dilluns, de novembre 23, 2009

Teatre quebequés i identitat

Tremblay plantea la obra "Por el placer de volver a verla" de modo que el personaje masculino es un autor de teatro que se enfrenta al público con una historia para escribir a partir de sus propios recuerdos y se presenta en el escenario “con la adrenalina que da el tener algo que contar, aunque no esté aún escrito, y me atrevo, como lo tengo tan claro, a armarlo frente a ustedes”.

Ja fa un temps que roda per Espanya, després d'haver triomfat en Argentina, una obra de teatre de Michel Tremblay anomenada "Por el placer de volver a verla" dirigida per Manuel González Gil i interpretada per Miguel Ángel Solá i Blanca Oteyza. I m'estic tement que si volem veure-la ens tocarà anar, com a mínim, a Alacant. La parella d'actors va vindre fa temps al TEM amb una altra obra de teatre de les de veritat, de les que fan afició teatral, però aquesta vegada no hem tingut sort. Com que no vindran a València i considere que Tremblay és un autor que heu de conéixer us faig un resum de la importància que té aquest autor en la història del teatre.

Michel Tremblay és tot un símbol de la cultura quebequesa i de Montreal on vaig tenir la sort de viure als anys 90. Tremblay seria una mena de Federico García Lorca, salvant les distàncies, i com el nostre escriptor és de la idea que un bon teatre pot alçar en pocs anys la vida cultural d'un país. També com Lorca pensa que els personatges no poden mentir al públic i com ell ha inventat personatges que són metàfores dels temes que vol tractar: la llibertat, la recerca de la identitat per mitjà de la llengua del poble, la felicitat, la soletat, el sentit del teatre, etc.

La gran obra de Michel Tremblay és Les cunyades i des de que la vaig veure a Montreal somiava amb traduir-la al valencià perquè pense que representa molts aspectes de la nostra societat. Vaig començar traduint obres de teatre-adolescent i altres obres de Tremblay abans de llançar-me a la creació de la versió valenciana que vaig publicar a l'editorial Bromera. L'obra ha estat muntada per moltes companyies de teatre amateur, però encara espera el muntatge de caire sociològic que reflectisca, no tant la repressió sexista, sinó la recerca de la identitat, que és el vertader tema de l'obra.

Les meues traduccions d'obres de teatre quebequés tenien la intenció de donar a conéixer el teatre que a mi m'hagués agradat veure en la meua ciutat. Un teatre que li sap agafar el pols a la societat que representa i que li planteja dubtes, incerteses, preguntes davant dels canvi que es van produint en un grup humà en tant que ésser viu. Un teatre amb esperit autocrític i sentit de l'humor. Un teatre de l'essència, com la darrere obra de Tremblay, que planteja el joc escènic sense trampes ni cartró. Com m'agradaria tenir una programació de teatre així.

Nota: la xarxa m'ha permés rastrejar les versions de la meua traducció que us pose a continuació perquè en valoreu el resultat

Cap comentari: