Animació lectora programació cultural

La societat delega en els mestres la responsabilitat de l'animació a la lectura com una obligació més de les que en els darrers anys s'estan afegint a una llarga llista que seria l'enumeració de les impotències dels agents socials per resoldre els problemes dels nous temps: formació en valors, ecucació sexual, violència de gènere, convivència i respecte de la diversitat, acosament moral, etc.

A l'ensenyament secundari, fins i tot són més precisos, sovint se sol pensar que l'animació a la lectura ha de ser una de les tasques que ha d'assumir el professor-a de llengua i literatura. Sense parar-se a pensar ni per un moment que L'ANIMACIÓ LECTORA la fem tots i cadascun dels que formem la societat amb totes les nostres decisions: els polítics amb la priorització d'una agenda cultural o una altra (no és el mateix programar a llarg termini que basar la programació cultural en esdeveniments puntuals); els pares/mares/tutors amb la selecció de films o qualsevol espectacle de l'anomenat oci familiar; els mestres amb la decisió d'obrir l'escola a l'oferta cultural de la zona o no... i així podríem seguir fins a tots i cadascun dels membre de la societat. Exemples no ens faltarien de malifetes de tota mena (llegiu els diaris que en vénen plens).

Però, com que el curs comença i ho volem fer amb un bon peu us volem posar un exemple d'animació lectora atípic i de qualitat. Es tracta, segons el meu parer de la Mostra Internacional de MIM DE SUECA, la qual considere tot un exemple d'animació a la lectura en majúscules per les raons següents:

1. La conferència d'apertura. Cada any inviten a un professional de reconegut prestigi que fa una conferència-espectacle (el terme és meu i va referit al plaer de la intel·ligència) sobre un aspecte del tema triat cada any.
2. Elements paraculturals relacionats amb el tema anual que contribueixen a la formació d'un criteri. Al voltant de la mostra s'organitzen exposicions de fotografies, actes, presentacions d'idees especials, etc. que brinden a l'espectador la possibilitat d'anar forjant el seu gust de qualitat per saber distingir en el futur el gra de la palla. I sobretot, per estendre la idea que formar un espectador de teatre-mim és un procés complexe que consisteix en anar teixint els llaços sobre interessos culturals i socials amplíssims.
3. Cultura per al poble a preus populars. "Al Mediterrani l'art ha d'estar al carrer". Aquest axioma vàlid per als programadors culturals de tot el món (a Montreal l'aplicaven malgrat el temps) hauria de ser una màxima per als mediterranis com ho fan al Festival de Mim de Sueca. Els xiquets i xiquetes que han crescut als carrers veient any rere any espectacles gratuïts de certa qualitat arribarà un dia que aquesta afició els ajudarà. No sabem com, però els ajudarà. Recordeu que hom diu que en llegir una novel·la ens estem llegint a nosaltres mateixa o que sempre llegim el llibre que necessitem en cada moment. Ara bé, això pot passar si tenim el l'hàbit de llegir, sino no ens pot ajudar ningú.
4. La implicació dels gremis i dels oficis de poble. Es un goig veure el mercat obert com un espai més de teatre.
5. La formació dels espectadors per mitjà de la documetació. MIMTECA.
6. La vertadera "rentrée" cultural valenciana.
7. La sorpresa o joc d'espectatives amb l'espetador fidel.
8. Noves eines d'informació i divulgació de l'oferta cultural.
9. L'esperit de superació i millora.
10. Programació cultural amb un pressupost estable de forma continuada i a llarg termini.

Ja sabeu que per trencar el cercle viciós que fa que molts valencians es consideren uns "meninfots" a ells mateixos cal posar de relleu el treball dels millors i facilitar que la informació de les bones pràctiques arribe al màxim número de persones. Consultar la PROGRAMACIÓ i fes-la arribar a tots els teus amics i amigues.