Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris taller_dramatització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris taller_dramatització. Mostrar tots els missatges

divendres, de novembre 01, 2013

Teatre per al canvi: teatre en l'educació


“L’Art es troba en la cosa; l’Estètica, en el subjecte i en la seua mirada.” 
Augusto Boal, Estètica de l’Oprimit
II JORNADES DE TEATRE EN L'EDUCACIÓ "Teatre aplicat: teatre als Museus"
Per a mi serà un plaer presentar en el marc d'aquestes jornades el projecte "Otros escenarios para el teatro" coordinat per Tomás Motos que consisteix en un llibre de paper i quatre llibres digitals. Jo m'he encarregat de "Teatro para el cambio: Teatro en la educación". Pense que és un bon moment per retrobar-nos i continuar lluitant perquè una altra educació és possible.

Organitza: CEFIRE de València, Postgrau de Teatre en l’Educació de la Universitat de València.
INSCRIPCIÓ: CEFIRE DE VALÈNCIA:
RESUM:  El Teatre Museu és una modalitat del Teatre Aplicat. Implica als visitants dels museus en activitats dramàtiques per millorar la seua experiència durant l’estada al museu. Recorre als jocs i simulacions teatrals amb fins educatius, informatius i d'entreteniment. En general, aquesta tasca és realitzada per actors professionals, que representen un personatge -o personatges- tot utilitzant la narrativa dramàtica. El TM es refereix tant a la representació teatral d'una obra als museus com a la utilització de qualsevol de les múltiples tècniques dramàtiques. Dins d'aquesta varietat s'inclouen contacontes, representacions de 'història vivent', presentacions musicals, dramatitzacions, titelles i activitats d'expressió corporal. 
Partint de la idea central que es pot fer teatre, fins i tot al teatre i que tothom pot fer teatre, fins i tot els actors -com ens va ensenyar Boal- i tot acceptant la premissa de que el teatre pot ser un instrument per al canvi, el que s'entén per Teatre Aplicat s'organitza en quatre grans àmbits: teatre en l'educació formal; teatre social per a la participació i l'empoderament tant dels individus com de les comunitats; teatre entès com curació, dramateràpia, teatre en la formació dins de l'empresa, per a l'aprenentatge i per a la millora professional. El que anomenem Teatre Museu entraria dins del segon àmbit.
Sabem que el coneixement no es transmet sinó que es crea col·lectivament, per això volem compartir els nostres coneixements amb tots els assistents posant el focus en la trobada i la interacció entre el professionals dels museus, el teatre i l’educació. No és màgia, és intel·ligència dramàtica. Els dies 8 i 9 són una bona oportunitat per descobrir-ho. Us esperem en les Jornades de Teatre als museus.

Divendres 8 de novembre de 2013

Lloc: saló d’actes del MuVIM
17:30 h. Recepció i inscripció a les Jornades de Teatre en l’Educació: “Teatre aplicat: Teatre als Museus”.
ACCIÓ:  porteu un objecte que per a vosaltres  tinga un valor evocador i que desitjaríeu compartir. Activitats de networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega en col·laboració amb els alumnes del “Postgrau de Teatre en l’Educació”.
18:00 h. Conferència per Helena Minuesa (Responsable del Servei Educatiu del Museu de Sant Cugat). “El teatre als museus. Noves aportacions en Didàctica del Patrimoni.”
19:30 h. Intercanvi d'experiències didàctiques sobre art en l'educació formal i no formal, sobre la figura del mediador cultural com a instrument per a l’educació de la mirada i sobre la interacció entre institucions per a la formació estètica dels usuaris de la cultura. Per a les comunicacions utilitzarem el format de Petxakutxa. Coordinació: Antoni Navarro (seguiu el debat a les xarxes socials).

Dissabte 9 de novembre 2013

Horari: De 09:30 a 17:30 hores
De 9:30 a 10:00 recepció i activitats de networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega del “Postgrau de Teatre en l’Educació”.
De 10:00 a 11:30 hores. Conferència: “Teatre aplicat: teatre als museus” Per Tomás Motos.

De 12:00 a 14:30 hores. TALLERS:

1. Dramatúrgia amb els objectes museístics, per Clara Pérez i Paula Jardón.
2. Projectes de dramatització als museus, per Koldobika Vio, Domingo Ferrandis i Martha Katsaridou.
3. Devising Art als museus. Tècniques d’Art de Creació per a activitats als museus, perFernando Bercebal.
4. Com motivar els joves amb projectes artístics multimèdia, per “Pez en el agua” (Mariola Ponce i Christian Feijoo).
5. Teatre social per a dinamitzar un barri, per Anna Gascón i Lucía Arce.
6. Teatre, educació i museus: fonts d’inspiració per a formar ciutadans creatius, per Jose Miguel Lázaro i Iñaki Garate.
7. La maleta viatgera de teatre: un recurs per a les aules en secundària, per Maria Josep Guisado i Rafa Palomares (Teatro de lo Inestable).
De 14:30 a 16:30 hores. Dinar al bar "La terrassa del MuVIM" i als bars de la zona.
De 16:30 a 18:00 hores al MuVIM
Conferència-espectacle a càrrec del col·lectiu de la Sala Espacio Inestable: “El acontecimiento. espacios de resistencia”. Creació de Rafa Palomares et altri.

 OBJECTIUS

 - Reflexionar sobre les noves possibilitats que ofereix a la societat el teatre aplicat des de la perspectiva del museu com a centre generador de cultura.
- Descobrir les modalitats concretes del teatre aplicat en l’àmbit del teatre als museus per a l’educació estètica dels espectadors i dels usuaris de la cultura.
- Establir formes de col·laboració entre entitats que utilitzen el teatre com servei educatiu: museus, companyies teatrals, centres de formació permanent, formació del professorat,  etc.
- Debatre sobre la importància de l’educació de la mirada en el currículum escolar.

CONTINGUTS

- Anàlisi de la modalitat del teatre aplicat “teatre als museus” i la seua utilització en la innovació educativa.
- Estratègies, metodologies i eines del teatre aplicat per a la dinamització dels museus.
- Principis del teatre aplicat per a la “formació al llarg de tota la vida” per mitjà de l’art i la creativitat.
- Fórmules de gestió transversal i de dinamització de projectes artístics en àmbits de l’educació formal i no formal.

dimecres, d’abril 13, 2011

Teatre, art i educació a Sagunt

Arriba el més d'abril i Sagunt es converteix en tota una experiència viva i suggerent del que pot oferir la  interacció entre el teatre i l'educació. La particular Setmana de Teatre Grecollatí a Sagunt (organitzada per l'associació Prosopon amb ajut de l'Ajuntament de Sagunt) adquireix tota una idiosincràsia particular pels Ludi Saguntini (tallers didàctics sobre la vida, els usos i costums del món romà i de la cultura clàssica) que la complementen. La fórmula de l'èxit d'aquesta proposta artística-educativa sembla molt senzilla però, els que any rere any, s'esforcen en innovar i estar al peu del canó perquè res no falle saben que es necessiten moltes ganes i molta creativitat per portar a bon port una experiència semblant. A continuació presentem algunes de les idees que fan que aquest esdeveniment artístic-cultural-educatiu arribe a tanta gent, estimule tantes emocions i desperte el desig de més coneixement.
  • En 1r lloc, la confluència de molts projectes que s'uneixen per crear una idea comú: els organitzadors del Festival de Teatre Grecollatí (Prosopon), el grup de treball i associació de cultura clàssica (Ludi Saguntini), el Centre de Professors de Sagunt i la Domus Baebia (Generalitat Valenciana) i com no l'ajuntament de Sagunt que enguany dóna un pas més endavant amb el projecte europeu Comenius Regio d'agermanament entre Sagunt i Millau (França) en un intercanvi artístic educatius on els respectius museus d'arqueologia intercanvien idees, tallers i materials artístics. El projecte comenius s'anomena "La cultura clàssica en la construcció de la ciutadania europea" i ha estat triat com exemple de bona pràctica a nivell europeu.
  • En 2n lloc, la resposta de múltiples grups de professors i alumnes de tot arreu que participen fent dels tallers dels Ludi Saguntini i de les activitats paral·leles tot un ventall de les possibilitats educatives de la cultura clàssica i del teatre (veieu programació>>>). Ací tenim els professors de l'IES de Puçol amb l'Olimpomenuts, els tallers coordinats per decenes de professors i professores anònimes i per centenars d'alumnes voluntaris que expliquen, dinamitzen, viuen els tallers interactius amb tanta o més passió que el seu professorat que ja és un dir (aquest col·lectiu se'ls coneix popularment com "clàssics sense fronteres").
  • En 3r. lloc, perquè malgrat la sòlida estructura del festival tots els organismes i institucions que hi participen estan atentes a tota possibilitat d'innovació, de recerca que ajude a la millor comprensió de la cultura clàssica, del teatre i de la passió pel coneixement (no oblidarem mai la frase d'un alumne en un dels tallers que exigia al seu professors que els agradaria fer les classes tan actives, i veure obres tant interessant com les que se solen veure aquesta setmana a Sagunt). Enguany, a més de recordar les innovacions en els tallers, resenyar la qualitat de les obres seleccionades, caldria fer esment de les accions que els alumnes Option Théâtre del Lycée Jean Vigó i els de l'IES Eduardo Merello de Sagunt presentaran, així com l'obra de cloenda seleccionada a càrrec del grup Molotof del mateix institut francés. A no perdre: 
15 de abril, divendres 11:30 h. Pompa

12:00 h. Aulularia, de Plaute 
(representació en llatí amb tècniques de commedia dell'arte)
"Grup de Teatre Molotof” de Millau (França)

NOTA: aquest esdeveniment artístic-cultural-educatiu és molt més profund, interessant i extens d'aquest pobre resum que hem fet només amb el propòsit de que no li passe desapercebut a cap persona que s'interesse pel món de la cultura clàssica, per les possibilitats educatives del teatre i/o per la passió per l'ensenyament com a motors d'innovació d'una societat.

dijous, de març 31, 2011

Art, metàfores i analogies en l'aprenentatge de llengües

La col·laboració amb el Departament d'italià de l'EOI de Sagunt continua donant els seus fruits des de que començàrem amb els cursos "Italiano per principianti: il desiderio delle lingue". Les premises que establirem per crear aquests cursos varen s'nspiraven en el pensament de Rolland Barthes que explicava "el taller és l'espai del desig" i en la metàfora de Gianni Rodari "il sasso nello stagno" que ens recorda com una idea llançada a l'espai de les ments obertes pot suscitar una sèrie infinita de reaccions en cadena que per analogia, associació d'imatges o, senzillament, per empatia.

Aquest és l'estat d'ànim en què ens situa la receptivitat de l'equip d'italià de l'EOI de Sagunt coordinats per Gianpiero Pelegi, el qual ens permet probar noves idees com aquesta de recórrer a la màgia de la "gramàtica de la llum" per desenvolupar un taller de llengües i literatura. Com veureu en el vídeo, realitzat durant la setmana de portes obertes de l'EOI de Sagunt, del que es tracta és d'aplicar els principis del "aprendre fent", del "desig de llengües i cultura" per mitjà de tota mena d'estímuls i d'aplicar les "tècniques dramàtiques" que focalitzen la metodologia en l'aprenent en interacció amb els seus companys.

Gràcies a la gent de "Pezenelagua" que ens han fet el vídeo-resum de l'experiència:

dilluns, de novembre 08, 2010

Seminari de Teatre de l'oprimit

Com sabeu estem ultimant els detalls del "Seminari de Pedagogia de l'oprimit de Freire al teatre de l'oprimit de Boal" que començarà el dia 2 de desembre a l'Institut de la Creativitat a la Facultat de Filologia. El contingut del seminari estarà obert per a tothom (entreu des de l'apartat de "convidats") i els que sou docents podeu entrar amb el vostre DNI (posant davant un 0 i sense la lletra). Per a participar presencialment en el seminari s'hauran d'acomplir alguns requisits a manera de "contracte docent" que explicarem en la primera sessió informativa.

La missió del "Seminari de teatre de l'oprimit" que estarà dirigit per Tomás Motos i coordinat per Antoni Navarro és la de formar docents interessats en aplicar les tècniques dramàtiques per tal d'analitzar en quina mesura  les competències culturals i artístiques poden ajudar a desenvolupar la resta de competències bàsiques (especialment la c.comunicativa, la c. lingüística i la c. digital). A continuació exposem alguns dels principis bàsics del taller de dramatització com a estructurador d'una pedagogia activa.

diumenge, de gener 10, 2010

I si...

El proper dimarts comencem el curs "Les competències bàsiques per mitjà de les tècniques dramàtiques" que fa quinze anys venim convocant des del CEFIRE de Sagunt en diferents seus.

I si... i si us contem abans de començar el taller com hem arribat fins ací!!!.

Començàrem, a mitjans dels 90 al CP Cronista Chabret de Sagunt (comptàvem amb la sala de música i l'entranyable teatret de l'escola on també realitzàrem les Jornades i lectures dramatitzades); passàrem després al CEFIRE de Godella quan els dos centres estàvem agermanats; a continuació i gràcies al Regidor de Paterna gaudírem de les excel·lents instalacions del Teatre Municipal de Paterna, ací experimentàrem un augment d'assistència per la qualitat i amplària de les sales on treballàvem; més endavant i, durant una llarga temporada, passàrem al Centre Cultural de L'Eliana, gràcies a la col·laboració de l'Alcalde qui donà un suport incondicional a totes les activitats de didàctica de la dramatització (tallers, Jornades, contractació de narradors orals, mostres escolars, etc.); per fi, recalàrem al CP Jaume I de Puçol on la sintonia amb l'equip directiu amb qui desenvolupàrem tota mena d'activitats artístiques ens permeté gaudir d'un xicotet teatre que també serveix de menjador escolar.

Per circumstàncies que ara no venen al cas la sessió del proper dimarts la farem a la seu del CEFIRE de Sagunt, mentre trobem altre local amb més espai i que ens permeta poder realitzar aquest curs en condicions.

Els ponents enguany seran Tomás Motos que està investigant amb el "Seminari de la pedagogia de l'oprimit de Freire al teatre de l'oprimit de Boal" , inscrit també al CEFIRE de Sagunt, les possibilitats didàctiques del teatre per enfocar tota mena de problemes dels adolescents que ens servirà per a temes com la resolució de conflictes, la modelització, l'anàlisi de les necessitats formatives dels adolescents, etc.

A continuació amb Jesús Marco i la seua proposta didàctico-artística "Els colors de la veu" treballarem la creativitat des de tots els llenguatges expressius en interacció per tal de descobrir com la creativitat i l'art ens poden ajudar a planificar totes i cadascuna de les competències bàsiques.

Per últim, amb Rafa Desco, expert en "Didàctica de la llum negra", ens ensenyarà com a partir d'aquesta tècnica concreta de creació teatral podem treballar tots els continguts de llengua i literatura que desitgem. Bastarà aprendre com definir l'estructura del taller, com desenvolupar les dinàmiques de grup escients i com aplicar la fórmula del "COM SI" principi bàsic dels tallers de dramatització.

Com veieu tot està a punt per al taller. Ara només queda que el grup de la gent que us heu apuntat al taller comence a conéixer-se, desenvolupe estratègies de creació en grup i que aprenguem una de les paraules clau (l'abracadabra per encetar dels tallers de dramatització) que ens permetrà il·lusionar-no i il·lusionar els nostres alumnes... aquesta no és una altra que "I SI!!!"

I si...

dimecres, de maig 27, 2009

Ignacio Aranguren presenta "La primera vez"

És un plaer presentar-vos aquest llibre sobre el taller i l'espectacle dels alumnes de l'IES Navarro Villoslada dirigit per Ignacio Aranguren. Aquest professor fa 30 anys que coordina i dirigeix el taller de teatre del seu centre.

En altres edicions de les Jornades de Dramatització Ignacio ha presentat les seues recerques com a professor de literatura i teatre i sempre ens ha aportat un aspecte nou de la importància d'aquesta tasca de incorporar el teatre a l'educació.

Amb tot, pensem que enguany ha donat un pas endavant plantejant-se el repte de tractar directament els temes que preocupen als joves d'ara sense haver de passar per les grans metàfores del teatre universal (ell és de l'opinió que La Celestina, El lazarillo o qualsevol dels clàssics són de candent actualitat si se saben plantejar adequadament).

Bé ací teniu el llibre amb les imatges i la breu introducció d'Ignacio Aranguren perquè us animeu a vindre a veure l'espectacle de LA PRIMERA VEZ que servirà de cloenda de les Jornades.

dijous, de febrer 05, 2009

L'espera com a tema de dramatització

La sessió amb Jorge Affranchino va ser senzilla, directa, eficaç. Com sabeu "en art menys és sempre més", i ell va aplicar aquesta màxima al peu de la lletra. Després d'una sèrie d'exercicis de trencament de gel per projectar la veu i un escalfament en clau de clown (tècnica que domina com ningú) on tothom eixia al mig per tal de fer-se visible a la resta del grup amb les consignes: "Hola, estic ací. Què no em veieu", "No hi ha ningú?", etc. passàrem a representar l'espera intentant evitar els clitxés.

Li donàrem un poquet de ritme amb un palmejat de mans i peus combinats per relacionar l'expressió oral i corporal. Aquests versos els va repicar amb palmes per tal d'interioritzar l'esquema rítmic i a continuació li posàrem lletra. Mà/mà-peu (dues vegades) Peu/peu-mà (dues vegades) 11 palmades per al 3r vers i altres 11 picades de peu per al 4t vers.

Que se va, que se va / que se fué, que se fué / Que repica la lluvia por el andén. / Que me trae recuerdos del que se fué

A continuació passàrem a la dramatització amb la proposta de treballar per parelles el tema de L'ESPERA. Cada parella havia d'inventar una situació concreta amb l'estructura de plantejament-nus (conflicte)-desenllaç. Només s'havia de preparar l'estructura perquè es tractava de reaccionar davant del diàleg improvisat.
Les intencions de Jorge eren de crear situacions teatrals incorporant l'expressivitat de la quotidianitat per tal aprendre a incorporar rescursos personals de la comunicació, i formes d'interacció amb el públic. En resum les idees d'aquesta proposta de dramatització per al professorat plantegen el següents repte:

- Educar la sensibilitat del nostre alumnat per tal d'aprendre a distingir l'autenticitat escènica que s'allunya dels clitxés (no hi ha pitjor gest que mirar el rellotge per expressar l'espera) i que acceptar que en escena si no saps que fer, millor no fer res perquè de segur que arribarà més al públic.

- Proposar matrius de treball com aquesta de L'ESPERA per després crear escenes en col·lectiu que sempre seran millor que qualsevol text perquè parla de la interpretació personal del nostre alumnat sobre el tema que li hem plantejat.

- I afegiríem que tal vegada perquè entenguen millor la proposta estaria bé que enfocàrem el tema des d'altres expressions artístiques (plàstica, música, dansa, etc.)