Ahir començàrem el curs d'Introducció a la web educativa amb Ana Ovando i, encara que ella sempre ens aportarà les reflexions pertinents en cada sessió, com en el PPT introductori "Hijos de Dédalo", voldria anar afegint alguns comentaris paral·lels sobre els objectius generals del curs per tal de no limitar-nos a un aprenentatge de recursos específics. Encara que aquests són necessaris (veieu l'índex), i per això hem muntat el curs, s'han de complementar amb reflexions sobre la nostra pràctica docent amb les TIC.
En primer lloc hem de dir que començàrem a interessar-nos en les TIC perquè pensem que la nostra aula o classe ha d'estar integrada en el centre educatiu i aquest ha de buscar formes d'interacció amb la societat de la qual forma part. Les TIC ens permeten, per mitjà dels blogs, les webs, els calendaris compartits, i tota mena d'eines col·laboratives, de posar aquest trípode "societat, centre educatiu, aula" en funcionament. De la mateixa manera que permet els fluxos entre els agents educatius en constant evolució com són: la matèria, el professorat i l'alumnat.
Encara que defensem, en tant que professors que utilitzem les tècniques dramàtiques, que els elements intangibles com el to de veu, l'esguard o l'actitud corporal són elements bàsics de la interacció del professors amb l'alumnat, pensem que els canvis científics i tecnològics no podem ser ignorats pels docents del s. XXI. No podem fer com si res no hagués canviat en aquest tombant de segle. Alguns de nosaltres ja perderen un tren quan es tancaren en banda a les noves aportacions psicopedagògiques i didàctiques que va plantejar la LOGSE. A més, disortadament, no són nombrosos els fórums on el professorat reflexione sobre la seua pràctica docent. Existeix com una mena de prudència o reserva professional que ens impedeix compartir recerques pedagògiques. Però el que no podem fer de cap manera és amagar el cap com els estruços davant la revolució que, en els àmbits educatius i socials, està suposant la societat de la informació. Per mitjà de la web 2.0 i la web educativa s'estan construint "comunitats d'aprenentatge" i anem a poder recuperar una pràctica d'nteracció i col·laboració docent que s'havia anat perdent (on quedaren els moviments de renovació pedagògica?).
Si algú no ho té clar encara que quan abans comence a aprendre aquest nou llenguatge que es es diu TIC, alguns teòrics parlen en "competències en el maneig de la informació", si algú no ho té clar insistim que reflexione sobre els canvis que s'estan produïnt en l'alumnat o, millor, en els nostres fills que productes del seu temps viuen en la immediatesa, en la fugibilitat del moment, etc. Tota una mena de canvis de valors propis del que anomenem "nadius digitals" que es recolzen en les tecnologies i els multimèdia com una manera de relacionar-se i interacturar que respon a aquesta societat de la informació.
En resum, que cal començar ja a utilitzar les TIC en la nostra programació d'aula, en qualsevol moment que siga necessari i en tota mena d'espais (l'aula d'informàtica és un concepte que comença a estar caduc perquè les TIC, com la telefonia mòbil, els ipods, les agendes electròniques, o les càmares digitals formaran part cada vegada més de la nostra vida). Una amiga comentava que açò és tan difícil com iniciar-nos en l'aprenentatge d'una llengua a certes edats. Doncs sí... i tu encara no saps anglés?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada