L'espera com a tema de dramatització

La sessió amb Jorge Affranchino va ser senzilla, directa, eficaç. Com sabeu "en art menys és sempre més", i ell va aplicar aquesta màxima al peu de la lletra. Després d'una sèrie d'exercicis de trencament de gel per projectar la veu i un escalfament en clau de clown (tècnica que domina com ningú) on tothom eixia al mig per tal de fer-se visible a la resta del grup amb les consignes: "Hola, estic ací. Què no em veieu", "No hi ha ningú?", etc. passàrem a representar l'espera intentant evitar els clitxés.

Li donàrem un poquet de ritme amb un palmejat de mans i peus combinats per relacionar l'expressió oral i corporal. Aquests versos els va repicar amb palmes per tal d'interioritzar l'esquema rítmic i a continuació li posàrem lletra. Mà/mà-peu (dues vegades) Peu/peu-mà (dues vegades) 11 palmades per al 3r vers i altres 11 picades de peu per al 4t vers.

Que se va, que se va / que se fué, que se fué / Que repica la lluvia por el andén. / Que me trae recuerdos del que se fué

A continuació passàrem a la dramatització amb la proposta de treballar per parelles el tema de L'ESPERA. Cada parella havia d'inventar una situació concreta amb l'estructura de plantejament-nus (conflicte)-desenllaç. Només s'havia de preparar l'estructura perquè es tractava de reaccionar davant del diàleg improvisat.

Les intencions de Jorge eren de crear situacions teatrals incorporant l'expressivitat de la quotidianitat per tal aprendre a incorporar rescursos personals de la comunicació, i formes d'interacció amb el públic. En resum les idees d'aquesta proposta de dramatització per al professorat plantegen el següents repte:

- Educar la sensibilitat del nostre alumnat per tal d'aprendre a distingir l'autenticitat escènica que s'allunya dels clitxés (no hi ha pitjor gest que mirar el rellotge per expressar l'espera) i que acceptar que en escena si no saps que fer, millor no fer res perquè de segur que arribarà més al públic.

- Proposar matrius de treball com aquesta de L'ESPERA per després crear escenes en col·lectiu que sempre seran millor que qualsevol text perquè parla de la interpretació personal del nostre alumnat sobre el tema que li hem plantejat.

- I afegiríem que tal vegada perquè entenguen millor la proposta estaria bé que enfocàrem el tema des d'altres expressions artístiques (plàstica, música, dansa, etc.)

Didàctica dels museus i competències bàsiques

La setmana passada va vindre el cap d'exposicions del Museu d'Història de Catalunya a donar una conferència en el marc del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de València. Es tracta de Jusèp Boya i Busquets un aranés amb qui vaig compartir estudis a la UQAM a Montreal. Ell estudiava un màster sobre Didàctica dels Museus i jo un sobre Didàctica de l'Art Dramàtic en l'Educació que a mesura que avançaven es revelaven com a complementaris (veieu per ex. el Museu de les Civilitzacions de Québec on es fan dramatitzacions per contextualitzar idees).

L'intercanvi va ser molt fructífer. Compartíem un coneixement mutu de la cultura valenciana i occitana (jo acabava de fer un curs d'occità a Montpellier i ell com a antropòleg i folklorista coneixia la cultura popular valenciana). Ens férem molt amics ja que a més ens unia una voluntat d'innovació professional com a manera de servei al nostre poble.

La conferència del meu amic m'ha recordat que igual que la museologia s'ha adaptat a les noves demandes de la societat, l'escola s'ha d'adaptar a les exigències de les noves formes d'aprendre i les competències bàsiques en són una via. Com a resum de la seua conferència Jusép, a més d'insistir en aspectes estructurals com la temporalització, el treball en equip, o la recerca d'objectius en la planificació d'una exposició, ens paralava dels principis bàsics del llenguatge museogràfic que pense ens poden servir per a les nostres classes:

• Explicar una història...
• Crear una atmòsfera...
• Plantejar l'exposició com una partitura...
• Fer parlar als objectes...
• Intentar implicar als visitants...
• Buscar allò universal en allò local...
  

L'art a l'escola

Com sabeu Finlandia és un dels païssos que millors resultats va obtindre enguany en l'informe PISA sobre l'estat de l'educació a Europa. I si investigeu una miqueta descobrireu que hi ha dos elements clau que contribueixen a l'execel·lència de l'educació en aquest país. Un és el prestigi social de la professió d'ensenyant i l'altre la inclusió de l'art com a element estructural de les programacions.

En el curs de Competències per a l'àrea de llengua i literatura, que va acabar ahir, hem intentat treballar en aquesta línia de desenvolupar les competències a partir de l'art. Com diu Georges Laferrière si alguna cosa la pots explicar amb un joc... no ho dubtes, fes-ho! I si és un joc que serveix per a educar la sensibilitat artística al temps que expliquem algun contingut conceptual molt millor.

En aquestes entrades del blog us anirem posant les imatges, els documents i els enllaços per a què tingau referències metodològiques per a inclure l'art en les vostres programacions.

Josep Lluís Gràcia (dramatització-plàstica- poesia)

Josemi Lázaro (plàstica-música-dansa- dramatització)

WEBGRAFIA:

1. Departament d'educació del Museu Thyssen-Bornemisza.
2. Tallers didàctics del Reina Sofia, Madrid.
3. Tallers didàctics de l'IVAM, València.