Micropoemes i microrelats

Que en ART MENYS ÉS MÉS és un axioma que molt fàcil de predicar però molt difícil d'aplicar. Ara que han aparegut aquestes divertides cortinetes publicitàries en una cadena TV en forma de Micropoemas i que el concurs de Microrelatos que va posar en funcionament una altra cadena de ràdio ha tingut tant d'èxit, us vull parlar d'aquesta tècnica de la brevetat en didàctica de la llengua i la literatura. Joan Ferrés en el seu llibre Educar en la cultura de l'espectacle ens parla del nou estil didàctic dels professors del futur: ús de l'humor i la sorpresa, saber crear ponts entre el món dels alumnes i el de l'educació (emoció/raó; plaer/esforç; rapidesa/procés; perceptes/conceptes), inventar "agafadors" que ajuden als alumnes a interessar-se pel coneixement com a forma de vida.

Microrelato ganador del 20/05, semana 30
Autor: Mauricio Ciruelos Gutiérrez

—Entonces, ¿cómo podemos saber que esto no es un sueño? —decía Ana.
—Estamos soñando —sentenció Miriam, su hermana mayor.
—Creo que deberíamos volver al colegio —insistió Ana.
—En los sueños no hay colegio.Ana sonrió y se acercó al borde de la azotea.
—Entonces, ¿crees que puedo volar?
—Por supuesto hermanita, es lo que trato de explicarte.
—Pero parece tan real.Miriam arrancó una hoja de su cuaderno y se la mostró a Ana.
—En los sueños no se puede leer ni el propio nombre. ¿Puedes leer aquí el tuyo?
Ana negó con la cabeza, extendió los brazos y saltó. Miriam arrugó en sus manos el garabato ilegible que había dibujado.

Per a saber més:

• Decàleg per escriure contes breus.
• Blog de contacontes a València.
• Sobre l'art de narrar.