dissabte, de maig 27, 2006

Theatrum in “Italiano per principianti” est

La sessió d'avui ha tingut com a protagonista indiscutible el teatre: n’hem vist, n’hem llegit, n’hem fet (aquesta última part podria ser rebatuda per algú mínimament entés en el tema, però mireu les fotos ací i jutgeu). Anem, de tota manera, per ordre. Per començar, com a primer acte, hem tingut una visita. Si la setmana passada ens van acompanyar tres alumnes de Gianpiero que fan cinquè a l’EOI i que ens van contar la seua experiència amb l’italià, aquesta ha vingut un alumne de primer curs. Es tracta de Juanvi, un professor de cultura clàssica i llatí, que treballa a l’IES Camp de Morvedre. Ens va explicar que s’ho ha passat molt bé estudiant italià, i que, a més a més, n’ha aprés! La seua recomanació: matriculeu-vos a primer el curs vinent!

Després d’això, ens ha deixat sorpresos quan ens ha mostrat un mètode per aprendre llatí amb enfocament comunicatiu com fem amb qualsevol altre idioma. No es tracta d’enfrontar-se a ell com una llengua morta, sinó de parlar-lo, llegir-lo i el que faça falta. Hem llegit un fragment del llibre de text, i hem comprovat que, si ens deixaven, apreníem llatí en dues vesprades! La frase guanyadora de la sessió: “Italia in Europa est.” Sense rival. No oblideu consultar la http://www.culturaclasica.net/ que ens ha recomanat.

El segon acte ha començat a la pàgina 23 del dossier de treball que tenim i ha acabat a la 26. Què hem fet? Doncs fonamentalment, hem agobiat recepcionistes d’hotel que només volien fer la seua feina, i n’estaven farts de gent que no parava de preguntar si l’establiment tenia açò, allò, això altre… i que feia “lo spelling” (un anglicisme més en italià) del seu cognom abans de reservar una habitació. Ex: “c’è il parcheggio?”, “c’è la piscina?” També hem treballat una miqueta de fonètica (ja sabem que “fiasco” com a “fracàs” té un origen interessant, i prou dolorós, perquè vol dir que llançaven les botelles “i fiaschi” si no els agradava l’obra). Finalment, hem fet de turistes que tenen ganes de parlar amb tothom i que li conten al primer estrany d’on són, on treballen, on van, i tot el que saben dir.

El tercer acte ha estat tota una experiència. En primer lloc, Gianpiero ens ha donat un “riassunto” de La resurrezione di Lazzaro, de Dario Fo. Hem llegit de què tractava el que anavem a veure i ens ha explicat com aniria la cosa. Els joglars que representaven aquestes peces es movien constantment, i la gent que els anava a escoltar parlava dialectes diferents. Per evitar que el públic perguera el fil , es deia la mateixa paraula en més d’un dialecte, i així a tots els quedaven paraules sense entendre, però seguien l’argument. L’escena era senzillíssima: cap decorat, cap vestuari especial, un sol actor… Només el cos i la paraula. No s’entenia ni molt menys tot el que es deia, però el missatge arriba perfectament. Les postres rialles ho van demostrar.

El quart acte ha estat breu: L’uomo che chiamava Teresa, d’Italo Calvino, ha passat, en mans de Gianpiero, d’un conte a una obra de teatre. Ha assignat papers, tots mooolt llargs i complicats, i n’hem fet una primera lectura. El compromís per la setmana vinent és aprendre el paper de memòria: un repte! Hem de tenir en compte que hem d’acabar el curs fent una representació digna del text, així que, a estudiar!

El cinquè acte havia de ser el millor, perquè sempre s’espera amb més ganes. Tots havíem portat la nostra llana de colors, els rotuladors, el cartró del paper higiènic (Pilar es va encarregar del suministrament global d’això últim), i encara no sabíem què n’hauríem de fer. I ahí va ser quan totes les nostres habilitats s’hagueren de posar de manifest: amb aquells materials vam fer unes marionetes, les vam batejar, i els vam donar una vida. Gianpiero va començar donant exemple perquè vegerem el que ens esperava: amb veueta de xiquet, ens va fer de Pinochio. Era molt graciós, però, un per un, tots vam haver de desfilar pel teatret que havia muntat i fer parlar els nostres personatges. Per allà van passar un pirata turc, més d’un hippy, una bruixa, dues cantants d’òpera… I tots parlaven italià!

El missatge és clar: si voleu que els vostres alumnes aprenguen qualsevol idioma, el teatre és una gran ferramenta per aconseguir-ho. Es deixen de banda les vergonyes, els complexos i el sentit del ridícul. No hi ha més remei. Amb això i una traca feta d’explosions de globus, baixa el teló.


2 comentaris:

mariló ha dit...

Quina llastima haver-m'ho perdut!!!!!

antoninavarro ha dit...

Veramente ci hai mancato cara mariló perche tutti quanti volevano fare la conversazione con te IN LATINO VIVO.