Seré més freak que el coordinador TIC

Volem dedicar aquest post als amics i amigues freakes que crearen, impulsaren o defensen la figura del coordinador TIC i que, en certa manera, ens ajudaren tant a canviar les metàfores educatives caduques des de les més dures com "Cada maestrico tiene su librico"; "Quien bien te quiere te hará llorar"; "La letra con sangre entra", etc., fins a les més sibilines com les que promulguen que cal millorar als millors i no perdre tant de temps en ajudar als diversos, com si tots no fórem diversos.

Com deia, gràcies als freakes dels coordinadors TIC aprenguérem que les eines de la Web 2.0 ens serveixen per al "blended learning" que serveix per al tractament de la diversificació curricular personalitzada fins i tot. També aprenguérem d'ells, donats els coneixements TIC estaven propers al llenguatge dels joves "nadius digitals", que tot és possible i que si no es poden crear xarxes col·laboratives amb wikis, xarxes socials, Moodle, etc., on pujar tutorials perquè tothom s'inicie i desitge desenvolupar la competència digital.

Per tot açò us volem didicar a tots els amics freakes de les TIC aquest vídeo de la cloenda del "VI Encuentro Internacional EducaRed 2011" al que he pogut assistir simultàniament a totes les tasques del meu treball gràcies a les eines TIC. Esperem que les idees aportades per la gent del teatre i la creació servisquen per a reflexionar. I recordeu la missió del teatre  no és mai la de donar les solucions als problemes sinó plantejar noves preguntes per mitjà de les ironies i de l'observació crítica de la realitat.

Esperem els comentaris:aRed 2011, 

En contacte íntim: recursos per la prevenció de conflictes

Demà farem la quarta sessió del curs Les competències bàsiques amb tècniques dramátiques i realment estem contents amb les expectatives creades, amb els projectes seleccionats aquest any i, sobre tot, amb la resposta del grup.

La primera sessió la vaig realitzar jo mateixa i en ella vaig exemplificar per mitjà de propostes didàctiques participatives l'estructura d'un taller de dramatització-teatre per dinamitzar una classe de llengua i literatura. Si m'hagués de presentar a mi mateixa diria que sóc un bon deixeble de Georges Laferrière qui va desenvolupar la figura de l'artista-pedagog per tal de referir-se als docents que converteixen  la seua docència en un art i que investiguen sobre les tècniques dramàtiques com a dinamitzadores de l'aula.

La segona sessió la va realitzar Paco Tejedo de qui no podem més que dir coses bones per la seua entrega i dedicació a l'ensenyament i a la formació de nous docents o talleristes de dramatització en l'ensenyament. Per tal de presentar-lo vaig utilitzar una tècnica de descobriment que consistia en que els assistents havien d'interpretar els signes que teniu a continuació:

1. Un grup de cercles entrellaçats que representaven l'esperit col·laboratiu de Paco.
2. Un escenari obert que venia a representar la idea de Paco en el grup de teatre de Cheste on tothom era admés pel simple fet d'inscriure's a l'assignatura.
3. AMOR _ _ _ _ _ /_ _ _ _ /_ _ _ _/_ _ _ _/ ODIO Que representa la passió por la seua professió i que genera amors/odis indistitament propi del que està ferventment en actiu.
4. La imatge de diferents llibres que representarien les adaptacions teatrals, contes i novel·les que Paco posa a servei de tots els docents.

La seua sessió va ser una exemplificació magnífica del que serien les tècniques dramàtiques aplicades a la comprensió i animació lectora per mitjà de les "lectures dramatitzades" que parteixen de despertar el desig de comunicar per mitjà de textos potents (diàlegs ben estructurats, brevetat de les històries, estructura clara i captivadora) que interessen als adolescents.

La tercera sessió va córrer a càrrec de la màgia de Vicent Ortolà amb la "gramàtica de la llum" que és tot un compendi de com desenvolupar la creativitat a partir de la tècnica d les ombres i la llum. A Vicent el vaig presentar amb un "Si fos...?" Que consistia en:

• Si fos un cuc. Seria... una lluerna. Segons Passolini, les lluernes necessiten un ambient propici per existir, com en el cas d'aquest artista amb vocació de docent que eclosiona en projectes educatius com el d' "Educarte Baladre".
• Si fos un una figura... seria una imatge de la gestalt on fons i forma s'uneixen per tal de donar sentit als projectes que porta endavant.
• Si fos un peix... seria una ratlla que com en el cas de la ratlla-mestre del film "Tot buscant a Nemo" porta els seus alumnes a aprendre a l'acantilat, al perill, on assajant i arriscant es pot innovar.

La quarta sessió, la de demà, la farà Anna Gascón i porta el títol d'aquest post "En contacte íntim: recursos  per la prevenció de conflictes" i amb aquesta idea volem apostar per una idea tot corprenedora que és la treballar les tècniques de creixement personal i l'educació emocional com a element cabdal per tal  satisfer les expectatives de l'alumnat del s. XXI.

Per presentar a Anna plantejarem una activitat molt senzilla. Mira-nos les mans i explicar tot allò que podríem fer amb elles a les aules i que no fem. Què passarà? Com respondran els alumnes? Demà ho sabrem. Seguiu el blog si voleu saber-ho.