Al Vent de Raimon

Al vent (1959)

Al vent, / la cara al vent, /

el cor al vent, /

les mans al vent, /

els ulls al vent, /

al vent del món.

I tots, /

tots plens de nit, /

buscant la llum, /

buscant la pau, /

buscant a déu, /

al vent del món.

Al vent, /

la cara al vent, /

el cor al vent, /

les mans al vent, /

els ulls al vent, /

al vent del món.

I tots, /

tots plens de nit, /

buscant la llum, /

buscant la pau, /

buscant a déu, /

al vent del món.

La vida ens dóna penes, /

ja el nàixer és un gran plor: /

la vida pot ser eixe plor; /

però nosaltres /

al vent, /

la cara al vent, /

el cor al vent, /

les mans al vent, /

els ulls al vent, /

al vent del món.

I tots, /

tots plens de nit, /

buscant la llum, /

buscant la pau, /

buscant a déu, /

al vent del món.

La Universitat Politècnica de València ha creat aquesta pàgina per celebrar el cinquanta aniversari de la cançó "Al vent de Raimon". I d'aquesta cançó només tinc bons records que no voldria oblidar mai. Encara recorde el primer Aplec d'estudiants valencians que contribuírem a organitzar els estudiants de l'IES Josep de Ribera de Xàtiva amb els professors que ens varen despertar la passió per l'ensenyament. Vicent Salvador i la seua capacitat d'innovació multidisciplinar, Leonor Sanz que ens va descobrir a entendre la història i qui la conta, i sobretot Maria Josep Carrión que ens varen despertar la passió per les llengües com a eina comunicativa.

De vegades, molt de tant en tant, pense que podria haver triat una altra professió però al capdavall quan veig tot el que he aprés i el que em queda per aprendre (perquè encara conserve el desig que traspua la cançó de "Al vent") arribe a la conclusió que no hi ha professió més desafiant que la d'ensenyant.

Raimon: "Al vent és una cançó que va venir sola i ha canviat la meva vida"

Els camins de la poesia

Ens conviden a...

VI Festival de Poesia d'Oliva a Francisco Brines

Divendres, 26 de març de 2010

www.poefesta.com

VI Festival de Poesia d'Oliva a Francisco Brines

Desitjos (New Year's resolutions)

Comença l'any i és temps de desitjos, o com diuen els anglòfons de New Year's resolutions. 2010 serà un any redó i per això a més de desitjar-vos a tots i a totes que comenceu a estudiar o perfeccionar una nova llengua (cada vegada són més imprescindibles en un món global) voldríem desitjar-vos que poseu una miqueta de poesia, d'art, de sorpresa en cada activitat que plantegeu en les vostres classes. Jo també m'ho propose i vull compartir-lo amb vosaltres!

No demano gran cosa:

poder parlar sense estrafer la veu,

caminar sense crosses,

fer l’amor sense haver de demanar permisos,

escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:

escriure sense haver d’estrafer la veu,

caminar sense pautes,

parlar sense haver de demanar permisos,

fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:

fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,

escriure sense crosses,

caminar sense haver de demanar permisos,

poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol Vint-i-set poemes en tres temps

A Mario Benedetti que tant va fer per la poesia

El millor homenatge que els professors podem fer-li a Mario Benedetti és recitar un poema, llegir una opinió o contar un dels seus contes als nostres alumnes. Però si la nostra estima va més enllà i realment desitgem preparar-li un homenatge que els nostres alumnes recorden tota la seua vida com una alfabet de l'educació sentimental, us proposem algunes activitats:

a. Preparar un reportatge a l'estil de Mara Torres tot jugant amb les seus idees i els seus versos per reconstruir una biografia d'un poeta al servei del poble. Ací teniu un exemple:



b. També se'ns acudeix que podríem jugar amb els seus poemes fent-los i desfent-los que és com se saboregen els versos inspirats per les fades. Proveu amb aquest "Una sonrisa" i plantegeu el repte als alumnes d'una exposició de poemes de Benedetti en wordle. Una idea podria ser premiar el que millor haja sabut relacionar forma i contingut.

c. Per últim, com no, prepareu un recital tipus dramatització de poemes a partir d'un fil conductor dels grans temes de Benedetti: l'amor, l'amistat, la mort, el carpe diem, les petites coses de cada dia, les declaracions amoroses, l'alfabet emocional...

De moment, ací va el meu poema dedicat a totes les mestres i tots els mestres que estimen la poesia i busquen les 1001 de fer-la sentir als seus alumnes:

Arco iris Mario Benedetti

A veces
por supuesto
usted sonríe
y no importa lo linda
o lo fea
lo vieja
o lo joven
lo mucho
o lo poco
que usted realmente
sea

sonríe
cual si fuese
una revelación
y su sonrisa anula
todas las anteriores
caducan al instante
sus rostros como máscaras
sus ojos duros
frágiles
como espejos en óvalo
su boca de morder
su mentón de capricho
sus pómulos fragantes
sus párpados
su miedo

sonríe
y usted nace
asume el mundo
mira
sin mirar
indefensa
desnuda
transparente

y a lo mejor
si la sonrisa viene
de muy
de muy adentro
usted puede llorar
sencillamente
sin desgarrarse
sin deseperarse
sin convocar la muerte
ni sentirse vacía

llorar
sólo llorar

entonces su sonrisa
si todavia existe
se vuelve un arco iris.

Els amants d'Estellés

Si navegueu pel nostre blog veureu que hem utilitzat tota mena de recursos TIC per homenatjar al poeta valencià més important després d'Ausiàs March. Ara us proposem un joc amb els alumnes: es tracta de reescriure un nou poema amb tot aquest magma poètic.

La animació lectora a partir del que ens passa

Demà comencem el curs de Formació en Centres sobre l'Animació Lectora al CP Canet i encara que portem un tallerista de primera que plantejarà un repte als mestres de taller que més endavant us contarem, volem parlar d'aquesta tècnica d'animació lectora que consisteix a relacionar allò que està passant, i que és el centre de totes les converses, amb un referent literari o artístic.

Si deixem de banda una miqueta la crisi que és el tema que travessa totes les converses, arribarem al que podria ser un bon projecte de treball LES PLUGES DE LA TARDOR o "la pioggia di setembre" que cantava un any Battiato al Teatre Romà de Sagunt mentre una suau pluja començava a caure sobre un públic feliç que agraïa al cantant sicilià que no suspenguera l'actuació.

Com que cada estació pot tenir el seu poema, nosaltres per a aquesta tardor hem seleccionat aquest de Lorca (mai més oportú pels que vulguen anar preparant la celebració del seu aniversari, mentre google ens prepara un LOGO LORCA ad hoc). Els versos es van desgranant amb la mateixa suabitat i força que les gotes de pluja, ara les aliteracions ens recorden un xirimiri, ara les gotes es converteixen en font fecundora de vida, ara els vidres arrepleguen unes gotes que evoquen tota mena d'experiència. Com deiem aquest poema pot servir per iniciar un projecte de treball sobre la naturalesa com a tema. Començaríem amb la pluja (ací teniu 1001 fotos lliures o CC).

Libro de Poemas "Lluvia" f. G. Lorca

La lluvia tiene un vago secreto de ternura,
Algo de soñolencia resignada y amable.
Una música humilde se despierta con ella
Que hace vibrar el alma dormida del paisaje.
Es un besar azul que recibe la Tierra,
El mito primitivo que vuelve a realizarse.
El contacto ya frío de cielo y tierra viejos
Con una mansedumbre de atardecer constante.
Es la aurora del fruto. La que nos trae las flores
Y nos unge de espíritu santo de los mares.
La que derrama vida sobre las sementeras
Y en el alma tristeza de lo que no se sabe.
La nostalgia terrible de una vida perdida,
El fatal sentimiento de haber nacido tarde,
O la ilusión inquieta de un mañana imposible
Con la inquietud cercana del dolor de la carne.
El amor se despierta en el gris de su ritmo,
Nuestro cielo interior tiene un triunfo de sangre,
Pero nuestro optimismo se convierte en tristeza
Al contemplar las gotas muertas en los cristales.
Y son las gotas: ojos de infinito que miran
Al infinito blanco que les sirvió de madre.
Cada gota de lluvia tiembla en el cristal turbio
Y le dejan divinas heridas de diamante.
Son poetas del agua que han visto y que meditan
Lo que la muchedumbre de los ríos no sabe.
¡Oh lluvia silenciosa sin tormentas ni vientos,
Lluvia mansa y serena de esquila y luz suave,
Lluvia buena y pacífica que eres la verdadera,
La que amorosa y triste sobre las cosas caes!
¡Oh lluvia franciscana que llevas a tus gotas
Almas de fuentes claras y humildes manantiales!
Cuando sobre los campos desciendes lentamente
Las rosas de mi pecho con tus sonidos abres.
El canto primitivo que dices al silencio
Y la historia sonora que cuentas al ramaje
Los comenta llorando mi corazón desierto
En un negro y profundo pentágrama sin clave.
Mi alma tiene tristeza de la lluvia serena,
Tristeza resignada de cosa irrealizable,
Tengo en el horizonte un lucero encendido
Y el corazón me impide que corra a contemplarle.
¡Oh lluvia silenciosa que los árboles aman
Y eres sobre el piano dulzura emocionante,
Das al alma las mismas nieblas y resonancias
Que pones en el alma dormida del paisaje!

Comentari invers de poemes amb hipervincles (prova)

[XLVI] from La pell de brau (Literal translation by Magda Bogin)

Sometimes it is necessary and right
for a man to die for a people.
But a whole people must never die
for a single man:
remember this, Sepharad.
Keep the bridge of dialogue secured
and try to understand and love
the different minds and tongues of all your children.
Let the rain fall drop by drop on the fields
and the air cross the ample fields
like a soft, benevolent hand.
Let Sepharad live forever
in order and in peace, in work,
and in difficult, hard_won
liberty.

Recital de poesía Naufragio en los Bares

Molts de vosaltres crideu al CEFIRE de Sagunt tot preguntant-nos per poetes, narradors orals o animadors a la lectura per tal de dinamitzar una activitat escolar o per posar una mica de creativitat en la programació anual. Després d'una consulta breu sobre els objectius de l'activitat, experiència en organització d'esdeveniments culturals al centre i és clar pressupost amb el que compteu, que sempre és escàs, us proposem dos o tres possibilitats perquè trieu la que millor s'adapta a la vostra manera de gestionar i de dinamitzar els grups. De vegades l'encertem. Però quan sí que fem diana és quan ens feu cas i aneu vosaltres directament a veure abans la proposta cultural que us hem suggerit.

Un amic poeta ens envia aquesta proposta poètica: amb l'estimulant subtítol de "perspectives poètiques", que ens recorda el "gest poètic" de Vicent Salvador (poeta i professor de literatura de molts poetes), comença el proper 26 d'abril el I recital de poesía Naufragio en los Bares. Com sabeu ens hem postulat com fervents divulgadors de la poesia en tots els ambients, formes i propostes, particularment d'aquelles amb els principis següents:

• Perspectivas poéticas sitúa la poesía como núcleo de encuentro entre las personas.
• Participarán en él poetas de toda la geografía española y latinoamericana.
• Las voces de más de veinte poetas se mezclarán en un ambiente de solidaridad en el que cada uno ofrecerá su percepción del mundo a través de la musicalidad poética.
• Entre los objetivos de este encuentro está el de ofrecer una visión del mundo no sólo desde distintas geografías sino también desde distintas experiencias, edades y profesiones, además de compartir un buen rato.
• “La poesía cumple esa función: reúne a personas muy diversas que “nomadean” hasta los puntos de encuentro para recitar en un encuentro popular, descentrado y móvil.” – explica uno de los organizadores.
• Este encuentro presenta la interesante característica de aunar a poetas veteranos y reconocidos con poetas noveles, es el reflejo de un acercamiento real en el que los sentidos que envuelven todo acto poético interactuarán sobre una base de amistad y tolerancia.
• “Ángel González dijo que escribir un poema se parece a un orgasmo, yo creo que leerlo y recitarlo también, así que, está claro, la poesía es otra forma de hacer el amor.” –explica el alma mater del proyecto que insiste en no querer asumir el protagonismo de un proyecto de semejante envergadura.

El encuentro tendrá lugar el sábado 26 a las 19:30 h. en el Café de Las Horas (C/ Conde Almodóvar nº 1, junto a la Plaza de la Virgen) y contará con la presencia de los siguientes poetas: Pedro Montealegre (Chile), Laura Giordani (Argentina), Enrique Falcón (Valencia), Antonio Méndez Rubio (Badajoz), Garikoitz Gómez Alfaro (Madrid), Álvaro Yebra (Valencia), Adolfo González (Cuenca), Uberto Stabile (Valencia), Elena Areta (La Rioja), Sergio Castillo Pelegrín (Valencia), Kebrantaversos (Toledo), Arturo Borra (Argentina), Ana Pérez Cañamares (Tenerife), Agustín Linuesa Cáceres (Valencia), David González (Gijón), Félix Sevilla, Antonio Martínez i Ferrer (Alcácer), Lluís Pons Mora (Palma de Mallorca) , Víktor Gómez (Valencia), Jesús Ge (Madrid),Elena Escribano (Murcia),Eddie (J. Bermúdez),José Luis Falcó,Javier Gil,Raúl Núñez, en boca de sus amigos, y Luciérnaga (Valencia).

Poesia cada dia

Quan vas de bòlit preparant cursos i atrafegat pels plaços de lliurament i tancament de projectes... fes una pausa, agafa un llibre de poesies que tens entre els selectes i regala't un poema.

DECIR: HACER
Entre lo que veo y digo,
entre lo que digo y callo,
entre lo que callo y sueño,
entre lo que sueño y olvido,
la poesía.
Se desliza
entre el sí y el no:
dice
lo que callo,
calla
lo que digo,
sueña lo que olvido.
No es un decir:
es un hacer.
Es un hacer
que es un decir.
La poesía
se dice y se oye:
es real.
Y apenas digo
es real,
se disipa.
¿Así es más real?
Idea palpable,
palabra
impalpable:
la poesía
va y viene
entre lo que es
y lo que no es.
Teje reflejos
y los desteje.
La poesía
siembra ojos en la página,
siembra palabras en los ojos.
Los ojos hablan,
las palabras miran,
las miradas piensan.
Oír
los pensamientos,
ver
lo que decimos,
tocar
el cuerpo de la idea.
Los ojos
se cierran,
las palabras se abren.

OCTAVIO PAZ
(Árbol adentro. Seix Barral, 1987)

Poefesta

Divendres 14 març 2008 - 20:00 hores
Teatre Olimpia d'Oliva

I ja van quatre edicions d'aquest festival de poesia del qual ens férem ressó només aparéixer. Àngels Gregori continua amb més força que mai oferint un programa que agermana els poetes consagrats amb la nova poesia en la línia del spoken word movement.

Pensem que aquesta mena de festivals de literatura que s'obrin a tota la societat són els que més fan per a l'animació lectora. No falleu!!!

Antonio Machado: el profesor escribe

Us he de reconéixer que des de que vaig començar a llegir Machado m'atreia aquesta aureola de vell professor i en molts dels seus poemes es percep el desig de canviar el món amb la literatura. Ara, la fundació Antonio Machado ha organitzat un congrés dedicat als professors i la literatura. Què us en sembla! Ací teniu més informació:

Dia de la dona

Desabraça'm! O abraça'm sense retorn ni brida.

Maria Mercè Marçal

Un vers d'una poeta i un pensament d'un filòsof com Eduard Punset qui ens recordava ahir que el grau més alt d'intel·ligència és la possibilitat de canviar d'idees i s'ha descobert que els primats ho poden fer.

Poètiques

"L'home és un animal que busca"

Josep Palau i Fabre

POETA-NARCÍS
Vers: sigues igual a mi.

Jo em veig en tu si em veus.

¿Som una o dues veus?

¿Quina, però, és de qui?

«Poemes epigramàtics», L’aprenent de poeta, 1943.

Se'ns ha mort el Palau i Fabre, i dic que se'ns ha mort perquè Josep com tots els poetes d'avantguarda és un escriptor dels mestres i per als mestres. Des dels poemes que llegia en l'adolescència "Jo em donaria a qui em volgués..." fins als textos de recerca formal en interacció amb les altres arts he trobat 1001 raons per fer de Palau i Fabre el poeta de taller de creació literària per excel·lència. Ací van alguns altres arguments:

• La seua poesia s'agrupa sota el títol de "Poemes de l'alquimista" i si tenim en compte que una bona definició de "poeta és l'aquell que és capaç de posar junts dues paraules que mai ho havien estat" tindrem la clau de la seua poètica i del taller de literatura.
  
• Especialista en Picasso i amic de tants artistes va saber mostrar aquesta estima per les arts als seus textos i per a un taller de creació artística aquesta mescla de gèneres i expressions artístiques, especialment avui en dia, és imprescindible.


• Els seus poemes són contes, personatges, arguments... històries de vida en definitiva que ens serveixen per a experimentar en el taller de dramatització per posar-los en escena.

COMIAT

Ja no sé escriure,
ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
–He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit,
on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se´m moren a dins
i jo visc en les coses.

Coral romput d'Estellés

El poema de Vicent Andrés Estellés "Coral romput" dramatitzat i dirigit per Joan Ollé està tenint molt d'èxit des de que fa poc es va estrenar al Teatre Lliure. Però no el veurem a València i em sap greu. Des de que amb el grup de teatre universitari "Quart estudi", dirigit per Antoni Tordera, vaig muntar una adaptació de poemes d'Estellés li tinc molta admiració al nostre poeta valencià més internacional. Aquesta inclinació s'ha traduït en diferents accions, per una banda ens hem ocupat de fer una minipàgina dedicada a Estellés, i per altra hem proposat la poesia d'Estellés com a material de possibles dramatitzacions. Els seus versos dialogats van perfectament en teatre escolar.

Dir Estellés és dir poesia com una mà estesa. Llegiu aquests versos i somnieu que sempre hi haurà algú, en algun lloc, que en algun moment es decidirà a fer un espectacle perquè sabrà reconéixer la bellesa nua de la poesia d'Estellés. Per veure un fragment de l'espectacle entreu ací>>>

Taller de creació literària

Als professors de literatura i als mestres en general, els nostres amics ens solen preguntar sobre poesia o art, com qui vol trobar les respostes màgiques a una qüestió vital:
- Quin llibre em recomanaries per a despertar el gust per la lectura en el meu xiquet?
o fins i tot, els més atrevits, conscients que la iniciació en la literatura ha de ser un tot que incloga la lectura i l'escriptura, ens formulen reptes com:
- Tu que ets mestre, què necessitem per a escriure un poema o para inventar una història?

Aquestes i moltes altres preguntes, que no tenen una única resposta, ens fan els amics als mestres que ens declarem amants de la poesia i la literatura. Però si volem ser una mica honests hem de documentar-nos i recórrer als savis que per molt que passe el temps continuen vigents.

Sabem que en realitat per a escriure poesia no es necessita més que ganes i un bon repte estilístic com ens ensenyaren els OULIPO, que totes les paraules del diccionari són poètiques com diria Brossa, o que poeta és aquell que va ser capaç de posar juntes dues paraules que mai ho havien estat. Però, per on començar? Com fer per introduir l'escriptura poètica a l'aula? Hem donat una volta per la xarxa per hipervincular algunes de les idees expressades per Jesús González* al taller i ací les teniu:

• Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari "La xina en l'estanc", de la mateixa manera que aquesta genera ones concèntriques, una paraula llançada a la ment per atzar, provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena, i atrau en la seua caiguda imatgens, records, somnis en un moviment que interessa a la fantasía. Una paraula atrau una altra per inèrcia.
• Propuestas de escritura creativa para la renovación de la pedagogía de la escritura. Cerlalc
• Va de poesía, Metáforas de la lectura de Víctor Moreno.

* NOTA: El blog de Jesús "El grito capicua" també us servirà si per fi decidiu que val la pena investigar per introduir la poesia a les aules per aconseguir, com ens ha explicat, que la objectiu no hauria de ser fer artistes dels nostres alumnes, sinó amb el poder de la paraula i l'art ningú siga esclau.

L'escriptura o la vida

Li he demanat al tallerista de demà Jesús González que ens faça una introducció de la sessió de demà dedicada a la poesia i m'ha enviat aquestes notes suggeridores que ens serviran per iniciar-nos en el món poètic.

ESCRIBIR PARA LEER MEJOR
(…) la escritura puede convertirse en una buena estrategia para el desarrollo de la competencia lectora del alumnado. Escribir posibilita la toma de conciencia de ciertas dimensiones lingüísticas y discursi­vas, (…)

El alumnado, que ha cultivado la escritura de un modo ri­guroso, siguiendo orientaciones precisas acerca de cómo los textos adquieren su estatuto como tales, tiene menos dificultades de comprensión ante ellos, porque eso es lo que él ha estado haciendo mediante sus prácticas de escritura. (…)

En este sentido, bien podría decirse que vamos de la es­critura a la lectura. Pero no se trata de escri­bir sin más. La escritura debe estar muy bien organizada en función de la resolución de los problemas que el alumnado se ha de encontrar a la hora de leer textos.
Por ello, leer y escribir son, o pueden llegar a ser, vasos comunicantes.

MORENO, Víctor. “Lectores competentes”.
Ed. Anaya. Col. La sombra de la palabra

ESCRIBIR PARA VIVIR MEJOR
Confío en que este libro sea también útil para quien cree en la necesidad de que la imaginación tenga su puesto en la enseñanza; para quien tiene fe en la creatividad infantil; para quien sabe qué virtud liberadora puede tener la palabra. “Todos los usos de la palabra para todos”, me parece un lema bueno y con agradable sonido democrático. No para que todos sean artistas, sino para que nadie sea esclavo.

RODARI, Gianni. “Gramática de la Fantasía”.
Ed. del Bronce.

ESCRIBIR PARA SER MEJOR
La escritura nace de un deseo de deslumbramiento y afirmación propios, de una infinita curiosidad, de un deseo infinito. No es nunca una respuesta, es siempre una pregunta.

SALAS, Ada. “Alguien aquí”.
Ed. Hiparión.

Poesia i competències

"Què no faríem per tu, estimada poesia!"

Per al proper dimecres en el curs de "Les competències per a l'àrea de llengua i literatura" haureu de portar un llibre de poesia del vostre autor preferit, unes tisores, cola, i folis de diferents formes i tamanys.

A la xarxa trobareu multitud de llocs web dedicats a divulgar la poesia amb tota mena de recursos:

1. Pàgines didàctiques: VIU LA POESIA, MAG de Poesia ...
2. Pàgines interactives: Poesía Visual;
3. Blogs de bibliotecàries i dinamitzadors socioculturals: BIBLIOPOEMES, La paraula és nostra ...
4. Marcadors socials de poesia: Blinklist, Del.icio.us;
5. Wikis d'assessors: POESIA de BUTXACA,
6. Webquests especialitzades en diferents temes poètics: RECITAL DE POESIA;
7. Webs de poetes: Cau de poesies i versos; Miguel Hernández; Gloria Fuertes ...
8. Altres: Poesia Latinoamericana; Portal de Poesia; Aula de Poesia BCN; Diario di poesia; Poesia anglesa i educació.

De tarimes i escenaris

Aquest trimestre hem començat amb un curs per a professors que volen fer teatre i dirigir obres de teatre als seus centres titulat "De tarimes i escenaris". Si us fixeu en el programa de treball que especifiquem a continuació veureu les relacions entre el procés de dramatització d'un text literari i el desenvolupament de les competències

- Què són les tècniques dramàtiques i com s'utilitzen en l'aula?

• El Joc dramàtic.
• Sonoritzar textos.
• El cos i el text.
• Els objectes i l'espai dramàtic.

- Tècniques de direcció teatral per a les tutories

• Jocs de rol.
• El sistema comodí de Boal.
• El teatre com a art col•lectiu.
• El compromís pactat professor-alumne.

-El taller de teatre

• La teoria teatral i la seua pràctica
• Metodologia de les sessions (procés directe, procés invers)

- Procés de creació de l'espectacle teatral

• Investigació de la dramatúrgia
• Treball dramàtic: vivència i acció física.
• Treball dramàtic per analogia.

El grup de professors i professores que hi participen encara que és una mica reduït estan molt implicats i estan generant molts materials que us convidem a visitar en el google groups "De Tarimes i Escenaris" que hem creat per a l'ocasió. Si voleu aprendre a preparar a una sessió de dramatització d'un text literari, doneu una mirada o serviu-vos de la Proposta didàctica de Paco Tejedo.

Eran tres.
vinieron las constructoras
con sus enormes excavadoras.
Eran dos.

Vinieron el humo y el fuego
y lo dejaron todo negro
Era uno.

Vino la contaminación
y se acabó esta canción.

Eran tres,
eran dos,
era uno,
Era ninguno.
¿La culpa la tuvo alguno?

F. G. Lorca

Poemes anònims als carrers

Què no faríem per tu estimada poesia? Amb aquesta consigna no parem de buscar idees que ara amb els multimèdia són molt més fàcil de localitzar. Així us invitem a veure el YOUTUBE de L'ÀMBIT LINGÜÍSTIC on les anirem pujant.



PRÀCTICA POÈTICA:
- Buscar a les nostres ciutats poemes anònims fets per tots.
- Trobar signes a la nostra ciutat de "poemes anònims" que ens estimulen records en el temps o que ens projecten al futur.
- Descobrir qui és Dillinger.
- Explicar als nostres alumnes que és per a nosaltres la poesia al carrer amb paraules entenedores.
- Trobar alguna relació d'aquesta proposta amb les activitats que farem a la Setmana de Cultura i Animació Lectora del CEFIRE de Sagunt.

An Inspiring Session

Last Tuesday 30th was a cold and grey afternoon not at all inspiring for attending the week session of English Alive. When I arrived there I saw smiling faces, some of them confessed liking this kind of “British weather”, romantic people I guess or maybe just crazy. Anyway, I was encouraged by their happy faces for a while until Tim said that Russian people smile a lot in winter, not because they are happy but because it’s the only way to prevent their faces from freezing up. Then I understood my partner’s smiles. However, I didn’t have time to moan (to myself) because the teacher quickly lead us kindly (and craftily) to the first task.

We first commented on two articles: one written by an inspiring teacher and the other one written by one of his students. The task was followed by a debate about the most important qualities in a good teacher. Most of us agreed that an inspiring teacher should be understanding, patient and somebody who likes students (but does not necessary love them). Our opinions were contrasted immediately afterwards with ten commandments for motivating language learners provided by the teacher and which we had to rank ourselves. As a result, most of the teachers agreed that making the classes interesting and creating a good atmosphere in the classroom was crucial for motivating students. Therefore, we concluded that learning should be enjoyable and meaningful (not necessarily fun) and it was surprising to realize that fifty years ago not many teachers would have reached the same conclusions.
In this way we were approaching some of the keys for becoming or being closer to being inspiring teachers.
Finally we took a further step into inspiration and creativity to find ourselves writing our own variation of a poem by Walt Whitman (or better destroying it. Sorry Walt). This task exemplified to perfection how easily you can encourage students to work with language by means of an enjoyable challenge. We were all playful and excited writing our lines. A nice spectacle to watch! Or were the smiles in last Tuesday’s session due to the cold weather after all?
by Enna

WEB RECOMANADA: com veieu el curs de didàctica de l'anglés està molt animat. Les activitats de reflexió sobre la nostra pràctica docent afegeixen motivació i desig de participar. A més, una de les activitats interessants consistia en una introducció a la poesia en classe de llengua, és per això que us volem recomanar un bon portal de poesia en l'eduació, per si algú s'anima a seguir l'exemple:

The Poetry Society