L'espera com a tema de dramatització

La sessió amb Jorge Affranchino va ser senzilla, directa, eficaç. Com sabeu "en art menys és sempre més", i ell va aplicar aquesta màxima al peu de la lletra. Després d'una sèrie d'exercicis de trencament de gel per projectar la veu i un escalfament en clau de clown (tècnica que domina com ningú) on tothom eixia al mig per tal de fer-se visible a la resta del grup amb les consignes: "Hola, estic ací. Què no em veieu", "No hi ha ningú?", etc. passàrem a representar l'espera intentant evitar els clitxés.

Li donàrem un poquet de ritme amb un palmejat de mans i peus combinats per relacionar l'expressió oral i corporal. Aquests versos els va repicar amb palmes per tal d'interioritzar l'esquema rítmic i a continuació li posàrem lletra. Mà/mà-peu (dues vegades) Peu/peu-mà (dues vegades) 11 palmades per al 3r vers i altres 11 picades de peu per al 4t vers.

Que se va, que se va / que se fué, que se fué / Que repica la lluvia por el andén. / Que me trae recuerdos del que se fué

A continuació passàrem a la dramatització amb la proposta de treballar per parelles el tema de L'ESPERA. Cada parella havia d'inventar una situació concreta amb l'estructura de plantejament-nus (conflicte)-desenllaç. Només s'havia de preparar l'estructura perquè es tractava de reaccionar davant del diàleg improvisat.

Les intencions de Jorge eren de crear situacions teatrals incorporant l'expressivitat de la quotidianitat per tal aprendre a incorporar rescursos personals de la comunicació, i formes d'interacció amb el públic. En resum les idees d'aquesta proposta de dramatització per al professorat plantegen el següents repte:

- Educar la sensibilitat del nostre alumnat per tal d'aprendre a distingir l'autenticitat escènica que s'allunya dels clitxés (no hi ha pitjor gest que mirar el rellotge per expressar l'espera) i que acceptar que en escena si no saps que fer, millor no fer res perquè de segur que arribarà més al públic.

- Proposar matrius de treball com aquesta de L'ESPERA per després crear escenes en col·lectiu que sempre seran millor que qualsevol text perquè parla de la interpretació personal del nostre alumnat sobre el tema que li hem plantejat.

- I afegiríem que tal vegada perquè entenguen millor la proposta estaria bé que enfocàrem el tema des d'altres expressions artístiques (plàstica, música, dansa, etc.)