Generació Einstein

Estic capficat davant la pantalla, aprenenet nous programes educatius de google per al congrés de TIC A L'AULA dels Novadors, quan una amiga, molt preocupada per la comunicació intergeneracional amb els seus fills, em parla d'aquest llibre Generación Einstein que reflexiona sobre els canvis socials que internet està produïnt en l'adquisició del coneixement i com afectaran a l'educació.
Mentre que vaig directe a la llibreria a comprar-lo, per llegir-lo, us pose algunes de les reflexions que, sobre el llibre, he trobat a la xarxa i que ens poden donar llum per millorar les nostres pràctiques educatives.

“A través de los siglos no ha habido una sola generación que no haya pecado de fatalismo al observar a la juventud. Paradójicamente, el mundo es cada vez más justo. Generación Einstein derrumba los mitos sobre los jóvenes de hoy. Un libro esencial para comprender cómo cambiará la sociedad en las dos próximas décadas.” J Fernando Trías de Bes, escritor.

I a més us afegisc el poema que he triat per a la pràctica, per tal que tingueu un exemple de text hipervinculat o la manera de fer un comentari invers (és a dir, primer gaudir-ne dels estímuls per mitjà dels multimèdia i després analitzar-los) que podem proposar als nostres alumnes per tal que la seua recerca a la xarxa siga creativa i productora de sentit. A veure què us sembla!

LOVERS
(Translation by Jack H. Smith, Professor Emeritus at the University at Albany, NY)

Flesh craves flesh (Ausias March)
Never were there in València two lovers like us.
We loved ferociously, from morn 'til night.
I recall everything, as you hang out the clothes.
Years have passed, many years: many things have happened.
Suddenly that wind, or love, seizes me still
And we roll on the ground amidst embraces and kisses.
We do not know love as a loving custom,
As a quiet custom of politeness and finery
(and may the chaste López-Picó pardon us).
Love, It awakens suddenly, like an old hurricane,
it throws us to the ground, it joins us together,
squeezing us tightly.
Sometimes I desired a courteous love,
With the gramophone on, kissing you idly,
Now a shoulder, next an ear lobe.
Our love is a brusque and savage love
And we feel a bitter yearning for the earth,
Of rolling upside down amidst kisses and clutches.
I'll say it clear. Primal, ... I know it.
We ignore Petrarch's work, we ignore many things.
The stanzas of Riba, the rhymes of Bécquer.
Afterwards, lying somehow on the ground,
We realise that we are barbarous, that this may not be,
we are not in the right age, and this and that.
Never were there in València two lovers like us,
Lovers like us are just not born !

Entrar a la versió valenciana del poema de Vicent Andrés Estellés, Els amants.

Mil melics

Durant la Jornada de l'Europa de les llengües>>> podrem veure la projecció Mil Melics elaborada per Alfred Aranda i Susanna Boronat, que serà un contrapunt interessant per al tractament de la diversitat lingüística i cultural. Pensem que amb aquestes activitats com el DVD i l'exposició que a continuació us comentem els alumnes se sensibilitzen envers la diferència.

Sinopsi del DVD:
Te n’has adonat que tu no ets el melic del món? Has comprovat que hi tants melics com persones, com aspectes, com idees i com estrelles? Comprova-ho. Un bombardeig de fotografies de mil melics que mostren la diversitat i et conten mil històries.

La diversitat té un punt en comú

Pot ser que tingues els ulls verds, marrons, blaus o negres. El teu cabell pot ser ros, negre, roig, llis o amb rínxols; fins i tot, pots no tenir-ne.
La teua cara pot ser fina, grossa, ovalada, amb imperfeccions o suau com el culet d’un nadó. Pots utilitzar una talla 43 de sabata, ser ample de malucs, no passar del metre i mig d’alçada i tenir un pit xicotet. Pots ser de raça blanca, negra... I pots ser de mil maneres.
Tots els éssers humans venim d’un lloc en comú: la placenta de la nostra mare. Hem nascut per a realitzar les mateixes funcions: nàixer, créixer i viure. La vida ens pot portar per camins molt distints i complexos. Podem ser treballadors, aturats, estudiants, pensionistes...; podem tenir prou per a viure, demanar préstecs per arribar a la fi de mes, o bé, ser rics i posseir serveis exclusius.
Però tenir molt o tenir de tot, són motius suficients perquè una persona es crega el melic del món?

Malgrat les diferencies sexuals, culturals, socials, econòmiques, ideològiques, racials... que la raça humana presenta, tots tenim un punt en comú: el melic, el punt amagat del nostre cos que demostra la diversitat.
Hi ha melics innocents, juganers, esportistes, artístics, atrevits, tímids, desvergonyits, peluts, ferits, protegits, sensuals, eròtics, amb ratlleta, amb pírcing i... Hi ha melics d’home i de dona, de nens i de vells, de tots els colors... Són melics que diuen molt de les persones a què pertanyen i que conten moltes històries.
El treball Mil Melics es genera a l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, dirigit pel professor Alfred Aranda i amb la fecunditat dels alumnes de 1r de Batxillerat que hi cursen l’assignatura Valencià: llengua i imatge. Consta de més de cinc-centes fotografies de melics, que hem fet als nostres companys, amics, familiars i desconeguts, de manera natural o amb algun que altre objecte. Una aventura que començà com una pràctica de classe relacionada amb la imatge –els plans i els angles de visió- i que a poc a poc, ha agafat forma, volum i bellesa.
Es tracta d’una experiència oberta a altres àmbits ètics, socials, científics, artístics (publicitat, literatura, música...), que permeten la seua ampliació de manera permanent.
Amb aquest original, divertit i apassionant treball volem contribuir a fomentar la imaginació, la tolerància i el respecte a la diversitat.
Així que ja saps... Si penses que ets el melic del món, pot ser et sorprengues. Si creus en la diversitat i ets un melic més, a què esperes a vindre a veure-la?

Treball per projectes

L'any passat realitzàrem un curs que, pensem, va iniciar una nova etapa en l'assessoria d'àmbit lingüístic del CEFIRE de Sagunt. Es tracta del curs "Italià per a principiants". El professor Gianpiero Pellegi plantejava cada sessió com un miniprojecte on anàvem descobrint els elements culturals de la llengua de Dante: un dia descobriem la música a partir de les cançons populars que estan la memòria de tots o formen part de l'anomenada cultura general, altres la cuina amb mostres reals i comestibles, un altre dia ens introuïem en el món del teatre de la mà de Dario Fo i ens sorpreníem amb el neologisme de Gianpiero que anomenava "commedizacione" al que nosaltre anomenem "dramatitzacions" però amb humor, i un altre dia en el llenguatge dels signes.

Sonia Aldea era una de les alumnes afortunades amb qui gaudírem de les propostes de Gianpiero. Ahir, en obrir el diari Levante, en les pàgines d'Aula, ens trobàrem amb una experiència didàctica similar per als més menuts que volem compartir amb vosaltres

"Treball per projectes DESCOBRINT A LEONARDO".