Una història d'amor "diferent".
És una comèdia que fa riure i és una tragèdia desoladora.
És teatre convencional i és teatre de l'absurd.
És pura poesia i és una barroeria salvatge.
És una humorada.Una riallada animal.
Un acudit que ningú no sap com acaba.
L'història d'una soledat i de molt males companyies.
És la sorpresa, la batzegada, l'incredulitat, el dubte.La provocació pura i dura.
És la "prova del nou" per a la tolerància i la comprensió.
És el cor obert a la irracional naturalesa de l'amor.
És la por i la perversió. És el desig.
I és la millor obra de teatre que m'ha caigut a les mans des de fa molts anys.
La Cabra, o Qui és Sylvia? "Notas para una redefinición de la tragedia".
d' Edward Albee
Jo no sé des de quan fa que no hi aneu al teatre! I, el que és pitjor, jo que hi vaig sovint tampoc me'n recorde d'haver vist una obra de teatre que m'hagués agradat tant: interpretació matissada de tots els actors, lucidesa dels temes tractats, innovació respecte als elements bàsics de l'estructura dramàtica, ritme, etc. A més i com diu Marcos Ordóñez a Babelia (El País) celebrem en la tragèdia la capacitat de conéixer-nos a nosaltres:
La cabra es una tragedia sobre la transgresión de los límites y la emergencia de lo primitivo; una tragedia llena de humor que nadie puede tomarse a broma..... " La tragedia es purificadora - escribió Mamet - porque nos enfrenta a nuestra verdadera naturaleza, a nuestro lado oscuro, a nuestros demonios más secretos". Celebramos en la tragedia la capacidad de conocernos a nosotros mismos y la fiereza de la revelación, aunque sea demoledora.
Diuen que tornem al teatre, com en l'amor, a reviure aquella primera vegada que ens va semblar sublim... i només en comptades ocasions tenim la certesa de recordar per què ens va agradar tant. Aquesta vegada sí!!! En fi, que no us podeu perdre l'obra que estarà al Teatre Principal de València fins diumenge. I si voleu saber més de Josep Maria Pou entreu ací>>> o als seus enllaços>>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada