dilluns, de gener 14, 2008

La síndrome d'Ulisses

“Y Ulises pasábase los días sentado en las rocas, a la orilla del mar,
consumiéndose a fuerza de llanto, suspiros y penas,
fijando sus ojos en el mar estéril,
llorando incansablemente…”.
Odisea (canto V)

"No se puede hacer comedia de un concepto dramático como es el síndrome de Ulises -síndrome del inmigrante con estrés crónico y múltiple-". Joseba Achotegui, director del programa -la síndrome d'Ulisses- de la Universitat de Barcelona (UB), denuncia en l'article de El País El síndrome de Ulises no es comedia que la sèrie d'Antena 3 amb el mateix títol, banalitza aquest concepte de salut i demana a la cadena que no el registre com a marca comercial com està pretenent darrerament. La síndrome d'Ulisses ens comenta el doctor Achotegui en el número de Salud del 12-01-08 del diari El País té la seua origen en la soletat forçada, la por, la lluita per la supervivència, la indefensió... que pateixen molts dels emigrants del segle XXI.

Pensem que hauríem d'estudiar aquest fenomen amb deteniment a les nostres aules. Es calcula que han mort més de 4.000 persones intentant creuar l'Estret de Gibraltar des de 1994 i que cada dia moren un promig de 3 personas a la frontera de Mèxic amb els EEUU. Personas que no temen perdre els estalvis de la família o els de la seua comunitat que els va triar, per considerar-los els millors, per emprendre el camí cap al “Primer Món”.

1 comentari:

JRoca ha dit...

Antena 3 a més de fer televisió fastigosa en horari infantil també gosa a banalitzar en aquests temes, és una vergonya, espero que algú hi faci alguna cosa.
Salut