Les competències bàsiques per mitjà de la dramatització

INSCRIPCIÓ OBERTA als cursos corresponents a la didàctica de les llengües del CEFIRE de Sagunt.

12SA76IN042 Les competències bàsiques per mitjà de la dramatització
Aquest curs es farà dimecres i comptarem amb experts en didàctica de diferents disciplines artístiques i la dinamització de l'aula.              

NOTA: estimats companys-es només recordar-vos que la "formació del professorat" és un dret que hem guanyat a base de treball de molts col·lectius socials i de l'ensenyament. La meua opinió és que que en el món de l'eduació MENYS-MAI-NO-POT-SER-MÉS com diu la campanya dels creadors que col·laboren amb l'educació "Suma, no dividas". Què en penseu?

Festival VEO

Ja ha començat el Festival VEO de València que us recomenem ferventment. Hi ha espectacles de tot tipus, però si una característica els uneix és que responen a un llenguatge viu creat pels més innovadors dels teatrers europeus i algunes de les companyies nascudes als carrers dels diferents països.

Ahir la companyia Circolando d'Oporto va presentar el seu espectacle "Cavaterra" queés d'una bellesa i compromís social únics. Els altres espectacles semblen igual de suggerents, no us els pergau!!!

Cap a on va el nou teatre?

Paco Zarzoso, el director de La hongaresa, ha presentat una obra de teatre en el musical que us vull recomanar El mal de Holanda, per si voleu anar el cap de setmana. Demà us posaré algunes de les referències que m'han recordat la proposta.

La primera escena de l'obra és d'antologia, Laura Useletti magnífica com sempre pareix eixida d'un quadre d'Edward Hooper (el pintor de la soletat i de la voluntat de supervivència dels humans en un ambient tan dur com la metròpoli de Nova York). Després d'aquesta primera escena plàstica que és com una declaració de principis, comença un diàleg absurd a l'estil de Karl Valentín on les rèpliques seran invariablement monosílabs. Definit l'estil entrem en matèria i comencen a presentar-se els personatges que pareixen eixit de qualsevol obra de HAROLD PINTER, i per si fora poc tot amb un llenguatge poètic que recorda al millor Bernard Marie Koltès. Per a no perdre-se-la!!!

Dionisíaques

Durant el mes d'abril celebrarem la Setmana de Teatre Grecollatí a Sagunt (València) amb el complement didàctic dels LUDI SAGUNTINI. A més, aquesta edició completarem la setmana amb unes jornades de formació titolades:

Dionisíaques (tècniques de teatre clàssic a l'aula).

Esteu tots i totes invitades, ja podeu fer la inscripció al CEFIRE de Sagunt.

Sagunt a escena 07

Compte a la programació del Sagunt a Escena que hi ha coses prou interessants i si entreu en la pàgina de Teatres de la Generalitat trobareu com comprar entrades a meitat de preu.

Festival d'estiu degà de la Comunitat Valenciana tradicionalment dedicat a l'exhibició d'espectacles vinculats a la tradició clàssica davall de qualsevol tipus de tendència escènica, junt amb espectacles de dansa i música. Va començar la seua programació en la dècada dels huitanta, i compta en l'actualitat amb més de vint edicions celebrades. En 2008 celebrarà el seu 25 aniversari.

SENSE COMENTARIS

Us invitem al teatre a veure "Lisístrata"

Representació de LISÍSTRATA al Paranimf del Complex Educatiu de Xest (València) el proper dimecres 28 de març, a las 12.15 hores i a les 19.00 hores

Paco Tejedo com sempre infatigable ens invita al teatre a tots i a totes les que ho desitgeu.

Ah, si aneu un grupet o si porteu un petit grup (de 5 15 alumnes, a poder ser la gent del grup de teatre de l'institut) no cal que confirmeu assistència, aneu directament. L'aforament del paranimf de Xest és de 1200 persones. No deixeu passar aquesta oportunitat de veure una bona obra de teatre en l'educació amb tots els ingredients d'aquest tipus de teatre (participació de tots i cadascun dels alumnes de l'assignatura, interdisciplinarietat i col·laboració entre diferents professors, adaptació dels textos al moment actual i amb les aportacions dels alumnes, etc.).

Teatro clásico grecolatino: LISÍSTRATA. Aristófanes. Dramatúrgia i direcció de Paco Tejedo i composició i direcció musical Manuel Carrascosa.
Lisístrata, mujer de gran entereza e ideas claras, convoca a sus vecinas atenienses y a sus enemigas espartanas y les propone declarar una huelga de sexo (dejar sin sexo a maridos, amantes y amigos) mientras atenienses y espartanos estén enzarzados en una guerra civil.
Una vez aceptada la huelga, unas cuantas mujeres se adueñan de la Acrópolis y se apoderan del dinero con el que los atenienses financian la guerra y pagan los sueldos de los soldados.
Algunas mujeres no aguantan la huelga y se escapan por la noche para reunirse con sus maridos. Pero también los hombres se lo pasan mal, por lo que espartanos y atenienses deciden reunirse para hablar del asunto, después de comprobar que, a causa de la abstinencia sexual, les ha atacado una erección permanente que no pueden soportar. Obligados por esta situación, embajadores espartanos y atenienses con sus respectivos soldados (todos disimulando la erección) se presentan ante Lisístrata y deciden firmar la paz. Todo termina con una fiesta final que une a maridos y mujeres en una gozosa reconciliación.

Teatre, educació i joves

El Festival VEO està tocant a la seua fi i, malgrat els molts peròs que li podríem treure(irregularitat en la qualitat dels espectacles internacionals seleccionats, falta d'un procés de maduració en algunes propostes locals, etc.), pensem que s'han convertit en un bon reflex de la inquietud dels nostres joves per la innovació artística. Es parla, fins i tot, d'un públic "veo": joves de menys de 20 i tants, amb experiències en viatges europeus, i expectants de noves estètiques. Per a mi personalment hi ha moltes coses, i ho dic amb franquesa, que són una pressa de pèl. Us imagineu un espectacle on dues xiques es passen 45' minuts preparant una torrades de pa en tomaca fent sorolls amplificats de ganivets, focs i cullerots. Però com en la resta d'art contemporani intente entendre que aquestes són formes, vies o manifestacions dels joves per explicar-se ells ara i ací. I si encara m'asalten més dubtes, em torne a llegir els consells que Kapuscinski donava als col·legues que no entenien als joves:

“Escuchar a los jóvenes y prestarles atención, renunciar a toda posición de poder, admitir que uno ya se encuentra en el bando de los derrotados. Si nos encontramos frente a una nueva consciencia y a nuevas actitudes que niegan valor y autoridad a la experiencia de los mayores, es necesario que entendamos que eso tiene un sentido y unas razones. Y que estas razones vencerán de todas formas. Es necesario que entendamos que los jóvenes nos escucharan solo con la condición de que nosotros les escuchemos a ellos y de que sean ellos los que nos inviten a hablar. La clave de todo esto está en el interés recíproco. Si no nos damos cuenta de esto, los jóvenes seguirán venciendo, porque el futuro es de ellos y los más viejos seguirán siendo prisioneros de su propia ceguera. Vivimos en un mundo en constante y rapidísima transformación y no se puede seguir pensando y sintiendo como si nada hubiera cambiado. Los cambios hay que reconocerlos y aceptarlos, si se quiere, en consonancia, ser aceptado. Y para ser aceptado hay que aceptar a los demás, en especial a aquellos que representan las nuevas tendencias. Hablo naturalmente de lo mejor de las nuevas generaciones, porque, como siempre, las nuevas generaciones están integradas por personas diferentes. Pero lo mejor, en la actualidad, es fantástico: los jóvenes están mejor informados, son mucho más inteligentes, más capaces de expresarse, más ágiles y maduros, intelectualmente, que quienes los han precedido. Lo digo sin ideología, es una pura y simple constatación. Por lo demás, tomemos como ejemplo mi país: en otra época no había ni forma ni tiempo de desarrollarse uno mismo, no había televisión, no había libertad para viajar, no había contacto con el resto del mundo, no se sabía que existieran otras culturas, no existía la información. Hoy en día, los mejores de entre los jóvenes saben muchas más cosas que nosotros, por eso yo prefiero ser humilde y modesto antes que decir: soy más viejo, por tanto, sé más que tu”. R. Kapuscinski (historiador i periodista)

Amb tot, a nosaltres ens agradaria que, en aquest intent de respondre a les inquietuds dels joves, es comptara més amb els instituts públics de la ciutat de València. Sí, que es considerara la possibiltat de portar alguns espectacles als centres escolars per tal de desenvolupar la dimensió educativa de l'art. No és una idea forasenyada logísticament i podríem comprovar com, en poc temps, aquests espectacles tipus "La torera", "Froe, froe", "El teatro de los sentidos" "Merteuil" o els mòbils -accions teatrals als carrers-, anaven educant la sensibilitat dels joves i el seu nivell d'exigència i compromís.

Us queda una oportunitat de veure i conéixer in situ alguns espectacles i el públic tipus en la presentació que es farà demà dissabte dia 24 a les 17.00 hores a la Plaça de la Mare de Déu.

No és cert que a València mai no passa res!

Ni l'avió de la inauguració del VEO 2005 de l'any passat, ni la substitució en el càrrec de direcció de Toni Cantó per Mariví Martín , ni els cinc anys d'existència que ja porta el València Escena Oberta han servit perquè el públic majoritari coneguera aquest festival. I, ironies de la vida, una notícia en la premsa sobre el "conflicte" en la inauguració on Carmen Alborch que assistia de públic s'ha convertit de repent en focus d'atenció dels periodistes, ha fet que tothom parle del Festival. Que tot siga pel bé de la cultura.

La setmana passada ja us avisàvem que el Festival valia la pena i fins i tot hem escrit un article al Levante amb una entrevista a Jorge Picó que s'encarrega de les escenes mòbils i que ha titulat "No és cert que a València mai passa res!". L'espai d'arquitectures fugisseres d'Alan Parkinson Levity II que podeu trobar entre el pont de les flors i el de Calatrava són molt interessant. I el dia 24 no us perdau la mostra de mòbils a la Plaça de la Mare de Déu. La resta de programació ací>>>

L'art de l'esgrima actoral

Mercuccio.- Es el rey de los gatos, pero más. Es un artista del ceremonial, combate como quien canta las nota, respetando tiempo, distancia y ritmo; observando las pausa, una, dos y la tercera en el pecho; perforándote el botón de la camisa; un duelista, un duelista. Caballero de óptima escuela, de la causa primera y segunda. Ah, la fatal "passata", el "punto reverso", el "hai"!

Romeo y Julieta

Cyrano, fa el que va dient.
Llanço amb encant la paperina. Ja procedeixo a l'abandó / de la gran capa que em fascina,/ i desenvaino reptador;/ elegant com Pantaleó,/ àgil com l'home més ardit,/ us faig saber, volgut senyor,/ que al darrer vers sereu ferit! / (Primers tocs de floret) La meva espasa us adoctrina:/ on us la clavaré, corcó?/ Potser al costat, sota la sina?/ No, que em molesta aquest cordó./ Les dents us pente, i amb raó!/ La punta volta. És un mosquit?/ I no rigueu, que és el panxó/ que al darrer vers sereu ferit.// Trobo a faltar una rima amb ina.../ Reculeu, blanc com el midó?/ És per donar-me el mot gallina!/ Peró la punta del punxó/ amb que voldríeu fer-me un do. / Obro el compàs amb un bruncit./ Us cau la broca? Passeu por/ que al darrer vers sereu ferit.

Cyrano de Bergerac
* Al CP Jaume I de Puçol

El grup de professors*es del curs de dramatització que ha iniciat amb Màrius Asensi comença a donar els seus fruits. Les lliçons de Màrius sobre l'art de recitar o contar contes a partir de les accions físiques, inspirades per l'esgrima actoral, ha estat un èxit perquè ha exemplificat en a penes tres sessions un procés que als professionals els porta molt de temps d'entrenament. Trencar la sintaxi de la frase, sorprendre a l'interlocutor, i estar en permanent estat de concentració (alertes i relaxats a un temps) serien les idees clau. Ací us hem posat algunes frases d'obres de teatre que parlen de l'art de l'esgrima o que relacionen la literatura i l'esgrima. Més endavant us posarem alguns vídeos ací>>>.

VEO (teatre que ensenya)

Froe froe *
Torna el VEO (València Escena Oberta) com cada febrer des de fa cinc anys, del 14 al 27, "per a dinamitzar el panorama escènic valencià", com diuen en la seua declaració d'intencions i ens sembla perfecte. Veieu el vídeo-resum de l'edició 2005 (bon muntatge cinematogràfic). Ara bé, tirem a faltar una miqueta de modèstia en els plantejaments generals. Sembla com si acabàrem d'inventar la polvora.

Aquest festival, com tants altres, respon afortunadament a una nova sensibilitat dels joves creadors europeus.
El Festival VEO doncs, és germà del Madrid Escena Contemporanea, del Festival Complicitats deBarcelona, del VEO de Burgos que s'acaba de celebrar i, per a mi del millor dels festivals europeus d'aquest tipus, del ZOMAR VAN ANTWERPEN, de la ciutat flamenca d'Anveres. Tots ells busquen donar resposta a una Europa multicultural on allò global s'agermana amb els elements locals en un diàleg creatiu.
Podríem recomanar molts dels espectacles i a molta gent, però vull triar un, el dels belgues FROE FROE *, i el recomane al meu amic Felipe Zayas perquè es retrobe amb el teatre artesanal, amb un teatre que com l'educació es construeix a base de veritat escènica. Parle de memòria perquè fa temps que vaig veure'l, però els que tingau l'oportunitat d'anar descobrireu com es poden contar històries des de la senzillesa d'un espai partit en dos. On al mig, sense trampes no cartró, uns actors de mena interpreten drames esfereidors a un pam dels teus nassos. I t'emociones! I entens per què és tant important el teatre.

Compte!!! Malgrat que el festival ja té 5 anys, hi ha molta gent que encara no se n'ha assabentat. I el que és pitjor per a la vostra butxaca. Molts no sabeu que:
abans del festival teniu un descompte del 50% en totes les compres d'entrades fetes entre els dies 25 de gener i el 13 de febrer. Doneu-vos presa que s'acaben i com que volem que no perdau l'oportunitat de veure que s'està fent per Europa a nivell artístic us pose l'enllaç directe al lloc de venda d'entrades.

Esperem els vostres comentaris.

Esgrima actoral

Al taller d'esgrima actoral de Màrius Asensi estem establint paral·lelismes entre les tècniques d'oralització de contes i l'entrenament corporal necessari per a la intercomunicació. De la mateixa manera que quan llegim hem de ser nosaltres que dominem el text i no deixar-nos arrossegar per la rutina de lectura convencional, quan interactuem en l'esgrima és la sorpresa, la intuició i la improvisació la que ens permetrà fer-nos amb l'altre.

Blogs i dramatització

Aquest dilluns us vull parlar d'un altre tema relacionat amb els blogs en l'educació. Es tracta dels blogs dels tallers de dramatització, i en concret del Grup de Teatre de l'IES Vilamarxant, coordinat per Ricardo Domínguez i Josep Lluís Gràcia. Aquest blog és un exemple de que el teatre com la web educativa és l'art del col·lectiu. En ell trobareu vies de col·laboració de dos professors amb els seus alumnes en el projecte de teatre TALLERS A ESCENA FLC que coordina l'associació de professors de teatre AVEC de la qual és president Tomás Motos.

El blog ens permetrà seguir l'evolució del projecte i aprendre, als que ho desitgen, com es fa el procés de muntatge d'un espectacle teatral en àmbits educatius.