dissabte, de juliol 08, 2006

L’estandarització del gust. Perills

L’altre dia una xica li preguntava a un amic quin tipus de música li agradava. El meu amic no sé per quina raó no li va parlar de la seua discoteca de vora 3.000 CD. No sé si és que no volia pecar de pedant per excés de passió per la música, és un melòman empedreït, o que directament volia guanyar-se-la i buscava més allò que tots dos pogueren tenir en comú que les “coses” que els allunyaven. La xica era prou més jove que ell i era una amant del chillout i de l’unplugged que com podeu imaginar al meu amic li semblaven estils menors. Com que ella insistia: - Bé, ens diràs d’una vegada quina música t’agrada en lloc de riure de nosaltres i de la música que ens agrada!? Ell va invocar el meu suport en funció de l’amistat que ens uneix i per apaivagar el conflicte generacional amb la xica: - Explica-li tu Toni quin tipus de música m’agrada! Jo vaig recórrer a una reflexió més distanciada per tal de llevar ferro a la cosa i per convertir la disputa en una conversa sobre el que ens està passant, no només en música sinó en les altres expressions artístiques sinó en moltes més “coses”.

Volíem aprofitar aquesta mena de conte per parlar-vos dels perills de l'estandarització del gust i per açò us comentàvem en l’anterior post que partíem a un Festival culte com el de “La mar de músicas”, però aquesta nit hem anat a veure el film-documental Cruzando el puente. Los sonidos de Istambul i no podem fer més que recomanar-vos-la ferventment. És un film magnífic on ens parla de la importància de la música com a definició d’una cultura (en aquest cas la cruïlla que és la música d'Istanbul), però també ens parla de tolerància, de convivència, de respecte a les cultures minoritàries com les de la kurda Aynur considerada una de les millors cantants del món per la revista Songlines Magazine, pels festivals de música d'arrel i com no per bloguers de pro. Ah, la fan als Babel de València.

NOTA: aprofitem per a recordar-vos que al costat del nostre bloc hem posat diferents apartats d’informació per a profes inquiets. No deixeu de consultar-les. Cal informar-se: l’art, el cinema i la cultura també són vies de formació.

Cap comentari: