divendres, de juny 16, 2006

A stomaco pieno e orecchio felice, si ragiona meglio

"Quan m'emocione capte idees" Einstein

Aquesta última sessió, com tota la resta, va estar plena de sorpreses. Per començar, ens alegràrem l’oïda i l’ànima amb l’actuació de la soprano Ana Alarcón Yanini acompanyada al piano pel seu company de curs, que interpretaren:
- Lu trademiento de Caetano Donizetti
- Almen’ senon poss’io de Vincenso Bellini
- O mio babbino caro de l’Opera Gianni Schiccehi de Giacomo Puccini

No us podeu ni imaginar com predisposa a l'aprenentatge la música, la plàstica, la dansa... l'art en general. Després de la música que ens va relaxar, Gianpiero tenia preparada una sorpresa i era una estratègia per aprendre els números jugant, es tractava ni més ni menys que el bingo a la italiana, que s'anomena la TOMBOLA, hi havia gent prou nerviosa que volien guanyar (sobretot el company Mariano). Dins del joc, els premis eren els següent:

  1. l’AMBO (due numeri su stesa linia), vinto da 3 ragazze: un pacco di spaghetti.
  2. el TERNO, vinto da Maria Dolores: un un barattolo di nutella
  3. la QUATERNA, vinto da Ignacio : un una botiglia di lambrusco.
  4. la CINQUINA, vinto da Carmen: un dizionario d'italiano.
  5. i la TOMBOLA (tutto il cartoncino), vinto evidentemente da Mariano: un CD di Paolo Conte.
    NOTA: al piú presto possible potrete vedere le foto qui...

Ja amb molta alegria començàrem la nostra representació teatral de “L’uomo che chiamava Teresa” d'Italo Calvino, evidentment amb molt d’èxit.

Canviant de registre, treballarem part del Tema 4 sobre gastronomia la qual cosa ens va servir d’introducció a la segona part de la sessió dirigida per Cristina Manfreda (profe d’italià de l’EOI de Sagunt) on se’ns feia la boca aigua aprenent ingredients i sobretot plats típics de la cuina italiana mitjançant un joc. A l’ordinador, veiérem com s’elaboraven els spaghetti alla carbonara i el tiramisú.

A continuació i en agraïment a l’interés i dedicació que ha demostrat durant el curs Gianpiero li entregàrem de part de tots els alumnes un “detallet”, una foto emmarcada d’un paisatge marí a l’alba a les platges de Sagunt (aviat la foto ací>>>). I quan creiem que ja s’havien acabat totes les sorpreses, vingué una que ens va vindre molt bé, perquè ens pillà a la majoria amb l’estomac buit. Gianpiero tragué unes safates plenes de tres tipus de dolços típics italians. Un era SFOGLIATELLE, l’altre el BABÁ napolità i l’últim el CANNOLI sicilià.

Amb l’estómac ple i el paladar ensucrat, Gianpiero va posar el colofó. Ens explicà que a la seua terra (zona centre d’Itàlia), a les celebracions familiars, la persona més major improvisava poemes dedicats com si foren albades valencianes. Es diuen “ottavine” i són com justes poètiques entre dos contrincants que comenten els fets quotidians. Aquests també s’anomenen “poeta a braccio”. Gianpiero, en va preparar un per a Antoni Navarro, un altre per a Cristina Manfreda i tots els profes que han col·laborat amb ell i un últim per a tots els alumnes, cosa que agrairem amb un gran aplaudiment, bravos i tothom en peus.

Després ja en molta satisfacció i satisfets per la faena ben feta, férem un “appuntamento”... come no, alla PIZZERIA MARIO della spiaggia di Sagunt.

  • GRAZIE MILLE, A TUTTI GLI COLLABORATORI!!!
  • GRAZIE MILLE, A ANTONI NAVARRO !!!
  • GRAZIE MILLE, A GIANPIERO!!!
  • BRAVO RAGAZZI della DIDATTICA ATTIVA!!!
    by Le professoresse della scuola Santa Anna di Quartell

Cap comentari: