dimecres, de desembre 20, 2006

Alfabetització visual

"És la història d'una dona que llegeix novel·les

perquè vol una vida com la de les novel·les

que llegeix. El problema és que li passen coses

que no passen a les novel·les que ella llegeix"


Per saber de quina novel·la es tracta clika ací>>>

A la dècada dels noranta es va parlar molt d'alfabetització visual. De fet, als instituts es va consolidar una assignatura d'audiovisuals que ens permeté a molts professors*es continuar amb la millor tradició de cinefòrum apresa amb els nostres professors del 68, i obrir finestres a un tipus de literatura que es feia amb imatges: el cinema. `

Però igual com canvien les formes de relació i oci, canvien les formes de ficció i les vies de satisfer les necessitats de ficció dels humans. A finals del s. XX alguns treballàrem a fons l'alfabetització visual guiats pel referent didàctic de Jordi Ballo/Xavier Pérez i la seua obra La llavor immortal (els arguments de la literatura universal a través del cinema). Amb ella aprenguèrem a tendir ponts entre aquestes dues formes de ficció.

Però el s. XXI ja està ben avançat i la popularització d'internet i les noves formes d'oci i relació dels joves està condicionant altres formes de ficció: Los Sims, Second life, etc. El professorat no podem fer com si res no estigués passant. Els jocs de rol, la play i els videojocs estan creant unes noves formes de ficció que hem de conèixer amb tanta urgència com nosaltres exigim als nostres alumnes que coneguen els clàssics de la literatura. És evident que, cada vegada més, ells preferiran un tipus de ficció on no només poden determinar el curs de l'acció sinó fins i tot ser el centre de l'acció, els protagonistes. Front a una novel·la semblant qui vol tornar a deixar-se manipular pel narrador omniscient de les novel·les, o per el reduccionisme que sempre suposa la versió cinematogràfica d'un director de films?

No és que tinga clar cap a on s'ha d'anar, el que sí sé és que alguna cosa s'està menejant en el món de la ficció i els professors*es de literatura hem de saber donar resposta. És per això que vull compartir amb vosaltres aquesta informació de l'IVAC que també s'interroga sobre els mateixos temes.



I Jornades Internacionals sobre el Audiovisual Contemporani


Es pot continuar parlant de cine sense atendre a les altres formes de la imatge en moviment? De què manera han influït internet o els videojocs en les noves narracions audiovisuals? Com estan canviant els espais d'exhibició? Quin paper exerciran en este procés altres llocs com la llar o el museu? De quina manera influïxen els nous hàbits de l'espectador en la seua progressiva deserció de les sales? Què fer amb el DVD i la pirateria? De què mode s'enfronten els nous creadors a aquesta situació? Aquestes i moltes altres preguntes són les que s'intentaran respondre en les I Jornades Internacionals sobre el Audiovisual Contemporani (JOINAC), una iniciativa del IVAC-La Filmoteca, que pretén convertir-les en un espai de reflexió i debat en què caben tots els interessats per les mutacions que està experimentant l'univers de la imatge en moviment durant els darrers anys. Estem assistint a un canvi transcendental en el escenari cinematogràfic. Descendeix el nombre d'espectadors, però es fabriquen i es veuen més pel·lícules que mai. Al mateix temps, les noves tecnologies provoquen també l'aparició de noves formes de producció, exhibició i recepció. I tant els teòrics com els crítics, els professionals com els educadors, caminen un poc desorientats respecte d'això. En conseqüència, cal posar en escena un model de discussió en el que tots puguen sentir-se implicats i extraure beneficis en forma de mapes per a transitar eixes noves geografies. I això només s'aconseguirà reunint cineastes i crítics, productors i professionals de la indústria, distribuïdors i exhibidors, programadors i legisladors, perquè tots prenguem consciència que ens trobem en un encreuament transcendental: aquell de què han de sorgir els nous modes de representació de la imatge en moviment.

Cap comentari: