dilluns, de juliol 27, 2009

La mar de músicas I

Des de fa tretze anys es celebra a Cartagena durant el mes de Juliol un dels millors festivals de música i cultura del nostre país. La fórmula és molt senzilla i eficaç alhora. Es tria un país invitat cada any, s'investiga a fons sobre les seues produccions culturals i tota mena de manifestacions artístiques (plàstica, narrativa, cinema, fotografia-arts visuals, i principalment música), es munta un bon sistema de comunicació, s'accentua la voluntat de portar la cultura a tots els extractes socials amb abonaments assequibles a les butxaques de tothom i a funcionar.

L'equip de recerca coordinat per Francisco Martín es posa a treballar en tres línies (a. la mar de lletres; b. la mar de cinema; c. la mar d'art; d. la mar de músiques) tot elaborant un discurs el fil conductor del qual sempre consisteix a voler entendre l'essència del país invitat, el seu passat i com se situa aquest front a la modernitat. Eviten una visió paternalista que sovint sol dominar aquests esdeveniments interculturals organitzats pels països amfitrions del "primer món" i adopten una actitud curiosa pròpia del viatger a la descoberta de noves terres sense més referència que el feedback que li proporcionen la gent que va trobant pel camí. Ara bé, aquests viatgers organitzadors de la mar de músiques han matissat la seua sensibilitat i saben molt dels pobles que visiten. Després la gran tasca del festival és presentar-lo de manera que allò més autèntic no ens semble extrany, ni tan sols als ulls dels que estan poc habituats a interessar-se per l'altre, pel diferent.

Per últim, ens queda un apunt per acabar aquesta primera aproximació a l'organització del festival i és la importància que donen a les noves generacions, per a la qual cosa inviten artistes en qualitat de residents i intenten promocionar l'art dels joves per mitjà d'aquesta plataforma de difussió internacional que és La mar de músiques de Cartagena.

Enguany el país invitat ha estat Marroc que continua sent un gran desconegut per a molts de nosaltres, malgrat l'estima que ells senten pels seus veïns del nord. La cultura marroquí (visiteu aquest link per posar-vos al dia) s'està revel·lant d'una força innovadora inusitada. Algunes de les exposicions representatives d'aquesta edició són:

- La ciudad como subtexto
- La sala de clase II
- Residentes, artistas marroquíes en España

NOTA: Per completar, aquest fresc de Marroc també s'ha invitat a creadors espanyols perquè donaren la seua visió del país.

Nunca he viajado a Marruecos, ni creo que a ningún sitio, atraído por lo exótico. Siempre busco más reconocer que descubrir (el mundo ya está sobradamente descubierto, aunque nos siga resultando tan ininteligible como el primer día, e inundado de coloristas tarjetas postales; dudo que falte alguna por hacer). Se trata de un ejercicio de reconocimiento, “reencuentro” con gentes, paisajes, lugares, pequeños objetos, con los gestos de los humildes, gestos sencillos capaces de crear un mundo; pequeños saberes que constituyen lo que somos, oficios y ritos cotidianos, mitos en trance de extinción... Todo lo que me resulta cercano, porque siento que de algún modo ya lo conocía previamente.

Del blog de José Manuel Navia

Cap comentari: