"Els jocs de paraules poden ser intraduïbles, però els mecanismes
que els generen són universals"
Aquesta premisa va servir a Beatrice Parisi per articular la seua conferència en la Jornada L'Europa de les llengües que els CEFIREs valencians organitzàrem el cap de setmana passat. En ella es va reflexionar sobre algunes de els fites més importants de la ludolingüística, va posar exemples en diverses llengües europees i va apuntar algunes fórmules de comunicació en l'Europa plurilingüe (l'europanto va resultar un "espanto"). Si us agrada l'italià entreu al blog "Chiodo schiaccia chiodo" per veure l'homenatge que li ha fet Gianpiero.
Tot plegat, es tractava de despertar en le professorat la curiositat pels jocs de llengua com a instrument didàctic. Els grecs es referien a l'ars magna com l'art de trobar i desxifrar "anagrames", així i tot sabem que els jocs de paraules han patit diferent sort al llarg de la història de l'humanitat. El que és ben clar que la ludolingüística ha estat sempre lligada als períodes literaris d'avantguarda i d'experimentació, i és aquest caràcter de recerca que sempre generen el que els fa aptes per als tallers de llengua i literatura com a tècnica de creativitat.
Gràcies Beatrice Parisi (verbalia.it) per la teua conferència que esperem servirà per crear nous "verbívors" i per proposar a Sant Vicent Ferrer com el patró dels ludolingüistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada