La setmana passada va vindre el cap d'exposicions del Museu d'Història de Catalunya a donar una conferència en el marc del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de València. Es tracta de Jusèp Boya i Busquets un aranés amb qui vaig compartir estudis a la UQAM a Montreal. Ell estudiava un màster sobre Didàctica dels Museus i jo un sobre Didàctica de l'Art Dramàtic en l'Educació que a mesura que avançaven es revelaven com a complementaris (veieu per ex. el Museu de les Civilitzacions de Québec on es fan dramatitzacions per contextualitzar idees).
L'intercanvi va ser molt fructífer. Compartíem un coneixement mutu de la cultura valenciana i occitana (jo acabava de fer un curs d'occità a Montpellier i ell com a antropòleg i folklorista coneixia la cultura popular valenciana). Ens férem molt amics ja que a més ens unia una voluntat d'innovació professional com a manera de servei al nostre poble.
La conferència del meu amic m'ha recordat que igual que la museologia s'ha adaptat a les noves demandes de la societat, l'escola s'ha d'adaptar a les exigències de les noves formes d'aprendre i les competències bàsiques en són una via. Com a resum de la seua conferència Jusép, a més d'insistir en aspectes estructurals com la temporalització, el treball en equip, o la recerca d'objectius en la planificació d'una exposició, ens paralava dels principis bàsics del llenguatge museogràfic que pense ens poden servir per a les nostres classes:
- Explicar una història...
- Crear una atmòsfera...
- Plantejar l'exposició com una partitura...
- Fer parlar als objectes...
- Intentar implicar als visitants...
- Buscar allò universal en allò local...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada