divendres, d’octubre 26, 2007

Violència a la societat i a les aules


El cas de l'agressor del metro de BCN i de la mort de l'estudiant valencià que intentava defensar a una xica de l'agressió del seu nuvi estan apareguent a les converses diàries de tots els extractes socials. Fins i tot els mitjans de comunicació més morbosos estan fent-se ressó de la notícia amb la intenció de pujar els índex d'audiència. I la pregunta és, què en fem des de les aules per analitzar la presència de la violència en la societat. Consultades fonts expertes recomanen que aquest temes s'han d'introduir a les aules de manera transversal i incloure-les en els projectes educatius de centre.

Nosaltres en aquest blog de llengua i literatura volem plantejar algunes respostes des de la nostra àrea perquè pensem que no es pot desaprofitar els recursos literaris per a contribuir a la formació de les persones no només en "sabers" sinó també, com diu la LOE, en "saber ser". A continuació us posem algunes idees esboçades per plantejar el tema de la violència des de la nostra àrea.

POESIA.-
En poesia podeu trobar molts exemples que tracten aquest temes. Ja sabeu que hi ha molts poetes sensibilitzats per la justícia social i per la contribució de l'art a una vida més plena de les persones. Però em seleccionat aquest text de Brecht perquè pensem que il·lustra molt bé l'actitud de molta gent enfront del sexisme, el racisme, la violència de gènere, etc. i que només es preocupen quan els toca directament.

Primero vinieron a por los judíos, y no dije nada por que yo no era judío.
Luego vinieron a por los comunistas y no dije nada por que yo no era comunista.
Luego vinieron a por los sindicatos obreros
y no dije nadapor que no era uno de ellos.
Luego vinieron a por mí y no había nadie para hablar por mí.
Bertold Brecht

NARRATIVA.-
Els contes són un vehicle d'allunyar les pors de les persones (hi ha alguns mitjans de comunicació que utilitzen aquest recurs de la manera més simplista, com si fos una medicina que s'aplica cegament front determinades ocasions, és a dir com els llibres d'autoajuda). És més, des del conte tradicional fins a les actuals llegendes urbanes, les metàfores literàries han servit per exorcitzar les pors dels humans. Mireu alguns contes com aquest de "Es mi naturaleza!"

FILMS.-
Són molts els films que tracten el tema de la violència en un sentit o en un altre. Ací us en posem dos exemples un que representa la idea clàssica "L'home és un llop per a l'home", i un altre, molt dur però molt enriquidor, sobre la violència a les aules.
- El método (basada en l'obra de teatre de Jordi Galcerán El mètode Grönholm que està ara en cartell a València).
- Bienvenidos a la casa de muñecas ("No a totes les xiques els agrada jugar amb nines").

REFRANYS I PROVERBIS.-
Els refranys, proverbis i sentències són una font inexaurible de reflexions sobre la vida, però compte! es poden usar com a arma ofensiva. La salvació és que sempre hi trobareu un contrarefrany o si no l'inventeu.

CÒMICS.-
Hi ha molts dibuixants de còmics que han les seues imatges han sabut captar els problemes i fer-nos reflexionar sobre aspectes que abans ni se'ns havien ocorregut. Us recomanem alguns com Frato o Tonucci, el Roto, Quino, Forges i molts altres ens poden servir per exemplificar la violència i lluitar contra ella.

2 comentaris:

Viktor Gómez ha dit...

Admirable y generosísima apuesta por la infancia y juventud, desde una herramienta básica, la formación educativa. Estoy visitando vuestros blog y me anima y motiva este trabajo de Sísifo que tan valientemente lleváis a cabo. Conviene re-educar a los padres (eso va por mi) y coordinar escuelas, talleres, centros educativos, de ocio y negocio. Coordinar para que el niño y el joven tengan frente a si a una sociedad con un discurso coherente, porque parece que lo que se dice en la escuela o en casa difiere mucho de lo que se ve en la calle, en la propia casa o en el propio ámbito escolar.

La fuerza del cuento, la poesía, el teatro, la música, para ayudar a madurar y equilibrarse a nuestros jovenes es demasiado importante y sustancial como para que se le dedique tan pocos recursos económicos y humanos.

Se que los valores se transmiten por osmosis, por la afectividad, por afinidad involuntaria o por experiencias enriquecedoras. De todo ello participa el arte, cuando es tal, y no un simulacro, una banal imitación.

Un abrazo,

Vuestro,

Viktor Gómez

ambit ha dit...

Gracias Viktor por sumarte a la propuesta. Somos muchos los que desde hace tiempo llevamos insistiendo en la que podríamos llamar la VIA DEL ARTE para trabajar de manera preventiva todos los temas de violencia en las aulas. Además múltiples estudios desde el campo de la inteligencia emocional, las inteligencias múltiples y las teorías del aprendizaje (ver la pirámide o el cono del aprendizaje de Edgar Dale) nos dan la base epistemológica para una aplicación en le aula de las expresiones artísticas (teatro, danza, música, poesia narrada, plástica como creación real al aula).
A lo mejor deberíamos hacer una asociación transversal por las EXPRESIONES ARTÍSTICAS. ¿Qué pensais?