Al Vent de Raimon

Al vent (1959)

Al vent, / la cara al vent, /

el cor al vent, /

les mans al vent, /

els ulls al vent, /

al vent del món.

I tots, /

tots plens de nit, /

buscant la llum, /

buscant la pau, /

buscant a déu, /

al vent del món.

Al vent, /

la cara al vent, /

el cor al vent, /

les mans al vent, /

els ulls al vent, /

al vent del món.

I tots, /

tots plens de nit, /

buscant la llum, /

buscant la pau, /

buscant a déu, /

al vent del món.

La vida ens dóna penes, /

ja el nàixer és un gran plor: /

la vida pot ser eixe plor; /

però nosaltres /

al vent, /

la cara al vent, /

el cor al vent, /

les mans al vent, /

els ulls al vent, /

al vent del món.

I tots, /

tots plens de nit, /

buscant la llum, /

buscant la pau, /

buscant a déu, /

al vent del món.

La Universitat Politècnica de València ha creat aquesta pàgina per celebrar el cinquanta aniversari de la cançó "Al vent de Raimon". I d'aquesta cançó només tinc bons records que no voldria oblidar mai. Encara recorde el primer Aplec d'estudiants valencians que contribuírem a organitzar els estudiants de l'IES Josep de Ribera de Xàtiva amb els professors que ens varen despertar la passió per l'ensenyament. Vicent Salvador i la seua capacitat d'innovació multidisciplinar, Leonor Sanz que ens va descobrir a entendre la història i qui la conta, i sobretot Maria Josep Carrión que ens varen despertar la passió per les llengües com a eina comunicativa.

De vegades, molt de tant en tant, pense que podria haver triat una altra professió però al capdavall quan veig tot el que he aprés i el que em queda per aprendre (perquè encara conserve el desig que traspua la cançó de "Al vent") arribe a la conclusió que no hi ha professió més desafiant que la d'ensenyant.

Raimon: "Al vent és una cançó que va venir sola i ha canviat la meva vida"