dimecres, de maig 31, 2006

Tiramisú i canzone

La sessió d’aquesta vesprada ha estat a càrrec de Pau Marqués, professor de valencià i d’italià a la Universitat de València, qui ens ha parlat al llarg de tota la vesprada de moltes curiositats tant del país com de la llengua italianes. Sense deixar d’avançar en nous coneixements, és clar!La sessió s’ha iniciat amb una presentació de tots els assistents, perquè Pau ens coneguera i perquè anàrem comprovant com l’italià s’havia incorporat a les nostres vides. I no podeu ni imaginar fins a quin punt. Algú s’ha intentat escapar, però el vocabulari de la presentació ja estava molt ben aprés i no l’hem deixat.

Al llarg de la vesprada ens ha comentat moltes curiositats, com que no havíem de confondre "il succo" amb "il sugo", ni tampoc amb “la spremuta d’arancia” i per no oblidar-ho, ens ha fet dir a tots amb quin "sugo" ens agrada més la pasta. No ha hagut ni un que no tingués la seua preferida. D’aquesta manera hem comprovat fins a quin punt l’italià està present a les nostres vides. Després, Pau ha simulat ser un cambrer, i tots li hem demanat alguna beguda o cosetes per menjar. Altres curiositats que han eixit a col·lació eren al voltant de la línea naviera que uneix València amb algunes poblacions italianes i la família Grimaldi.

També hem aprés i practicat els números. Pau ha sigut una mica indiscret, o ha fet una altra vegada el personatge, i li ha demanat a alguna de les companyes de classe el telèfon. I és que l'italià dóna per a molt... Al final, ens proposava jocs cada vegada més difícils (quasi com l'escala numèrica de Fibonacci), un joc per forçar-nos en realitat a usar les desenes, centenes, etc. Amb una frase feta (que m'han prohibit escriure al bloc) ens ha explicat la diferència entre "sù" i "giù", i de pas, ens ha explicat d’on ve la paraula “tiramisù” que seria alguna cosa així com “alça’m l’ànim”. Altra de les frases fetes que ens ha ensenyat: "Chi non lavora non fa l'amore" per explicar que a Itàlia també existeix “treballar” però s’associa amb “treballar penosament” o com ens deien a l’època “guanyaràs el pa amb la suor del teu front”.

I parlant parlant, ens ha contat cóm parlen a la Toscana, on en lloc de ronunciar "cavalliere" en pronuncien "javalliere". Un exemple, el podem trobar al film "La vita è bella", o si llegirem a un dels autors d'Arezzo, Pietro Aretino, de qui ens ha recomanat un llibre traduït per Cesareo Calvo i Anna Giordano com "Las seis jornadas y la cortesana", que tracta del paper de les dones a la societat.

Per finalitzar la sessió hem dedicat la última hora a la "Canzone d'autore" italiana. Qui no coneix el festival de San Remo. Pau ens ha repartit les lletres d’algunes de les cançons italianes més famoses, de les quals n'hem sentit unes quantes. La primera ha estat "Azzurro" composta per Paolo Conte, la qual hem llegit i cantat dues vegades. La següent, "Sapore di Sale" no ha necessitat traducció gràcies a la "comedització" de Toni. Com a punt final, hem sentit "Tintarella di luna" i la versió "Ricorderai". Per cert, menys mal que tothom la coneixíem, perquè Pau s’havia compromés a tallar-se el coll si no haguera estat així.

Hem acabat la classe amb una marxa... i amb una fam!!!

per Laura Ferri

1 comentari:

Mariló ha dit...

Laura, hai fatto un bel riasunto su quello che abbiamo lavorato martedì 30. Ci vediamo il prossimo giorno.