonaeta” de la cançó de Gianni Rodari i Sergio Endrigo “[…] per fare un fiore si vuole un ramo…” amb la qual vàrem començar l’altre dia la nostra tercera sessió d’aquest viatge per Itàlia i la seua cultura.

Parlem del curs com un viatge i, mai millor dit, perquè després de les cançons sobre la vespa, l’altre dia vàrem viatjar “in treno” aprenent així detalls sobre la geografia italiana i sobre construccions de frases per saber expressar “on anem?”. En ple viatge, quina va ser la nostra sorpresa quan Gianpiero ens va presentar nous viatgers - “nuovi ospiti”- que entraren al nostre vagó-. Es tractava, ni més ni menys, que dels alumnes de cinquè de Gianpiero Pelegi a l’EOI de Sagunt. Durant la visita, aquests ens varen contar la seua experiència personal amb l’italià i al llarg de tot el viatge jugàrem al “com si” teatral, participant així de la proposta de dramatització que plantejava el professor. Aquesta mena d'acció didàctica va ser molt festejada per tots i totes perquè les raons personals per les que cadascú havia començat a aprendre italià eren insospitades i divertides: un "mezzo-fidanzato a Roma", passió per les llengües romàniques (voler aprendre-les totes), negocis, llegir sobre art, la moda, etc.

Com podeu imaginar, l’esperit lúdic va estar present al llarg de tota la sessió. Per altra banda, juguàrem a dibuixar, amb la mà del company, elements que eixien a la cançó, vàrem fer de detectius dels companys amb pistes que havíem escrit sobre nosaltres mateixos, etc. Per acabar Gianpiero ens proposà altres possibles activitats com el “binomi fantàstic”* per començar a escriure i aplicar-la a les nostres classes.

Vàrem tancar amb una tècnica de reforç positiu de l'alumnat perquè prenga confiança en la seua evolució. Consistia en que un per un, una per una, ens anarem dient el nom al temps que ens avacionàvem amb un “Bravo un tale!”. (Aplaudiments). Al remat tots a una: “Ma come sei bravo Gianpiero!”

per Sonia


BINOMIO FANTÀSTICO
El problema de buscar és que trobes. Ací teniu informació sobre aquest fructífer recurs didàctic i literari a la revista El avión de papel