Memes i neurones espill

L'amic Gianpiero Pelegi em passa un "MEME" redactat en aquest termes:

Immagina che un collega, che insegna la tua stessa materia e che vuol lavorare con le TIC il prossimo anno scolastico, ti si avvicina -sa che tu hai un blog- per chiederti dei consigli. Che cosa gli diresti? Quali sarebbero i punti su cui costruiresti il tuo ragionamento affinché il tuo collega possa iniziare ad introdurre le TIC?

A ell li l'havia passat LU (Lourdes Doménech la de A PIE DE AULA):
Imagina que tienes un colega que imparte tu misma asignatura y quiere incorporar las TICs en su asignatura para el curso que viene. Viene a ti, ya que le suena que tú tienes un blog y enredas con estas cosillas, en busca de consejo. ¿Qué le dirías? ¿Cuáles serían las claves para que tu compañero tuviese éxito en esta tarea?

Que jo conteste així:
Imagina que tens un col·lega que imparteix la teua mateixa assignatura i vol incorporar les TICs a la seua programació d'aula per al curs vinent. S'encomana a la teua experiència, perquè ha sentit que tu tens un blog i que no fas més que donar la llanda sobre la importància de la web 2.0 Què li diries? Quines serien les claus perquè el teu company o companya tingués èxit en la seua nova tasca?

En primer lloc, li donaria l'enhorabona per la decisió, i perquè no es desanimés a la primera de canvi (aquesta és una cursa a llarg termini) li demanaria que es posés a treballar en equip. Mantenir un blog, si es vol fer seriosament, requereix molt de temps i molta estima pels nostres alumnes i per la nostra professió.

En segon lloc, li preguntaria si la seua pràctica didàctica ja respon al que es coneix com a ensenyament significatiu, a la didàctica activa i que es posara al dia en didàctica de les llengües com a comunicació. El blog i les altres eines TIC no són més que un complement, mai un substitut.

I per últim, o tal vegada en primer lloc, ja que pense que realment són les emocions les que ens mouen a l'acció, li parlaria de les meues lectures sobre Intel·ligència social de Daniel Goleman el de la intel·ligència emocional (Ed. Kairós) on explica el concepte de MEME en aquests termes:

La lletra d'una música, com qualsevol poema, assaig o novel·la pot entendre's com un sistema de transmissió de "memes", és a dir, d'idees que es transmeten d'una ment a una altra com ho fan les emocions. No oblidem que la noció d'un meme es va veure modelada per la de gen, una entitat que també es reprodueix transmetent-se d'una persona a una altra (...) Hem de tenir en compte que per a nosaltres, una idea és important en la mesura que ens movilitza i això és precissament el que fan les emocions.

Els ritmes oscilants de la via inferior intensifiquen l'impacte provocat per les lletres de les cançons de rap o de qualsevol altra cançó i li proporcionen una força molt superior a la que provocaria la mera lectura. Tal vegada en aquest sentit els memes seran algun dia entesos com a neurones espill en acció. Els seus guions inconscients determinen gran part d'allò que fem, especialment quan funcionem en la modalitat "automàtica". Però quan major és el seu poder subtil per a movilitzar-nos a actuar més elusius resulten.

NOTA:
Jo li passe el testimoni a Carme i Mònica del blog Fulles de Baladre de Sagunt-Port, a Maria Josep Soriano i els de la Coordinadora per l'ensenyament en valencià, a Andrés del CP Pinaeta, a les xiques del Blog de CP Villar Palasí, a l'equip d'Àngel i les seues xiques del CRA Baronia Baixa. Gilet i afortunadament, ja que han decidit continuar en la blogosfera, a Begonya i Amadeu o als que continuen de La paraula és nostra, el nostre tan benvolgut Seminari de Valencià de l'IES Clot del Moro de Sagunt.