dimarts, de maig 19, 2009

A Mario Benedetti que tant va fer per la poesia

El millor homenatge que els professors podem fer-li a Mario Benedetti és recitar un poema, llegir una opinió o contar un dels seus contes als nostres alumnes. Però si la nostra estima va més enllà i realment desitgem preparar-li un homenatge que els nostres alumnes recorden tota la seua vida com una alfabet de l'educació sentimental, us proposem algunes activitats:

a. Preparar un reportatge a l'estil de Mara Torres tot jugant amb les seus idees i els seus versos per reconstruir una biografia d'un poeta al servei del poble. Ací teniu un exemple:



b. També se'ns acudeix que podríem jugar amb els seus poemes fent-los i desfent-los que és com se saboregen els versos inspirats per les fades. Proveu amb aquest "Una sonrisa" i plantegeu el repte als alumnes d'una exposició de poemes de Benedetti en wordle. Una idea podria ser premiar el que millor haja sabut relacionar forma i contingut.

c. Per últim, com no, prepareu un recital tipus dramatització de poemes a partir d'un fil conductor dels grans temes de Benedetti: l'amor, l'amistat, la mort, el carpe diem, les petites coses de cada dia, les declaracions amoroses, l'alfabet emocional...

De moment, ací va el meu poema dedicat a totes les mestres i tots els mestres que estimen la poesia i busquen les 1001 de fer-la sentir als seus alumnes:
Arco iris Mario Benedetti
A veces
por supuesto
usted sonríe
y no importa lo linda
o lo fea
lo vieja
o lo joven
lo mucho
o lo poco
que usted realmente
sea

sonríe
cual si fuese
una revelación
y su sonrisa anula
todas las anteriores
caducan al instante
sus rostros como máscaras
sus ojos duros
frágiles
como espejos en óvalo
su boca de morder
su mentón de capricho
sus pómulos fragantes
sus párpados
su miedo

sonríe
y usted nace
asume el mundo
mira
sin mirar
indefensa
desnuda
transparente

y a lo mejor
si la sonrisa viene
de muy
de muy adentro
usted puede llorar
sencillamente
sin desgarrarse
sin deseperarse
sin convocar la muerte
ni sentirse vacía

llorar
sólo llorar

entonces su sonrisa
si todavia existe
se vuelve un arco iris.

1 comentari:

Mariló ha dit...

Amic toni, et passe el meme que ha llançat Gianpiero en favor de les EOIs!