Després de posar en marxa el PALE que ens ha ocupat la majoria del temps d'aquest inici de curs 2010 volem compartir amb vosaltres un treball que realitzàrem fa anys amb l'equip de PEZ EN EL AGUA i que recuperem ara.
Els de Pezenelaguatornen a estar a la Comunitat Valenciana i estem pensant en dissenyar algun curs amb ells sobre com dinamitzar les classes de llengua i literatura amb referències cinematogràfiques, elaboració de documentals i recursos multimèdia. De moment, gaudiu d'aquest suggeridor muntatge que varen elaborar per a les V Jornades d'Animació Lectora:
El millor homenatge que els professors podem fer-li a Mario Benedetti és recitar un poema, llegir una opinió o contar un dels seus contes als nostres alumnes. Però si la nostra estima va més enllà i realment desitgem preparar-li un homenatge que els nostres alumnes recorden tota la seua vida com una alfabet de l'educació sentimental, us proposem algunes activitats:
a. Preparar un reportatge a l'estil de Mara Torres tot jugant amb les seus idees i els seus versos per reconstruir una biografia d'un poeta al servei del poble. Ací teniu un exemple:
b. També se'ns acudeix que podríem jugar amb els seus poemes fent-los i desfent-los que és com se saboregen els versos inspirats per les fades. Proveu amb aquest "Una sonrisa" i plantegeu el repte als alumnes d'una exposició de poemes de Benedetti en wordle. Una idea podria ser premiar el que millor haja sabut relacionar forma i contingut.
c. Per últim, com no, prepareu un recital tipus dramatització de poemes a partir d'un fil conductor dels grans temes de Benedetti: l'amor, l'amistat, la mort, el carpe diem, les petites coses de cada dia, les declaracions amoroses, l'alfabet emocional...
De moment, ací va el meu poema dedicat a totes les mestres i tots els mestres que estimen la poesia i busquen les 1001 de fer-la sentir als seus alumnes:
Arco iris Mario Benedetti
A veces por supuesto usted sonríe y no importa lo linda o lo fea lo vieja o lo joven lo mucho o lo poco que usted realmente sea
sonríe cual si fuese una revelación y su sonrisa anula todas las anteriores caducan al instante sus rostros como máscaras sus ojos duros frágiles como espejos en óvalo su boca de morder su mentón de capricho sus pómulos fragantes sus párpados su miedo
sonríe y usted nace asume el mundo mira sin mirar indefensa desnuda transparente
y a lo mejor si la sonrisa viene de muy de muy adentro usted puede llorar sencillamente sin desgarrarse sin deseperarse sin convocar la muerte ni sentirse vacía
llorar sólo llorar
entonces su sonrisa si todavia existe se vuelve un arco iris.
Si navegueu pel nostre blog veureu que hem utilitzat tota mena de recursos TIC per homenatjar al poeta valencià més important després d'Ausiàs March. Ara us proposem un joc amb els alumnes: es tracta de reescriure un nou poema amb tot aquest magma poètic.
