Un entre tants a Picanya

Juan Genovés

Els versos de Vicent Andrés Estellés "Un entre tants" han servit per titolar la xarxa social posada en marxa pel professorat de valencià i en valencià que ahir dissabte estrenava la seua posada en societat amb l'organització del VI ENCONTRE CARLES SALVADOR dedicat a “Eines digitals a l’aula”. Nosaltres contribuírem amb un taller sobre el blog com estructurador del propi PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge). Ens feia molta il·lusió participar amb un col·lectiu tocat d'una malaltia anomenada "Gertrudisme" definida per l'actriu italiana Lella Costa a partir del personatge de Manzoni i que consisteix en una tendència compulsiva i de vegades patològic a no saber dir mai que no a qualsevol proposta d'engrescament social, sense avaluar-ne massa sovint les conseqüències. Compte, que al final especifica que això no vol dir que un s'haja necessàriament de penedir per haver-se deixat embolicar, només un "ripensamento".

Per als que vulgau afegir-vos-hi la xarxa social 1entretants.ning.com està oberta i esperant la vostra participació. A què espereu!

Tota pedra fa...

El proper diumenge 29 de març tornen els Trencaclosques al Café "El Duende" a les 20:00 h. i fa poc feren una conferència-espectacle (a continuació teniu algunes imatges) organitzada per l'institut de la creativitat de la Universitat de València, en la que reflexionaren sobre la importància de l'art en la societat i sobre la creativitat amb objectes de la vida quotidiana (com fer escenografies amb cartrons i caixes reciclades, com crear instruments RRR del tipus dels quotidiàfons, etc.). La conferència va ser tot un esdeveniment... imagineu la propera actuació!!!

Comentari invers de poemes amb hipervincles (prova)

[XLVI] from La pell de brau (Literal translation by Magda Bogin)

Sometimes it is necessary and right
for a man to die for a people.
But a whole people must never die
for a single man:
remember this, Sepharad.
Keep the bridge of dialogue secured
and try to understand and love
the different minds and tongues of all your children.
Let the rain fall drop by drop on the fields
and the air cross the ample fields
like a soft, benevolent hand.
Let Sepharad live forever
in order and in peace, in work,
and in difficult, hard_won
liberty.

La literatura i la vida en temps incerts

Per tal de desdramatitzar una miqueta el que està passant aquest dies al país on la neurosi d'uns pocs es fa ressò als mitjans de comunicació, voldria comentar-vos aquest conte que li va servir a Gabo per explicar les diferències entre contar un conte i escriure'l. La versió completa del conte narrat l'he extreta de Ciudad Seva. No sé, tal vegada us servirà per contar-lo als vostres alumnes i que algú els conte què està passant!

Algo muy grave va a suceder en este pueblo
Gabriel García Márquez

Imagínese usted un pueblo muy pequeño donde hay una señora vieja que tiene dos hijos, uno de 17 y una hija de 14. Está sirviéndoles el desayuno y tiene una expresión de preocupación. Los hijos le preguntan qué le pasa y ella les responde:
-No sé, pero he amanecido con el presentimiento de que algo muy grave va a sucederle a este pueblo.
Ellos se ríen de la madre. Dicen que esos son presentimientos de vieja, cosas que pasan. El hijo se va a jugar al billar, y en el momento en que va a tirar una carambola sencillísima, el otro jugador le dice:
-Te apuesto un peso a que no la haces.
Todos se ríen. Él se ríe. Tira la carambola y no la hace. Paga su peso y todos le preguntan qué pasó, si era una carambola sencilla. Contesta:
-Es cierto, pero me ha quedado la preocupación de una cosa que me dijo mi madre esta mañana sobre algo grave que va a suceder a este pueblo.
Todos se ríen de él, y el que se ha ganado su peso regresa a su casa, donde está con su mamá o una nieta o en fin, cualquier pariente. Feliz con su peso, dice:
-Le gané este peso a Dámaso en la forma más sencilla porque es un tonto.
-¿Y por qué es un tonto?
-Hombre, porque no pudo hacer una carambola sencillísima estorbado con la idea de que su mamá amaneció hoy con la idea de que algo muy grave va a suceder en este pueblo. Entonces le dice su madre:-No te burles de los presentimientos de los viejos porque a veces salen.
La pariente lo oye y va a comprar carne. Ella le dice al carnicero:
-Véndame una libra de carne -y en el momento que se la están cortando, agrega-: Mejor véndame dos, porque andan diciendo que algo grave va a pasar y lo mejor es estar preparado.
El carnicero despacha su carne y cuando llega otra señora a comprar una libra de carne, le dice:
-Lleve dos porque hasta aquí llega la gente diciendo que algo muy grave va a pasar, y se están preparando y comprando cosas.
Entonces la vieja responde:
-Tengo varios hijos, mire, mejor deme cuatro libras.
Se lleva las cuatro libras; y para no hacer largo el cuento, diré que el carnicero en media hora agota la carne, mata otra vaca, se vende toda y se va esparciendo el rumor. Llega el momento en que todo el mundo, en el pueblo, está esperando que pase algo. Se paralizan las actividades y de pronto, a las dos de la tarde, hace calor como siempre. Alguien dice:
-¿Se ha dado cuenta del calor que está haciendo?
-¡Pero si en este pueblo siempre ha hecho calor!
(Tanto calor que es pueblo donde los músicos tenían instrumentos remendados con brea y tocaban siempre a la sombra porque si tocaban al sol se les caían a pedazos.)
-Sin embargo -dice uno-, a esta hora nunca ha hecho tanto calor.
-Pero a las dos de la tarde es cuando hay más calor.
-Sí, pero no tanto calor como ahora.
Al pueblo desierto, a la plaza desierta, baja de pronto un pajarito y se corre la voz:
-Hay un pajarito en la plaza.
Y viene todo el mundo, espantado, a ver el pajarito.
-Pero señores, siempre ha habido pajaritos que bajan.
-Sí, pero nunca a esta hora.
Llega un momento de tal tensión para los habitantes del pueblo, que todos están desesperados por irse y no tienen el valor de hacerlo.
-Yo sí soy muy macho -grita uno-. Yo me voy.
Agarra sus muebles, sus hijos, sus animales, los mete en una carreta y atraviesa la calle central donde está el pobre pueblo viéndolo. Hasta el momento en que dicen:
-Si éste se atreve, pues nosotros también nos vamos.
Y empiezan a desmantelar literalmente el pueblo. Se llevan las cosas, los animales, todo.
Y uno de los últimos que abandona el pueblo, dice:
-Que no venga la desgracia a caer sobre lo que queda de nuestra casa -y entonces la incendia y otros incendian también sus casas.
Huyen en un tremendo y verdadero pánico, como en un éxodo de guerra, y en medio de ellos va la señora que tuvo el presagio, clamando:
-Yo dije que algo muy grave iba a pasar, y me dijeron que estaba loca.

Generació Einstein

Estic capficat davant la pantalla, aprenenet nous programes educatius de google per al congrés de TIC A L'AULA dels Novadors, quan una amiga, molt preocupada per la comunicació intergeneracional amb els seus fills, em parla d'aquest llibre Generación Einstein que reflexiona sobre els canvis socials que internet està produïnt en l'adquisició del coneixement i com afectaran a l'educació.
Mentre que vaig directe a la llibreria a comprar-lo, per llegir-lo, us pose algunes de les reflexions que, sobre el llibre, he trobat a la xarxa i que ens poden donar llum per millorar les nostres pràctiques educatives.

“A través de los siglos no ha habido una sola generación que no haya pecado de fatalismo al observar a la juventud. Paradójicamente, el mundo es cada vez más justo. Generación Einstein derrumba los mitos sobre los jóvenes de hoy. Un libro esencial para comprender cómo cambiará la sociedad en las dos próximas décadas.” J Fernando Trías de Bes, escritor.

I a més us afegisc el poema que he triat per a la pràctica, per tal que tingueu un exemple de text hipervinculat o la manera de fer un comentari invers (és a dir, primer gaudir-ne dels estímuls per mitjà dels multimèdia i després analitzar-los) que podem proposar als nostres alumnes per tal que la seua recerca a la xarxa siga creativa i productora de sentit. A veure què us sembla!

LOVERS
(Translation by Jack H. Smith, Professor Emeritus at the University at Albany, NY)

Flesh craves flesh (Ausias March)
Never were there in València two lovers like us.
We loved ferociously, from morn 'til night.
I recall everything, as you hang out the clothes.
Years have passed, many years: many things have happened.
Suddenly that wind, or love, seizes me still
And we roll on the ground amidst embraces and kisses.
We do not know love as a loving custom,
As a quiet custom of politeness and finery
(and may the chaste López-Picó pardon us).
Love, It awakens suddenly, like an old hurricane,
it throws us to the ground, it joins us together,
squeezing us tightly.
Sometimes I desired a courteous love,
With the gramophone on, kissing you idly,
Now a shoulder, next an ear lobe.
Our love is a brusque and savage love
And we feel a bitter yearning for the earth,
Of rolling upside down amidst kisses and clutches.
I'll say it clear. Primal, ... I know it.
We ignore Petrarch's work, we ignore many things.
The stanzas of Riba, the rhymes of Bécquer.
Afterwards, lying somehow on the ground,
We realise that we are barbarous, that this may not be,
we are not in the right age, and this and that.
Never were there in València two lovers like us,
Lovers like us are just not born !

Entrar a la versió valenciana del poema de Vicent Andrés Estellés, Els amants.

Poètiques

"L'home és un animal que busca"

Josep Palau i Fabre

POETA-NARCÍS
Vers: sigues igual a mi.

Jo em veig en tu si em veus.

¿Som una o dues veus?

¿Quina, però, és de qui?

«Poemes epigramàtics», L’aprenent de poeta, 1943.

Se'ns ha mort el Palau i Fabre, i dic que se'ns ha mort perquè Josep com tots els poetes d'avantguarda és un escriptor dels mestres i per als mestres. Des dels poemes que llegia en l'adolescència "Jo em donaria a qui em volgués..." fins als textos de recerca formal en interacció amb les altres arts he trobat 1001 raons per fer de Palau i Fabre el poeta de taller de creació literària per excel·lència. Ací van alguns altres arguments:

• La seua poesia s'agrupa sota el títol de "Poemes de l'alquimista" i si tenim en compte que una bona definició de "poeta és l'aquell que és capaç de posar junts dues paraules que mai ho havien estat" tindrem la clau de la seua poètica i del taller de literatura.
  
• Especialista en Picasso i amic de tants artistes va saber mostrar aquesta estima per les arts als seus textos i per a un taller de creació artística aquesta mescla de gèneres i expressions artístiques, especialment avui en dia, és imprescindible.


• Els seus poemes són contes, personatges, arguments... històries de vida en definitiva que ens serveixen per a experimentar en el taller de dramatització per posar-los en escena.

COMIAT

Ja no sé escriure,
ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
–He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit,
on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se´m moren a dins
i jo visc en les coses.

Ars Magna

"Els jocs de paraules poden ser intraduïbles, però els mecanismes

que els generen són universals"

Verbàlia

Aquesta premisa va servir a Beatrice Parisi per articular la seua conferència en la Jornada L'Europa de les llengües que els CEFIREs valencians organitzàrem el cap de setmana passat. En ella es va reflexionar sobre algunes de els fites més importants de la ludolingüística, va posar exemples en diverses llengües europees i va apuntar algunes fórmules de comunicació en l'Europa plurilingüe (l'europanto va resultar un "espanto"). Si us agrada l'italià entreu al blog "Chiodo schiaccia chiodo" per veure l'homenatge que li ha fet Gianpiero.

Tot plegat, es tractava de despertar en le professorat la curiositat pels jocs de llengua com a instrument didàctic. Els grecs es referien a l'ars magna com l'art de trobar i desxifrar "anagrames", així i tot sabem que els jocs de paraules han patit diferent sort al llarg de la història de l'humanitat. El que és ben clar que la ludolingüística ha estat sempre lligada als períodes literaris d'avantguarda i d'experimentació, i és aquest caràcter de recerca que sempre generen el que els fa aptes per als tallers de llengua i literatura com a tècnica de creativitat.

Gràcies Beatrice Parisi (verbalia.it) per la teua conferència que esperem servirà per crear nous "verbívors" i per proposar a Sant Vicent Ferrer com el patró dels ludolingüistes.

Maletes, caixes i altres objectes per a l'animació lectora

Si algú de vosaltres ha fet alguna vegada un curs d'animació lectora amb Anna Ballester sabrà que els seus recursos són infinits, la seua generositat sense límits i les seues ganes de divertir-se proverbials. Ara bé, hi ha una tipologia de recurs que és típic d'ella i consisteix en despertar la curiositat, en crear suspens, en esperonar la capacitat de sorprendre'ns. Per a aconseguir-ho utilitza tota mena de maletes, caixes i caixetes i un ilimitat número d'objectes per la seua capacitat evocadora.

A partir de la seua pràctica us volem demanar als que participareu a la Setmana de Cultura i Animació Lectora del CEFIRE de Sagunt que porteu "una caixa" amb un objecte que us recorda un element de ficció o us fa activar la memòria i els sentits del record. Totes aquestes caixes les exposarem a manera d'instal·lació i qui vullga podrà obrir-les i explicar-nos el sentit evocador del seu objecte. Podeu decorar-les, serviran tota mena de recursos per fer-les més atracatives i secretes. Ànims!!!

El desig de llengües

" IL SASSO NELLO STAGNO"
Gianni Rodari

La didàctica de les llengües funciona com les ones d'un estany quan hi llancem una pedra. Grandeixen cada vegada més a mesura que es va eixamplant els cercles que formen les ones. De la mateixa manera doncs, la didàctica es pot considerar una malaltia viral que s'adquireix per contacte directe.

Aquesta és la idea que serveix com a motor de recerca de noves activitats per a la classe de llengua que coordina l'italià Gianpiero Pellegi (veieu el seu blog "Chiodo schiaccia chiodo". Al curs acabarem sabent italià en mes. Però, a més, i açò és el més important descobrirem algunes activitats dinamitzadores de la classe de llengua.

Ací teniu el grup d'aquesta segona edició del curs "Italià per a principiants: el desig de llengües". Algunes persones de els que feren el primer curs s'han enganxat a l'italià serisament.