![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSMHMPS29-KNY7ZE6VbXVjnZRTwJKQwoAyUEbLGDZuM79Z4pfnHBlmOQXc-sTkLHNkb1_x-DIFmuU73ugqQX-snhYohGpJaKKETe6LkSVymt7OnjKYiJrtDXlSnV3eI3Fezfn1/s400/taller_meyerhold_pacotejedo+(71).JPG)
La figura de
l'artista-pedagog que ha estat desenvolupada per Georges Laferrière ens servirà per a exemplificar l'evolució del taller "
De tarimes i escenaris" que estem portant a cap amb Paco Tejedo al CEFIRE de Sagunt. Avui hem analitzat les aportacions de Meyerhold a la història del teatre i concretament a un tipus de direcció i interpretació no realista. El director rus es va inspirar en la pintura, el món del circ, dels clowons i les titelles, per desenvolupar la seua teoria de la biomecànica que aplicada a la dirécció teatral ha donat donat com a resultat un tipus d'interpretació sorprenent.
En aquest sentit veiem com les avantguardes es relacionen amb la pedagogia i la innovació educativa ja que comparteixen el mateix esperit de recerca i experimentació. L'artista-pedagog doncs, és aquell que s'inspira en l'art i li dóna al seu treball pedagògic un caràcter de recerca artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada