PCPI i les passarel·les educatives

Com a molts de vosaltres, a tots aquells que ens dediquem a l'educació fa temps que els amics ens plategen tota mena de dubtes sobre com decidir el futur educatiu dels fills. Les pregutnes són moltes i molt variades i van des de quin tipus de centre triar, com fer per a aconseguir que els fills aprenguen des de xicotets un idioma estranger (que tant ens ha costat a nosaltres), com fer per despertar-los el gust per la lectura perquè siguen persones de profit o en el cas dels "culturetes" com fer per poder compartir amb ells el nostre amor per la cultura, i sobretot, quines eixides hi ha quan el nostre fill o filla no volen estudiar. En aquest sentit he trobat un article esclaridor que pot ajudar a una immensa majoria de pares i mares que no estan en el món de l'educació i que desitjarien que les notícies sobre ensenyament algú li les explicara de manera entenedora.

Si algun pare o mare us pregunta, amb por als ulls, sobre el futur de l'educació tot pensant en els seus fills, aguditzeu la vostra capacitat de síntesi, simplifiqueu el llenguatge, i tireu-li imaginació perquè com deia el filòsof no es poden canviar els problemes d'avui amb la lògica d'ahir.

Pasarelas contra el fracaso escolar

El País 15/01/2010

Esta historia comienza con un nombre extraño, PCPI, siglas de los programas de cualificación profesional inicial para chavales de 15 o 16 años. Son el primer paso, la primera puerta a distintos caminos educativos, con alternativas, puentes y pasarelas, convalidaciones y trayectos de ida y vuelta en los que cada paso suma. Con ellos, cada vez menos gente debería desanimarse y abandonar los libros. Ahora es demasiada: casi un 32% de jóvenes deja de estudiar después de la ESO, muchos sin el título más básico. seguir>>>

Desitjos (New Year's resolutions)

Comença l'any i és temps de desitjos, o com diuen els anglòfons de New Year's resolutions. 2010 serà un any redó i per això a més de desitjar-vos a tots i a totes que comenceu a estudiar o perfeccionar una nova llengua (cada vegada són més imprescindibles en un món global) voldríem desitjar-vos que poseu una miqueta de poesia, d'art, de sorpresa en cada activitat que plantegeu en les vostres classes. Jo també m'ho propose i vull compartir-lo amb vosaltres!

No demano gran cosa:

poder parlar sense estrafer la veu,

caminar sense crosses,

fer l’amor sense haver de demanar permisos,

escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:

escriure sense haver d’estrafer la veu,

caminar sense pautes,

parlar sense haver de demanar permisos,

fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:

fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,

escriure sense crosses,

caminar sense haver de demanar permisos,

poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol Vint-i-set poemes en tres temps

I si...

El proper dimarts comencem el curs "Les competències bàsiques per mitjà de les tècniques dramàtiques" que fa quinze anys venim convocant des del CEFIRE de Sagunt en diferents seus.

I si... i si us contem abans de començar el taller com hem arribat fins ací!!!.

Començàrem, a mitjans dels 90 al CP Cronista Chabret de Sagunt (comptàvem amb la sala de música i l'entranyable teatret de l'escola on també realitzàrem les Jornades i lectures dramatitzades); passàrem després al CEFIRE de Godella quan els dos centres estàvem agermanats; a continuació i gràcies al Regidor de Paterna gaudírem de les excel·lents instalacions del Teatre Municipal de Paterna, ací experimentàrem un augment d'assistència per la qualitat i amplària de les sales on treballàvem; més endavant i, durant una llarga temporada, passàrem al Centre Cultural de L'Eliana, gràcies a la col·laboració de l'Alcalde qui donà un suport incondicional a totes les activitats de didàctica de la dramatització (tallers, Jornades, contractació de narradors orals, mostres escolars, etc.); per fi, recalàrem al CP Jaume I de Puçol on la sintonia amb l'equip directiu amb qui desenvolupàrem tota mena d'activitats artístiques ens permeté gaudir d'un xicotet teatre que també serveix de menjador escolar.

Per circumstàncies que ara no venen al cas la sessió del proper dimarts la farem a la seu del CEFIRE de Sagunt, mentre trobem altre local amb més espai i que ens permeta poder realitzar aquest curs en condicions.

Els ponents enguany seran Tomás Motos que està investigant amb el "Seminari de la pedagogia de l'oprimit de Freire al teatre de l'oprimit de Boal" , inscrit també al CEFIRE de Sagunt, les possibilitats didàctiques del teatre per enfocar tota mena de problemes dels adolescents que ens servirà per a temes com la resolució de conflictes, la modelització, l'anàlisi de les necessitats formatives dels adolescents, etc.

A continuació amb Jesús Marco i la seua proposta didàctico-artística "Els colors de la veu" treballarem la creativitat des de tots els llenguatges expressius en interacció per tal de descobrir com la creativitat i l'art ens poden ajudar a planificar totes i cadascuna de les competències bàsiques.

Per últim, amb Rafa Desco, expert en "Didàctica de la llum negra", ens ensenyarà com a partir d'aquesta tècnica concreta de creació teatral podem treballar tots els continguts de llengua i literatura que desitgem. Bastarà aprendre com definir l'estructura del taller, com desenvolupar les dinàmiques de grup escients i com aplicar la fórmula del "COM SI" principi bàsic dels tallers de dramatització.

Com veieu tot està a punt per al taller. Ara només queda que el grup de la gent que us heu apuntat al taller comence a conéixer-se, desenvolupe estratègies de creació en grup i que aprenguem una de les paraules clau (l'abracadabra per encetar dels tallers de dramatització) que ens permetrà il·lusionar-no i il·lusionar els nostres alumnes... aquesta no és una altra que "I SI!!!"

I si...