Mentre esperem que aparega l'article sobre les
XV Jornades de Dramatització en la Revista AULA del Levante ací teniu un breu resum i les fotos de la trobada formativa que, com tothom sap ja, serà la darrera. Quinze anys és una bona data per començar a fer noves propostes. Aquesta fórmula de dissabte ha funcionat molt bé fins ara perquè ens permetia obrir finestres a noves possibilitats que en el dia a dia de la formació de professorat no ens podíem permetre. Així hem aconseguit invitat a
Alessandro Tolomelli de la Universitat de Bolonya o a
Antonio Cantos de la Universitat de Málaga que ens han explicat dues formes de teatre de l'oprimit molt interessants.
Més endavant anireu rebent informació de noves propostes sobre teatre i educació. Esteu atents al
Moodle (Sistema de gestió de cursos) que serà la nostra nova plataforma educativa. En ella intentarem presentar unitats didàctiques, webquests, propostes CLIL, activitats de mediació en l'aula per mitjà de tècniques dramàtiques, etc. Com veieu un nou camí de possibilitats està en marxa. O siga que diem adéu a aquests quinze anys de retrobada anual i donem la benvinguda altres dinàmiques de creació de comunitats virtuals d'aprenentatge on el
blanding learning, els wikis i les xarxes socials seran una senya d'identitat.
A destacar de les Jornades de Dramatització, que varen crear estil a la nostra comarca, el fet de combinar la pràctica amb la teoria, l'atractiu de focalitzar i desenvolupar un tema cada any, la diversitat de tallers, i com no la selecció d'un espectacle creatiu que donara una visió diferent al tema tractat. La màxima creativa N +1 (sempre n'hi ha una altra manera de fer les coses) ens ha guiat també a incorporar espais, moments i sorpreses al llarg de totes les edicions, a destacar si voleu les següents:
- El grup de teatre d'institut de Mallorca dirigit per Pere Mascaró i el de l'IES Navarro Villoslada de Pamplona dirigit per Ignacio Aranguren.
- La fórmula de l'actor one-man-show o narrador-oral, és a dir el creador que com el professor-a s'enfronta amb el públic/alumnat només amb la seua veu i la seua presència escènica.
- L'anàlisi dels espais escènics al llarg de la història del teatre gràcies als incomparables actors com Valentí Piñot, Domingo Chinchilla, o Xavi Castillo que feren de la ciutat de Sagunt tot un escenari de teatre multiespacials que anava des del teatre romà, les portes de les ermites, les places, les escales i bancada de l'església de Santa Maria, i el pati del Col·legi Cronista Chabret.
- La troballa de les microconferències a carrec del professorat de dramatització com a "artistes/pedagogs" (gràcies a Anna Gascón, José Miguel Lázaro, Lucia Arce, Rafa Desco, Josep Lluís Gràcia) i acte seguit els actors que tenien com a objectiu fer una crítica del teatre en l'educació.
- El recolzament incondicional de tants i tants actors, músics i creadors valencians que confien en l'educació com un motor de canvi social i estan disposats a el diàleg necessari entre creadors i ensenyants per emprendre vertaders camins d'innovació educativa. Ací trobem des dels incombustibles Trencaclosques, als d'Engrata -superespecialistes en teatre infantil- i fins als totterreny de Teatres de la Llum.
