Ni l'avió de la inauguració del VEO 2005 de l'any passat, ni la substitució en el càrrec de direcció de Toni Cantó per Mariví Martín , ni els cinc anys d'existència que ja porta el València Escena Oberta han servit perquè el públic majoritari coneguera aquest festival. I, ironies de la vida, una notícia en la premsa sobre el "conflicte" en la inauguració on Carmen Alborch que assistia de públic s'ha convertit de repent en focus d'atenció dels periodistes, ha fet que tothom parle del Festival. Que tot siga pel bé de la cultura.
La setmana passada ja us avisàvem que el Festival valia la pena i fins i tot hem escrit un article al Levante amb una entrevista a Jorge Picó que s'encarrega de les escenes mòbils i que ha titulat "No és cert que a València mai passa res!". L'espai d'arquitectures fugisseres d'Alan Parkinson Levity II que podeu trobar entre el pont de les flors i el de Calatrava són molt interessant. I el dia 24 no us perdau la mostra de mòbils a la Plaça de la Mare de Déu. La resta de programació ací>>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada